Causa 2019-83-RE
(Espinosa López c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 523-2019. Recurs d'empara
Aute del 21 de gener del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 7, del 29 de gener del 2020
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 29 de novembre del 2019, per la representació processal de la Sra. Gemma Espinosa López, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 4 de novembre del 2019, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut, a la defensa i a no declarar contra un mateix, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i dels drets a la intimitat i a l'honor, reconeguts a l'article 14 de la mateixa norma i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li l'aute impugnat i que declari que "totes les filmacions, imatges i enregistraments obtinguts en la causa penal 9000046/2019 no poden ser incorporades a cap altre procediment (...); el que inclou qualsevol referència a les mateixes i, tot el que de les mateixes se'n deriva, és a dir, declaracions, informes, processament i qualsevol altre document amb independència del seu format i que no hagi estat indicat expressament, atenent a la seva nul·litat per connexió d'antijuridicitat. Imposant les costes a la part adversa compte tingut que aquest Tribunal ja s'havia pronunciat en relació a la matèria que aquí ens ocupa". Així mateix, demana que s'acordi la suspensió de la reproducció, de l'exhibició, de l'ús i de les anàlisis de les gravacions esmentades;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 7 de desembre del 2018, en el marc d'unes diligències prèvies incoades per uns presumptes delictes de contraban i de blanqueig de diners contra la Sra. Gemma Espinosa López, propietària de la Joieria Àguila d'Or (causa 9000106/2018), la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va dictar un aute en què acordava l'obtenció i l'anàlisi d'una còpia de les imatges de les càmeres de seguretat que aquesta mateixa persona havia facilitat voluntàriament al Servei de Policia en qualitat de denunciant i perjudicada d'un furt en el marc d'un altre procediment obert per investigar aquell delicte (causa 2000043/2019). Seguidament, el 30 de març del 2019, la batlle actuant en funcions d'instrucció especialitzada va dictar un aute de processament contra la Sra. Gemma Espinosa López per un delicte major de blanqueig de diners, tipificat a l'article 409 del Codi penal.
1.2. La representació processal de la Sra. Gemma Espinosa López va interposar un incident de nul·litat d'actuacions contra l'aute del 7 de desembre del 2018 esmentat, en què demanava que s'excloguessin de la causa els enregistraments de les càmeres de seguretat, així com tots els actes posteriors que en fessin menció i que es decretés la seva nul·litat.
1.3. El 4 de novembre del 2019, la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava íntegrament aquest incident de nul·litat d'actuacions.
1.4. El 29 de novembre del 2019, la representació processal de la Sra. Gemma Espinosa López, va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 4 de novembre del 2019, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut, a la defensa i a no declarar contra un mateix, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i dels drets a la intimitat i a l'honor, reconeguts a l'article 14 de la mateixa norma.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la recurrent
- La recurrent exposa que va requerir la intervenció del Servei de Policia en la seva joieria, atès que el 24 d'octubre del 2018 va ser víctima d'un delicte contra el patrimoni. Manifesta que va accedir a lliurar les filmacions de la joieria, quan ja era objecte d'investigació -però ho ignorava. Aquestes filmacions van ser obtingudes el 2 de novembre del 2018.
- L'aute del 7 de desembre del 2018 va acordar en el marc de la causa seguida contra ella l'obtenció i l'anàlisi de les imatges de la joieria facilitades voluntàriament per una altra investigació en què actuava com a perjudicada. Coneguda la sentència d'aquest Tribunal Constitucional, de l'11 de juliol del 2019 (causa 2018-63-RE), es va sol·licitar l'expulsió de les imatges i dels enregistraments existents per tractar-se de proves il·lícites. Aquesta pretensió va ser refusada mitjançant l'aute del 4 de novembre del 2019.
