Causa 2020-40-RE
(Roure Ramírez i d'altres c/ Premsa Andorrana, SA)
Número de registre 242-2020. Recurs d'empara
Aute del 7 de setembre del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 109, del 16 de setembre del 2020
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 22 de juliol del 2020, per la representació processal dels Srs. Gerard Roure Ramírez, Patricia Olmo Rovira, Sergi Moreno Marín, Antoni Aguilar Ribot, Aurora Braganza Castellanos, Miquel Videl Plasencia, Richard Imbernón Ríos, Cristian Gabriel Sánchez, Sergi Marsal Aranega, Rafael Amat Escobar, Julià Sánchez Soto, Adrián Pérez Teixidó i Joan Aguilera Jiménez, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 13 de juliol del 2020 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2020-40-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 13 de juliol del 2020;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Arguments dels recurrents
- La representació processal dels recurrents demana al Tribunal Constitucional que reconsideri la seva decisió del 13 de juliol del 2020 en què va declarar la inadmissió a tràmit del recurs d'empara que havia presentat.
- En aquesta decisió el Tribunal Constitucional va considerar que la Sala Civil havia fonamentat degudament la seva resolució jutjant, d'una banda, que les dues vies per defensar els seus drets a la intimitat i a l'honor, el procediment urgent i preferent i el procediment abreujat, no es podien substanciar al mateix temps, i, d'altra banda, que el principi de la presumpció d'innocència només podia produir efectes respecte dels poders de l'Estat, i, en particular, de la institució judicial, i no respecte dels particulars.
- Aquesta part retreu al Tribunal Constitucional no haver motivat la seva decisió i haver donat únicament validesa a l'argumentari de la Sala Civil.
- Així, retreu igualment al Tribunal Constitucional haver reproduït pel seu compte la tesi de la improcedència de la simultaneïtat dels recursos i la tesi de la identitat objectiva, subjectiva i de la causa sense procedir ell mateix a la seva pròpia anàlisi.
- Al·lega que aquest Tribunal no va tenir en compte els seus arguments sobre la vulneració dels drets fonamentals de la persona i sobre la constitucionalitat de diversos actes impugnats.
- Manifesta que pel fet de validar els arguments de la Sala Civil sense discutir-los en dret, el Tribunal Constitucional hauria contravingut el mandat constitucional definit a l'article 39 de la Constitució, confirmat per l'article 53 del Conveni europeu que és la salvaguarda dels drets i de les llibertats fonamentals.
- Segons el seu parer, aquest incompliment del mandat constitucional per part del Tribunal Constitucional és la conseqüència de la politització de la Justícia en el moment del nomenament dels membres del Consell Superior de la Justícia i del Tribunal Constitucional que han dut a posar en dubte la imparcialitat dels uns i dels altres.
- Per consegüent, demana a aquest Tribunal de fer un exercici d'empatia, col·locant-se en la posició dels recurrents que han estat qüestionats públicament sobre presumptes activitats delictives o irregulars en les quals no han tingut cap participació, i que declari l'admissió a tràmit del seu recurs.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està essencialment condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2019-60-RE, 2019-63-RE, 2019-69-RE, 2020-5-RE, 2020-6-RE i 2020-17-RE).
2.2. De la lectura comparada del recurs d'empara i del recurs de súplica se'n desprèn que la representació processal dels recurrents impugna els mateixos elements de dret.
2.3. Reitera que les dues vies processals per defensar els drets a la intimitat i a l'honor són cumulatives i que el principi de la presumpció d'innocència pot produir efectes respecte dels particulars.
2.4. Com que no es dona raó a la seva argumentació, sinó a la de la Sala Civil, la representació processal dels recurrents conclou que la Justícia andorrana està polititzada, i, que el Tribunal Constitucional no ha acomplert el seu mandat constitucional i que no ha motivat la seva decisió.
