CAUSA 2019-56-RE
(Pérez Rojas c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 326-2019. Recurs d'empara
Aute del 17 d'octubre del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 96, del 30 d'octubre del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 17 de juliol del 2019, per la representació processal de la Sra. Laura Pérez Rojas, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 31 d'octubre del 2018, dictada pel Tribunal de Corts, i contra la sentència del 28 de juny del 2019, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a la presumpció d'innocència, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i del dret a un recurs efectiu, reconegut a l'article 13 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les sentències impugnades, i que reposi la part recurrent en la plenitud dels seus drets, absolent, per tant, la recurrent de la contravenció penal per la qual ha estat condemnada;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 31 d'octubre del 2018, mitjançant sentència, el Tribunal de Corts, entre altres punts, va condemnar la Sra. Laura Pérez Rojas en concepte de còmplice d'una contravenció penal de tràfic de mercaderies sensibles per un valor igual o superior a 6.000,00 €, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 15 dies d'arrest nocturn condicional amb el mateix termini de suspensió de condemna, i a la multa de 5.000,00 €.
1.2. La representació processal de la Sra. Laura Pérez Rojas va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 28 de juny del 2019, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual acordava desestimar aquest recurs i confirmar la sentència de la primera instància.
1.3. El 17 de juliol del 2019, la representació processal de la Sra. Laura Pérez Rojas va interposar un recurs d'empara contra les sentències esmentades del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a la presumpció d'innocència, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i del dret a un recurs efectiu, reconegut a l'article 13 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la recurrent
- La recurrent considera que se l'ha considerat còmplice de tràfic de mercaderies sensibles i se l'ha condemnat sobre la sola base de pressuposicions.
- Els tribunals ordinaris la van considerar còmplice pel fet d'haver llogat el vehicle que hauria estat utilitzat per cometre el delicte, tot i que ella afirmava que l'havia llogat per tal que la seva parella pogués desplaçar-se a Barcelona i a Montpeller on estava seguint un tractament mèdic.
- Al·lega que va llogar aquest vehicle a Espanya i no a Andorra, perquè els vehicles de lloguer són més econòmics a l'Estat veí i la situació econòmica de la seva parella és molt dolenta.
- També considera que els tribunals ordinaris han suposat que com que manté una relació sentimental amb un dels coautors de la infracció, ella havia de saber necessàriament que el vehicle es faria servir per al tràfic de mercaderia sensible.
- Així mateix, haurien suposat igualment que com que l'autor principal del delicte era un amic d'infància de la seva parella, també coautor del delicte, ella havia necessàriament de saber que ambdós es dedicaven al contraban.
- Tots aquests elements demostren que els tribunals ordinaris han fonamentat la seva condemna en suposicions i, per tant, han vulnerat el seu dret a la presumpció d'innocència, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
- Altrament, la recurrent també afirma que no s'ha aportat cap prova que demostri la seva presència en territori francès, malgrat que les declaracions dels agents de duana fossin contradictòries en relació amb aquesta qüestió i, per consegüent, s'ha vulnerat el seu dret a un procés degut.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les sentències impugnades, i que reposi la part recurrent en la plenitud dels seus drets, absolent, per tant, la recurrent de la contravenció penal per la qual ha estat condemnada.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Penal fonamenta la culpabilitat de la recurrent en una sèrie d'indicis concordants: el fet que sent la companya sentimental d'un dels autors del delicte des de feia tres anys, no podia ignorar les seves activitats relacionades amb el contraban de tabac, ni l'existència de l'amic d'infantesa de la seva parella, igualment implicat en el delicte; i, el fet que va llogar un vehicle a Espanya no per a ella sinó per a la seva parella sabent que l'utilitzaria per transportar tabac de contraban.
- La Sala Penal destaca igualment que la recurrent va ser controlada, juntament amb el seu company sentimental, a la Duana de la Farga de Moles amb un vehicle de lloguer en què s'hi van descobrir 1.750 paquets de tabac.
- Tots aquests elements fàctics demostren la implicació de la recurrent en el món del contraban i justifiquen que hagi estat condemnada com a còmplice pel fet d'haver cooperat de manera conscient en l'execució d'un fet punible.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, la qüestió constitucional que el Tribunal Constitucional ha de resoldre és la de saber si la Sala Penal ha vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, el principi de presumpció d'innocència i el dret a un recurs efectiu, per tal com confirma la sentència del Tribunal de Corts que va condemnar la recurrent en concepte de còmplice d'una contravenció penal de tràfic de mercaderies sensibles.
3.5. De la jurisprudència constant d'aquest Tribunal se'n desprèn que correspon a les jurisdiccions ordinàries apreciar, valorar i procedir a la qualificació jurídica dels fets amb la reserva que aquesta apreciació, valoració i qualificació no siguin absurdes, ni il·lògiques, ni irraonables i que no vulnerin cap dels drets establerts a l'article 10 de la Constitució.
3.6. En aquesta causa, les resolucions impugnades van efectuar una apreciació motivada dels fets sense ser irraonable, la qual es fonamenta en una qualificació dels fets reprotxats a la recurrent que no és il·lògica.