- L'aute esmentat vulnera els seus drets a la intimitat i a l'honor (article 14 de la Constitució), alhora que els drets a un procés degut, a la defensa i a no declarar contra un mateix (article 10 de la Constitució). Insisteix que quan va permetre l'accés a les gravacions ja estava sent investigada i no se la va informar dels drets que li reconeix la Constitució, motiu pel qual aquestes gravacions no es poden tenir en compte per incriminar-la. Segons el Tribunal Constitucional mateix, el producte d'unes gravacions neix i mor en el si del procés pel qual van ser demanades i obtingudes, sense que puguin operar en altres causes diverses.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li l'aute impugnat i que declari que "totes les filmacions, imatges i enregistraments obtinguts en la causa penal 9000046/2019 no poden ser incorporades a cap altre procediment (...); el que inclou qualsevol referència a les mateixes i, tot el que de les mateixes se'n deriva, és a dir, declaracions, informes, processament i qualsevol altre document amb independència del seu format i que no hagi estat indicat expressament, atenent a la seva nul·litat per connexió d'antijuridicitat. Imposant les costes a la part adversa compte tingut que aquest Tribunal ja s'havia pronunciat en relació a la matèria que aquí ens ocupa". Així mateix, demana que s'acordi la suspensió de la reproducció, de l'exhibició, de l'ús i de les anàlisis de les gravacions esmentades.
2.2. Argumentació de la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia
- Considera que no s'ha produït cap vulneració dels drets fonamentals de la recurrent ni s'ha introduït cap prova il·lícita.
- L'obtenció i la utilització de les imatges de la joieria són lícites perquè no hi ha connexitat suficient de la incorporació de les imatges amb la declaració de la investigada, l'enquesta policial i l'aute de processament per afectar a aquestes. Així, sustenta que tots els actes processals són independents i mantenen la seva pròpia entitat encara que es retirés la prova qüestionada.
- La prova no va ser il·lícita ja que en l'aute del 7 de desembre del 2018 es va apreciar la necessitat, la proporcionalitat i la justificació d'emprar la informació facilitada per la investigada per unes finalitats no compreses en la seva autorització inicial. A més, la sentència del Tribunal Constitucional que es cita no és d'aplicació, ja que l'objecte de la sentència era la incorporació d'unes intervencions de comunicacions efectuades en un procés estranger, mentre que aquí són imatges i es van tractar com si no s'hagués atorgat el consentiment i per això es va valorar la necessitat i la proporcionalitat.
- Finalment raona que en relació amb el judici de proporcionalitat, l'aute esmentat analitza la legitimat de l'obtenció de les imatges i que el Servei de Policia va operar amb bona fe, sense que concorri cap engany o vici del consentiment, afegint que l'obtenció de les imatges de les càmeres de seguretat és la primera mesura coherent d'investigació policial rutinària en el marc de les investigacions sobre delictes contra el patrimoni produïts en comerços.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem; l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd i no vulnerin cap dels drets protegits per l'article 10 de la Constitució.
3.2. La qüestió prèvia a l'estudi del contingut de les al·legacions del recurs d'empara consisteix en decidir si aquest recurs és admissible o no a tràmit.
Per analitzar aquesta qüestió, s'ha de partir del fet que l'objecte d'aquest recurs d'empara és l'aute del 4 de novembre del 2019, el qual resol un incident de nul·litat promogut per la recurrent contra l'aute del 7 de desembre del 2018. Aquest darrer aute té per objecte acordar l'obtenció i l'anàlisi de les imatges de les càmeres de seguretat de la joieria.
3.3. La disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 14 d'octubre, del Codi de procediment civil, va modificar la Llei transitòria de procediments judicials i va introduir els articles 18 ter i 18 quater, en relació amb els incidents de nul·litat d'actuacions segons es tractés de resolucions no definitives (interlocutòries) o definitives (modificacions en vigor des del 15 de novembre del 2018, d'acord amb la disposició final 29a).
De la lectura d'aquests preceptes es desprèn, com ja ho va posar de manifest aquest Tribunal Constitucional en el seu aute del 18 d'octubre del 2019, recaigut en la causa 2019-66-RE, que contra l'aute que no admet a tràmit o que resol l'incident de nul·litat envers una resolució interlocutòria, és a dir, una resolució no definitiva, no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva (article 18 ter) i que la inadmissió d'un recurs d'empara no afecta al dret a la jurisdicció (article 10 de la Constitució):
"3.5. Aquest Tribunal Constitucional ja ha tingut ocasió de pronunciar-se anteriorment sobre l'àmbit objectiu de l'article 86 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, tot estenent el recurs d'empara també a les resolucions judicials fermes que dicti el Tribunal Superior de Justícia i el Tribunal de Corts (cfr. aute del 8 d'abril del 2019, recaigut en la causa 2019-19-RE), alhora que també ha posat de manifest que la inadmissió d'un recurs d'empara quan l'incident de nul·litat s'ha tramitat conforme a l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials no afecta al dret a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a la defensa i al recurs efectiu -article 10 de la Constitució- (veg. l'aute del 9 de setembre del 2019, recaigut en la causa 2019-49 i 50-RE). I no afecta perquè la voluntat cercada per la Llei és impedir el plantejament de recursos d'empara contra les resolucions interlocutòries o no definitives, de manera que aquests s'hauran de plantejar, en el seu cas, una vegada s'hagi dictat la resolució definitiva (article 18 ter, apartat 3 de la Llei transitòria de procediments judicials i article 86 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional)".
3.4. Des d'aquesta òptica, el recurs d'empara solament serà procedent contra les sentències que desestimen en fase de recurs les demandes de procediment urgent i preferent, els autes que no admeten o desestimen en fase de recurs els incidents de nul·litat i contra les resolucions definitives i fermes dictades pel Tribunal de Corts o pel Tribunal Superior de Justícia contra les quals no s'hagi interposat un incident de nul·litat.
En el cas que ara ens ocupa, no hi ha dubte que la resolució que es va dictar va ser una interlocutòria o una resolució no definitiva, i que aquesta es va tramitar per la llera processal de l'article 18 ter de la Llei esmentada, de manera que la inadmissió d'aquest recurs d'empara és l'única conseqüència possible.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2019-83-RE interposat per la representació processal de la Sra. Gemma Espinosa López contra l'aute del 4 de novembre del 2019, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, a la presidenta de la Batllia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 21 de gener del 2020.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy
Magistrat
(Espinosa López c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 523-2019. Recurs d'empara
Aute del 21 de gener del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 7, del 29 de gener del 2020
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 29 de novembre del 2019, per la representació processal de la Sra. Gemma Espinosa López, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 4 de novembre del 2019, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut, a la defensa i a no declarar contra un mateix, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i dels drets a la intimitat i a l'honor, reconeguts a l'article 14 de la mateixa norma i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li l'aute impugnat i que declari que "totes les filmacions, imatges i enregistraments obtinguts en la causa penal 9000046/2019 no poden ser incorporades a cap altre procediment (...); el que inclou qualsevol referència a les mateixes i, tot el que de les mateixes se'n deriva, és a dir, declaracions, informes, processament i qualsevol altre document amb independència del seu format i que no hagi estat indicat expressament, atenent a la seva nul·litat per connexió d'antijuridicitat. Imposant les costes a la part adversa compte tingut que aquest Tribunal ja s'havia pronunciat en relació a la matèria que aquí ens ocupa". Així mateix, demana que s'acordi la suspensió de la reproducció, de l'exhibició, de l'ús i de les anàlisis de les gravacions esmentades;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 7 de desembre del 2018, en el marc d'unes diligències prèvies incoades per uns presumptes delictes de contraban i de blanqueig de diners contra la Sra. Gemma Espinosa López, propietària de la Joieria Àguila d'Or (causa 9000106/2018), la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va dictar un aute en què acordava l'obtenció i l'anàlisi d'una còpia de les imatges de les càmeres de seguretat que aquesta mateixa persona havia facilitat voluntàriament al Servei de Policia en qualitat de denunciant i perjudicada d'un furt en el marc d'un altre procediment obert per investigar aquell delicte (causa 2000043/2019). Seguidament, el 30 de març del 2019, la batlle actuant en funcions d'instrucció especialitzada va dictar un aute de processament contra la Sra. Gemma Espinosa López per un delicte major de blanqueig de diners, tipificat a l'article 409 del Codi penal.
1.2. La representació processal de la Sra. Gemma Espinosa López va interposar un incident de nul·litat d'actuacions contra l'aute del 7 de desembre del 2018 esmentat, en què demanava que s'excloguessin de la causa els enregistraments de les càmeres de seguretat, així com tots els actes posteriors que en fessin menció i que es decretés la seva nul·litat.