2.5. La lectura de l'aute del 13 de juliol del 2020 mostra que el Tribunal Constitucional ha complert el seu mandat constitucional, el qual no és el de substituir la seva motivació per la del Tribunal Superior de Justícia, sinó el de controlar si la motivació del Tribunal Superior de Justícia existeix i si és raonable, si és lògica i si no és absurda.
2.6. Així, el Tribunal Constitucional va considerar que la interpretació del caràcter no cumulatiu de les vies processals efectuada per la Sala Civil no era ni il·lògica ni irraonable a partir del moment en què l'una o l'altra d'aquestes vies era de naturalesa a assegurar una protecció apropiada dels drets a la intimitat i a l'honor.
2.7. Igualment, el Tribunal Constitucional va jutjar que no era ni il·lògic ni irraonable considerar que el principi de la presumpció d'innocència només podia produir efectes respecte dels poders de l'Estat i, en particular, respecte de la institució judicial i no respecte dels particulars.
2.8. Per tant, el Tribunal Constitucional va procedir a una valoració constitucional del raonament dut a terme per la Sala Civil, va concloure que aquest estava fonamentat en Dret i va decidir la inadmissibilitat del recurs d'empara.
2.9. Per consegüent, la representació processal dels recurrents no ha aportat cap element de fet o de dret nous, i com que les condicions d'admissibilitat de la súplica no es troben reunides, aquest recurs de súplica ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Gerard Roure Ramírez, Patricia Olmo Rovira, Sergi Moreno Marín, Antoni Aguilar Ribot, Aurora Braganza Castellanos, Miquel Videl Plasencia, Richard Imbernón Ríos, Cristian Gabriel Sánchez, Sergi Marsal Aranega, Rafael Amat Escobar, Julià Sánchez Soto, Adrián Pérez Teixidó i Joan Aguilera Jiménez contra l'aute del Tribunal Constitucional del 13 de juliol del 2020 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2020-40-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 7 de setembre del 2020.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(Roure Ramírez i d'altres c/ Premsa Andorrana, SA)
Número de registre 242-2020. Recurs d'empara
Aute del 7 de setembre del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 109, del 16 de setembre del 2020
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 22 de juliol del 2020, per la representació processal dels Srs. Gerard Roure Ramírez, Patricia Olmo Rovira, Sergi Moreno Marín, Antoni Aguilar Ribot, Aurora Braganza Castellanos, Miquel Videl Plasencia, Richard Imbernón Ríos, Cristian Gabriel Sánchez, Sergi Marsal Aranega, Rafael Amat Escobar, Julià Sánchez Soto, Adrián Pérez Teixidó i Joan Aguilera Jiménez, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 13 de juliol del 2020 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2020-40-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 13 de juliol del 2020;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Arguments dels recurrents
- La representació processal dels recurrents demana al Tribunal Constitucional que reconsideri la seva decisió del 13 de juliol del 2020 en què va declarar la inadmissió a tràmit del recurs d'empara que havia presentat.
- En aquesta decisió el Tribunal Constitucional va considerar que la Sala Civil havia fonamentat degudament la seva resolució jutjant, d'una banda, que les dues vies per defensar els seus drets a la intimitat i a l'honor, el procediment urgent i preferent i el procediment abreujat, no es podien substanciar al mateix temps, i, d'altra banda, que el principi de la presumpció d'innocència només podia produir efectes respecte dels poders de l'Estat, i, en particular, de la institució judicial, i no respecte dels particulars.
- Aquesta part retreu al Tribunal Constitucional no haver motivat la seva decisió i haver donat únicament validesa a l'argumentari de la Sala Civil.
- Així, retreu igualment al Tribunal Constitucional haver reproduït pel seu compte la tesi de la improcedència de la simultaneïtat dels recursos i la tesi de la identitat objectiva, subjectiva i de la causa sense procedir ell mateix a la seva pròpia anàlisi.