3.7. Per consegüent, les sentències impugnades no vulneren, el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, ni el principi de presumpció d'innocència, ni el dret a un recurs efectiu. Així doncs, aquest recurs d'empara ha de ser inadmès a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2019-56-RE presentat per la representació processal de la Sra. Laura Pérez Rojas contra la sentència del 31 d'octubre del 2018, dictada pel Tribunal de Corts, i contra la sentència del 28 de juny del 2019, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 d'octubre del 2019.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Joan Manel Abril Campoy
Magistrada Magistrat
(Pérez Rojas c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 326-2019. Recurs d'empara
Aute del 17 d'octubre del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 96, del 30 d'octubre del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 17 de juliol del 2019, per la representació processal de la Sra. Laura Pérez Rojas, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 31 d'octubre del 2018, dictada pel Tribunal de Corts, i contra la sentència del 28 de juny del 2019, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a la presumpció d'innocència, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i del dret a un recurs efectiu, reconegut a l'article 13 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les sentències impugnades, i que reposi la part recurrent en la plenitud dels seus drets, absolent, per tant, la recurrent de la contravenció penal per la qual ha estat condemnada;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 31 d'octubre del 2018, mitjançant sentència, el Tribunal de Corts, entre altres punts, va condemnar la Sra. Laura Pérez Rojas en concepte de còmplice d'una contravenció penal de tràfic de mercaderies sensibles per un valor igual o superior a 6.000,00 €, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal, a la pena de 15 dies d'arrest nocturn condicional amb el mateix termini de suspensió de condemna, i a la multa de 5.000,00 €.
1.2. La representació processal de la Sra. Laura Pérez Rojas va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 28 de juny del 2019, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual acordava desestimar aquest recurs i confirmar la sentència de la primera instància.
1.3. El 17 de juliol del 2019, la representació processal de la Sra. Laura Pérez Rojas va interposar un recurs d'empara contra les sentències esmentades del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a la presumpció d'innocència, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i del dret a un recurs efectiu, reconegut a l'article 13 del Conveni per a la salvaguarda dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la recurrent
- La recurrent considera que se l'ha considerat còmplice de tràfic de mercaderies sensibles i se l'ha condemnat sobre la sola base de pressuposicions.
- Els tribunals ordinaris la van considerar còmplice pel fet d'haver llogat el vehicle que hauria estat utilitzat per cometre el delicte, tot i que ella afirmava que l'havia llogat per tal que la seva parella pogués desplaçar-se a Barcelona i a Montpeller on estava seguint un tractament mèdic.
- Al·lega que va llogar aquest vehicle a Espanya i no a Andorra, perquè els vehicles de lloguer són més econòmics a l'Estat veí i la situació econòmica de la seva parella és molt dolenta.
- També considera que els tribunals ordinaris han suposat que com que manté una relació sentimental amb un dels coautors de la infracció, ella havia de saber necessàriament que el vehicle es faria servir per al tràfic de mercaderia sensible.
- Així mateix, haurien suposat igualment que com que l'autor principal del delicte era un amic d'infància de la seva parella, també coautor del delicte, ella havia necessàriament de saber que ambdós es dedicaven al contraban.
- Tots aquests elements demostren que els tribunals ordinaris han fonamentat la seva condemna en suposicions i, per tant, han vulnerat el seu dret a la presumpció d'innocència, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
- Altrament, la recurrent també afirma que no s'ha aportat cap prova que demostri la seva presència en territori francès, malgrat que les declaracions dels agents de duana fossin contradictòries en relació amb aquesta qüestió i, per consegüent, s'ha vulnerat el seu dret a un procés degut.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les sentències impugnades, i que reposi la part recurrent en la plenitud dels seus drets, absolent, per tant, la recurrent de la contravenció penal per la qual ha estat condemnada.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Penal fonamenta la culpabilitat de la recurrent en una sèrie d'indicis concordants: el fet que sent la companya sentimental d'un dels autors del delicte des de feia tres anys, no podia ignorar les seves activitats relacionades amb el contraban de tabac, ni l'existència de l'amic d'infantesa de la seva parella, igualment implicat en el delicte; i, el fet que va llogar un vehicle a Espanya no per a ella sinó per a la seva parella sabent que l'utilitzaria per transportar tabac de contraban.
- La Sala Penal destaca igualment que la recurrent va ser controlada, juntament amb el seu company sentimental, a la Duana de la Farga de Moles amb un vehicle de lloguer en què s'hi van descobrir 1.750 paquets de tabac.
- Tots aquests elements fàctics demostren la implicació de la recurrent en el món del contraban i justifiquen que hagi estat condemnada com a còmplice pel fet d'haver cooperat de manera conscient en l'execució d'un fet punible.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa, la qüestió constitucional que el Tribunal Constitucional ha de resoldre és la de saber si la Sala Penal ha vulnerat el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, el principi de presumpció d'innocència i el dret a un recurs efectiu, per tal com confirma la sentència del Tribunal de Corts que va condemnar la recurrent en concepte de còmplice d'una contravenció penal de tràfic de mercaderies sensibles.
3.5. De la jurisprudència constant d'aquest Tribunal se'n desprèn que correspon a les jurisdiccions ordinàries apreciar, valorar i procedir a la qualificació jurídica dels fets amb la reserva que aquesta apreciació, valoració i qualificació no siguin absurdes, ni il·lògiques, ni irraonables i que no vulnerin cap dels drets establerts a l'article 10 de la Constitució.
3.6. En aquesta causa, les resolucions impugnades van efectuar una apreciació motivada dels fets sense ser irraonable, la qual es fonamenta en una qualificació dels fets reprotxats a la recurrent que no és il·lògica.
3.7. Per consegüent, les sentències impugnades no vulneren, el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, ni el principi de presumpció d'innocència, ni el dret a un recurs efectiu. Així doncs, aquest recurs d'empara ha de ser inadmès a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2019-56-RE presentat per la representació processal de la Sra. Laura Pérez Rojas contra la sentència del 31 d'octubre del 2018, dictada pel Tribunal de Corts, i contra la sentència del 28 de juny del 2019, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 d'octubre del 2019.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Joan Manel Abril Campoy
Magistrada Magistrat