CAUSA 2019-45, 46 i 47-RE
(Badia Morell c/ Comú de la Massana)Números de registre: 295-2019, 296-2019 i 297-2019. Recursos d'empara
Aute del 17 d'octubre del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 96, del 30 d'octubre del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 18 de setembre del 2019, per la representació processal de la Sra. Montserrat Badia Morell, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 9 de setembre del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-45, 46 i 47-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 9 de setembre del 2019;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 18 de setembre del 2019, per la representació processal de la Sra. Montserrat Badia Morell, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 9 de setembre del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-45, 46 i 47-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 9 de setembre del 2019;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Arguments de la recurrent
- La recurrent considera que l'aute del Tribunal Constitucional impugnat no és ajustat a dret per dues raons:
- La primera, rau en el fet que la petició de la seva demanda s'ha d'integrar en els fets de la mateixa, els quals es fonamenten en l'extinció del contracte d'arrendament i reitera que, d'acord amb la jurisprudència, aquesta extinció havia d'operar sense haver d'estar lligada a la condició de propietària.
- La segona, rau en què el Tribunal Constitucional ha d'apreciar l'acumulativitat dels procediments, qüestió que exclou la prejudicialitat i afecta el seu dret a la defensa, ja que la resolució és incongruent amb allò que es va sol·licitar i, per tant, la decisió esdevé arbitrària. En definitiva, considera que tot i que es prescindeix d'un requisit processal per acceptar la prejudicialitat, aquesta s'ha concedit igualment.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute impugnat i admeti els recursos d'empara presentats.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la naturalesa i la funció del recurs de súplica (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE i 2018-19-RE).
2.2. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada.
2.3. La representació processal de la recurrent empra el recurs de súplica per reiterar les mateixes vulneracions al·legades en el seu recurs d'empara pel que fa al primer motiu. Així, aquest Tribunal Constitucional va refusar que hagués operat un canvi de jurisprudència respecte d'aquella establerta pel Tribunal Superior de Justícia i que no es vulnerava ni el principi d'igualtat ni el dret a la jurisdicció (articles 6 i 10 de la Constitució).
Ara, la recurrent considera que no només s'ha d'estar a les peticions de les seves demandes, sinó també als fets que les sustenten i que es relacionen amb l'extinció del contracte d'arrendament. Però, aquest Tribunal, a l'igual que ja va fer el Tribunal Superior de Justícia, no pot desconèixer que dins l'auxili judicial que sol·licitava la recurrent, les seves peticions –com es va indicar- anaven molt més enllà de l'arrendament i contenien pretensions relatives al dret de domini, la qual cosa explicava el per què de la concessió de la prejudicialitat i de la crida en garantia del tercer.
D'acord amb les anteriors consideracions, aquest primer motiu del recurs de súplica ha de ser desestimat.
2.4. En el segon motiu del recurs, sosté que el Tribunal Constitucional ha d'apreciar que els processos són acumulables i que aquesta és una qüestió processal i no de fons. Afegeix que l'acumulació dels processos exclou la prejudicialitat i al no fer-ho així, s'ha vulnerat el dret a la defensa (article 10 de la Constitució) i s'ha dictat una resolució incongruent i arbitrària.
Aquest Tribunal Constitucional va exposar en el seu aute d'inadmissió a tràmit del 9 de setembre del 2019, que no li corresponia analitzar les exigències legals per decretar l'acumulació dels processos ni aquelles necessàries per estimar la prejudicialitat civil, ja que d'acord amb la nostra doctrina consolidada, la selecció del dret aplicable i la interpretació portada a terme per la jurisdicció ordinària només poden ser objecte del recurs d'empara quan siguin absurdes, irracionals, il·lògiques o inversemblants, la qual cosa s'adequa perfectament amb la natura de les actuacions d'aquest Tribunal que no constitueixen una tercera instància.
I d'acord amb aquest cànon de constitucionalitat, la concurrència dels pressupòsits per acollir un expedient processal, com és l'acumulació de processos, que beneficia –quan són presents els seus requisits- en l'economia processal o la dels requisits de la qüestió de prejudicialitat civil, corresponen als tribunals ordinaris. I en aquest sentit, no s'ha produït cap vulneració del dret a la defensa ni s'ha dictat cap resolució arbitrària o incongruent. En efecte, si s'haguessin acumulat els processos, s'hagués resolt en una única resolució. En canvi, si no es dona lloc a l'acumulació i s'acull la prejudicialitat civil és, precisament, per evitar el pronunciament de resolucions contradictòries entre els diferents processos, de manera que se salvaguarda el dret a la jurisdicció de l'article 10, des de l'òptica del dret a la defensa. A més, com ja s'ha exposat, l'apreciació de la concurrència o no dels pressupòsits de prejudicialitat no converteix la decisió en arbitrària, sinó que aquesta es trobava motivada pel Tribunal, sense que la seva decisió aparegués com a irracional o il·lògica o inversemblant.
Per consegüent, les precedents consideracions motiven la desestimació del segon motiu del recurs i amb aquesta desestimació la de tot el recurs de súplica.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Montserrat Badia Morell contra l'aute del Tribunal Constitucional del 9 de setembre del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-45, 46 i 47-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 d'octubre del 2019.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Joan Manel Abril Campoy
Magistrada Magistrat