1.3. El 4 de novembre del 2019, la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va dictar un aute mitjançant el qual desestimava íntegrament aquest incident de nul·litat d'actuacions.
1.4. El 29 de novembre del 2019, la representació processal de la Sra. Gemma Espinosa López, va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 4 de novembre del 2019, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia, per una presumpta vulneració dels drets a un procés degut, a la defensa i a no declarar contra un mateix, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i dels drets a la intimitat i a l'honor, reconeguts a l'article 14 de la mateixa norma.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica de la recurrent
- La recurrent exposa que va requerir la intervenció del Servei de Policia en la seva joieria, atès que el 24 d'octubre del 2018 va ser víctima d'un delicte contra el patrimoni. Manifesta que va accedir a lliurar les filmacions de la joieria, quan ja era objecte d'investigació -però ho ignorava. Aquestes filmacions van ser obtingudes el 2 de novembre del 2018.
- L'aute del 7 de desembre del 2018 va acordar en el marc de la causa seguida contra ella l'obtenció i l'anàlisi de les imatges de la joieria facilitades voluntàriament per una altra investigació en què actuava com a perjudicada. Coneguda la sentència d'aquest Tribunal Constitucional, de l'11 de juliol del 2019 (causa 2018-63-RE), es va sol·licitar l'expulsió de les imatges i dels enregistraments existents per tractar-se de proves il·lícites. Aquesta pretensió va ser refusada mitjançant l'aute del 4 de novembre del 2019.
- L'aute esmentat vulnera els seus drets a la intimitat i a l'honor (article 14 de la Constitució), alhora que els drets a un procés degut, a la defensa i a no declarar contra un mateix (article 10 de la Constitució). Insisteix que quan va permetre l'accés a les gravacions ja estava sent investigada i no se la va informar dels drets que li reconeix la Constitució, motiu pel qual aquestes gravacions no es poden tenir en compte per incriminar-la. Segons el Tribunal Constitucional mateix, el producte d'unes gravacions neix i mor en el si del procés pel qual van ser demanades i obtingudes, sense que puguin operar en altres causes diverses.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li l'aute impugnat i que declari que "totes les filmacions, imatges i enregistraments obtinguts en la causa penal 9000046/2019 no poden ser incorporades a cap altre procediment (...); el que inclou qualsevol referència a les mateixes i, tot el que de les mateixes se'n deriva, és a dir, declaracions, informes, processament i qualsevol altre document amb independència del seu format i que no hagi estat indicat expressament, atenent a la seva nul·litat per connexió d'antijuridicitat. Imposant les costes a la part adversa compte tingut que aquest Tribunal ja s'havia pronunciat en relació a la matèria que aquí ens ocupa". Així mateix, demana que s'acordi la suspensió de la reproducció, de l'exhibició, de l'ús i de les anàlisis de les gravacions esmentades.
2.2. Argumentació de la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia
- Considera que no s'ha produït cap vulneració dels drets fonamentals de la recurrent ni s'ha introduït cap prova il·lícita.
- L'obtenció i la utilització de les imatges de la joieria són lícites perquè no hi ha connexitat suficient de la incorporació de les imatges amb la declaració de la investigada, l'enquesta policial i l'aute de processament per afectar a aquestes. Així, sustenta que tots els actes processals són independents i mantenen la seva pròpia entitat encara que es retirés la prova qüestionada.
- La prova no va ser il·lícita ja que en l'aute del 7 de desembre del 2018 es va apreciar la necessitat, la proporcionalitat i la justificació d'emprar la informació facilitada per la investigada per unes finalitats no compreses en la seva autorització inicial. A més, la sentència del Tribunal Constitucional que es cita no és d'aplicació, ja que l'objecte de la sentència era la incorporació d'unes intervencions de comunicacions efectuades en un procés estranger, mentre que aquí són imatges i es van tractar com si no s'hagués atorgat el consentiment i per això es va valorar la necessitat i la proporcionalitat.