- Al·lega que aquest Tribunal no va tenir en compte els seus arguments sobre la vulneració dels drets fonamentals de la persona i sobre la constitucionalitat de diversos actes impugnats.
- Manifesta que pel fet de validar els arguments de la Sala Civil sense discutir-los en dret, el Tribunal Constitucional hauria contravingut el mandat constitucional definit a l'article 39 de la Constitució, confirmat per l'article 53 del Conveni europeu que és la salvaguarda dels drets i de les llibertats fonamentals.
- Segons el seu parer, aquest incompliment del mandat constitucional per part del Tribunal Constitucional és la conseqüència de la politització de la Justícia en el moment del nomenament dels membres del Consell Superior de la Justícia i del Tribunal Constitucional que han dut a posar en dubte la imparcialitat dels uns i dels altres.
- Per consegüent, demana a aquest Tribunal de fer un exercici d'empatia, col·locant-se en la posició dels recurrents que han estat qüestionats públicament sobre presumptes activitats delictives o irregulars en les quals no han tingut cap participació, i que declari l'admissió a tràmit del seu recurs.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està essencialment condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2019-60-RE, 2019-63-RE, 2019-69-RE, 2020-5-RE, 2020-6-RE i 2020-17-RE).
2.2. De la lectura comparada del recurs d'empara i del recurs de súplica se'n desprèn que la representació processal dels recurrents impugna els mateixos elements de dret.
2.3. Reitera que les dues vies processals per defensar els drets a la intimitat i a l'honor són cumulatives i que el principi de la presumpció d'innocència pot produir efectes respecte dels particulars.
2.4. Com que no es dona raó a la seva argumentació, sinó a la de la Sala Civil, la representació processal dels recurrents conclou que la Justícia andorrana està polititzada, i, que el Tribunal Constitucional no ha acomplert el seu mandat constitucional i que no ha motivat la seva decisió.
2.5. La lectura de l'aute del 13 de juliol del 2020 mostra que el Tribunal Constitucional ha complert el seu mandat constitucional, el qual no és el de substituir la seva motivació per la del Tribunal Superior de Justícia, sinó el de controlar si la motivació del Tribunal Superior de Justícia existeix i si és raonable, si és lògica i si no és absurda.
2.6. Així, el Tribunal Constitucional va considerar que la interpretació del caràcter no cumulatiu de les vies processals efectuada per la Sala Civil no era ni il·lògica ni irraonable a partir del moment en què l'una o l'altra d'aquestes vies era de naturalesa a assegurar una protecció apropiada dels drets a la intimitat i a l'honor.
2.7. Igualment, el Tribunal Constitucional va jutjar que no era ni il·lògic ni irraonable considerar que el principi de la presumpció d'innocència només podia produir efectes respecte dels poders de l'Estat i, en particular, respecte de la institució judicial i no respecte dels particulars.
2.8. Per tant, el Tribunal Constitucional va procedir a una valoració constitucional del raonament dut a terme per la Sala Civil, va concloure que aquest estava fonamentat en Dret i va decidir la inadmissibilitat del recurs d'empara.
2.9. Per consegüent, la representació processal dels recurrents no ha aportat cap element de fet o de dret nous, i com que les condicions d'admissibilitat de la súplica no es troben reunides, aquest recurs de súplica ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal dels Srs. Gerard Roure Ramírez, Patricia Olmo Rovira, Sergi Moreno Marín, Antoni Aguilar Ribot, Aurora Braganza Castellanos, Miquel Videl Plasencia, Richard Imbernón Ríos, Cristian Gabriel Sánchez, Sergi Marsal Aranega, Rafael Amat Escobar, Julià Sánchez Soto, Adrián Pérez Teixidó i Joan Aguilera Jiménez contra l'aute del Tribunal Constitucional del 13 de juliol del 2020 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2020-40-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal dels recurrents, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 7 de setembre del 2020.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat