CAUSA 2019-7, 9 i 11-RE
(Sarmiento Fuertes c/ Principat d'Andorra)
Números de registre: 33-2019, 51-2019 i 53-2019. Recursos d'empara
Aute del 8 d'abril del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 17 d'abril del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 25 de març del 2019, per la representació processal de la Sra. Isabel Camino Sarmiento Fuertes, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-7, 9 i 11-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist que el magistrat, Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha plantejat la seva inhibició en aquesta causa, la qual ha estat acceptada pel Ple del Tribunal;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Arguments de la recurrent
- La recurrent impugna, en primer lloc, els punts 3.6 i 3.7 de l'aute d'inadmissió a tràmit d'aquest Tribunal en què es declara fonamentada en Dret la interpretació de l'article 198 del Codi de procediment penal que estableix la competència del Tribunal de Corts per acordar mesures cautelars.
- Destaca que el legislador va preveure que aquesta competència pogués ser exercida pel Tribunal de Corts únicament i exclusivament quan es tractés de delictes contra la integritat física de les persones o de danys o d'incendis, i no pas pel delicte que se li imputa.
- Per consegüent, considera que l'article esmentat no s'aplica en aquest supòsit.
- En segon lloc, impugna els punts 3.9 i 3.10 de la decisió del Tribunal Constitucional que declaren fonamentada en Dret, sobre la base dels articles 100 a 118 del Codi de procediment penal, la possibilitat d'adoptar mesures cautelars en cas de responsabilitat civil però també penal.
- Considera que si els béns embargats poden servir per pagar les multes, això només esdevé una vegada s'ha dictat sentència per assegurar les despeses processals i el destí dels objectes.
- Aquesta possibilitat implica, doncs, que hagi recaigut sentència.
- Ara bé, en aquest cas, la recurrent no ha estat condemnada i no ha recaigut cap sentència i, per consegüent, l'article esmentat pel Tribunal Constitucional no es pot aplicar.
- En tercer lloc, la recurrent retreu al Tribunal Constitucional haver omès donar resposta a la seva al·legació sobre la desigualtat de tracte sofert per l'embargament de la seva indemnització per acomiadament indegut, fet que vulneraria el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui la seva decisió d'inadmissió a tràmit i dicti una decisió en què acordi les vulneracions al·legades.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està essencialment condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE i 2018-19-RE).
2.2. De la lectura comparada del recurs d'empara i del recurs de súplica presentats per la recurrent se'n desprèn que s'impugnen les mateixes qüestions -competència del Tribunal de Corts per adoptar mesures cautelars, possibilitat d'adoptar mesures cautelars en matèria de responsabilitat penal i desigualtat de tracte- amb els mateixos arguments.
2.3. Per consegüent, les condicions per estimar el recurs de súplica no estan reunides i aquest recurs ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Isabel Camino Sarmiento Fuertes contra l'aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-7, 9 i 11-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 8 d'abril del 2019.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada
(Sarmiento Fuertes c/ Principat d'Andorra)
Números de registre: 33-2019, 51-2019 i 53-2019. Recursos d'empara
Aute del 8 d'abril del 2019
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 17 d'abril del 2019
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 25 de març del 2019, per la representació processal de la Sra. Isabel Camino Sarmiento Fuertes, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-7, 9 i 11-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist que el magistrat, Sr. Joan Manel Abril Campoy, ha plantejat la seva inhibició en aquesta causa, la qual ha estat acceptada pel Ple del Tribunal;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Arguments de la recurrent
- La recurrent impugna, en primer lloc, els punts 3.6 i 3.7 de l'aute d'inadmissió a tràmit d'aquest Tribunal en què es declara fonamentada en Dret la interpretació de l'article 198 del Codi de procediment penal que estableix la competència del Tribunal de Corts per acordar mesures cautelars.
- Destaca que el legislador va preveure que aquesta competència pogués ser exercida pel Tribunal de Corts únicament i exclusivament quan es tractés de delictes contra la integritat física de les persones o de danys o d'incendis, i no pas pel delicte que se li imputa.
- Per consegüent, considera que l'article esmentat no s'aplica en aquest supòsit.
- En segon lloc, impugna els punts 3.9 i 3.10 de la decisió del Tribunal Constitucional que declaren fonamentada en Dret, sobre la base dels articles 100 a 118 del Codi de procediment penal, la possibilitat d'adoptar mesures cautelars en cas de responsabilitat civil però també penal.
- Considera que si els béns embargats poden servir per pagar les multes, això només esdevé una vegada s'ha dictat sentència per assegurar les despeses processals i el destí dels objectes.
- Aquesta possibilitat implica, doncs, que hagi recaigut sentència.
- Ara bé, en aquest cas, la recurrent no ha estat condemnada i no ha recaigut cap sentència i, per consegüent, l'article esmentat pel Tribunal Constitucional no es pot aplicar.
- En tercer lloc, la recurrent retreu al Tribunal Constitucional haver omès donar resposta a la seva al·legació sobre la desigualtat de tracte sofert per l'embargament de la seva indemnització per acomiadament indegut, fet que vulneraria el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que revoqui la seva decisió d'inadmissió a tràmit i dicti una decisió en què acordi les vulneracions al·legades.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està essencialment condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE i 2018-19-RE).
2.2. De la lectura comparada del recurs d'empara i del recurs de súplica presentats per la recurrent se'n desprèn que s'impugnen les mateixes qüestions -competència del Tribunal de Corts per adoptar mesures cautelars, possibilitat d'adoptar mesures cautelars en matèria de responsabilitat penal i desigualtat de tracte- amb els mateixos arguments.
2.3. Per consegüent, les condicions per estimar el recurs de súplica no estan reunides i aquest recurs ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat.
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Isabel Camino Sarmiento Fuertes contra l'aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2019 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2019-7, 9 i 11-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 8 d'abril del 2019.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen
Magistrada