- Finalment raona que en relació amb el judici de proporcionalitat, l'aute esmentat analitza la legitimat de l'obtenció de les imatges i que el Servei de Policia va operar amb bona fe, sense que concorri cap engany o vici del consentiment, afegint que l'obtenció de les imatges de les càmeres de seguretat és la primera mesura coherent d'investigació policial rutinària en el marc de les investigacions sobre delictes contra el patrimoni produïts en comerços.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem; l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd i no vulnerin cap dels drets protegits per l'article 10 de la Constitució.
3.2. La qüestió prèvia a l'estudi del contingut de les al·legacions del recurs d'empara consisteix en decidir si aquest recurs és admissible o no a tràmit.
Per analitzar aquesta qüestió, s'ha de partir del fet que l'objecte d'aquest recurs d'empara és l'aute del 4 de novembre del 2019, el qual resol un incident de nul·litat promogut per la recurrent contra l'aute del 7 de desembre del 2018. Aquest darrer aute té per objecte acordar l'obtenció i l'anàlisi de les imatges de les càmeres de seguretat de la joieria.
3.3. La disposició final cinquena de la Llei 24/2018, del 14 d'octubre, del Codi de procediment civil, va modificar la Llei transitòria de procediments judicials i va introduir els articles 18 ter i 18 quater, en relació amb els incidents de nul·litat d'actuacions segons es tractés de resolucions no definitives (interlocutòries) o definitives (modificacions en vigor des del 15 de novembre del 2018, d'acord amb la disposició final 29a).
De la lectura d'aquests preceptes es desprèn, com ja ho va posar de manifest aquest Tribunal Constitucional en el seu aute del 18 d'octubre del 2019, recaigut en la causa 2019-66-RE, que contra l'aute que no admet a tràmit o que resol l'incident de nul·litat envers una resolució interlocutòria, és a dir, una resolució no definitiva, no es pot interposar cap recurs, sense perjudici que es pugui plantejar la qüestió en virtut dels recursos que escaiguin contra la sentència o la resolució definitiva (article 18 ter) i que la inadmissió d'un recurs d'empara no afecta al dret a la jurisdicció (article 10 de la Constitució):
"3.5. Aquest Tribunal Constitucional ja ha tingut ocasió de pronunciar-se anteriorment sobre l'àmbit objectiu de l'article 86 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, tot estenent el recurs d'empara també a les resolucions judicials fermes que dicti el Tribunal Superior de Justícia i el Tribunal de Corts (cfr. aute del 8 d'abril del 2019, recaigut en la causa 2019-19-RE), alhora que també ha posat de manifest que la inadmissió d'un recurs d'empara quan l'incident de nul·litat s'ha tramitat conforme a l'article 18 ter de la Llei transitòria de procediments judicials no afecta al dret a la jurisdicció en els seus vessants dels drets a la defensa i al recurs efectiu -article 10 de la Constitució- (veg. l'aute del 9 de setembre del 2019, recaigut en la causa 2019-49 i 50-RE). I no afecta perquè la voluntat cercada per la Llei és impedir el plantejament de recursos d'empara contra les resolucions interlocutòries o no definitives, de manera que aquests s'hauran de plantejar, en el seu cas, una vegada s'hagi dictat la resolució definitiva (article 18 ter, apartat 3 de la Llei transitòria de procediments judicials i article 86 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional)".
3.4. Des d'aquesta òptica, el recurs d'empara solament serà procedent contra les sentències que desestimen en fase de recurs les demandes de procediment urgent i preferent, els autes que no admeten o desestimen en fase de recurs els incidents de nul·litat i contra les resolucions definitives i fermes dictades pel Tribunal de Corts o pel Tribunal Superior de Justícia contra les quals no s'hagi interposat un incident de nul·litat.
En el cas que ara ens ocupa, no hi ha dubte que la resolució que es va dictar va ser una interlocutòria o una resolució no definitiva, i que aquesta es va tramitar per la llera processal de l'article 18 ter de la Llei esmentada, de manera que la inadmissió d'aquest recurs d'empara és l'única conseqüència possible.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2019-83-RE interposat per la representació processal de la Sra. Gemma Espinosa López contra l'aute del 4 de novembre del 2019, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, a la presidenta de la Batllia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 21 de gener del 2020.
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy
Magistrat