Causa 2020-55-RE
(Hotchandani Jaswani c/ Andbanc)
Número de registre 365-2020. Recurs d'empara
Aute del 12 d'octubre del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 125, del 21 d'octubre del 2020
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de juliol del 2020, per la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 17 de desembre del 2019 i els autes ambdós del 30 de juny del 2020, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut amb igualtat entre les parts i a la prohibició d'indefensió, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades i que retrotregui les actuacions al moment anterior a la vulneració al·legada, per tal que es dicti un nou aute on s'analitzi novament si les proves denegades en el marc de l'incident de nul·litat d'actuacions són procedents, un nou aute en què es declari la procedència de l'incident de nul·litat d'actuacions formulat i una nova sentència al recurs d'apel·lació on es corregeixin les vulneracions denunciades;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 9 de gener del 2019, la Secció Civil del Tribunal de Batlles va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava íntegrament la demanda principal presentada pel Sr. Dilip Hotchandani Jaswani contra l'entitat bancària Andorra Banc Agrícol Reig, SA (Andbanc) atès que calia estimar l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció invocada per la part defenent.
1.2. La representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 17 de desembre del 2019, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i confirmava íntegrament la sentència de la primera instància.
1.3. La representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani va presentar un incident de nul·litat d'actuacions en què al·legava la vulneració dels seus drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut amb igualtat entre les parts i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució. En aquest escrit sol·licitava, a més, la pràctica de tota una sèrie de proves documentals.
1.4. El 10 de juny del 2020, la Sala Civil va dictar un aute mitjançant el qual donava lloc parcialment a les pretensions probatòries adduïdes per les dues parts i concedia un termini de 5 dies hàbils per presentar al·legacions, moment en què el recurrent reiterava la pràctica de la totalitat de les proves sol·licitades per ell i demanava la citació del Ministeri Fiscal per tal que participés en aquesta instància.
1.5. Una vegada acabada la tramitació de l'incident de nul·litat, el 30 de juny del 2020, la Sala Civil va dictar sengles autes en què, en el primer, decidia no donar lloc a les peticions del recurrent en relació amb la pràctica de tota la prova sol·licitada i no donar lloc tampoc a la participació del Ministeri Fiscal, i, en el segon, decidia desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions presentat.
1.6. El 23 de juliol del 2020, la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 17 de desembre del 2019 i els autes ressenyats del 30 de juny del 2020, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut amb igualtat entre les parts i a la prohibició d'indefensió, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- El recurrent al·lega primerament que el banc havia efectuat un acte de disposició compensant les posicions positives i negatives del crèdit multidivisa subscrit sense tenir la potestat per fer-ho, atès que l'import positiu estava embargat des del 8 de març del 2008. Segons el seu parer, aquest acte atemptaria contra l'ordre públic –apreciable d'ofici pels tribunals- i, per tant, seria nul de ple dret.
- Retreu a la Sala Civil no haver-se pronunciat sobre la validesa d'aquest acte abans d'acceptar l'excepció de prescripció.
- Considera que la Sala Civil no ha aplicat la seva pròpia jurisprudència, ni la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, d'acord amb la qual no se'l pot qualificar de comerciant atesa la petita dimensió del seu negoci i se l'ha de considerar com a consumidor en les relacions amb una entitat bancària quan existeixen clàusules abusives en un contracte o fetes en frau de llei. Aquesta manera de procedir li hauria causat indefensió alhora que determinaria un tracte discriminatori pel fet de no ser d'origen andorrà.
- Al·lega que l'inici del còmput del termini per a la prescripció només podia tenir efecte a partir del moment en què el banc li hagués comunicat la cancel·lació del contracte, fet que no va succeir mai.
- Retreu a la Sala Civil haver denegat en fase d'incident de nul·litat diverses proves sol·licitades i no haver acceptat la presència del Ministeri Fiscal, el qual sempre ha de participar en els processos en defensa de la igualtat de tracte i de la no-discriminació.
- Insisteix en què les vulneracions denunciades en el seu incident de nul·litat havien de ser apreciades d'ofici atesa la seva gravetat, afegint que la manca de resposta per part de la Sala Civil amb l'excusa que es tractava de qüestions noves no plantejades en apel·lació, vulnera el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades i que retrotregui les actuacions al moment anterior a la vulneració al·legada, per tal que es dicti un nou aute on s'analitzi novament si les proves denegades en el marc de l'incident de nul·litat d'actuacions són procedents, un nou aute en què es declari la procedència de l'incident de nul·litat d'actuacions formulat i una nova sentència al recurs d'apel·lació on es corregeixin les vulneracions denunciades.
2.2. Argumentació de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia
- En la seva sentència del 17 de desembre del 2019, la Sala Civil va exposar que els fets d'aquesta causa es remuntaven al 6 d'octubre del 2008 quan l'entitat bancària va donar per resolt el contracte del 23 d'abril del 2008 (pòlissa de crèdit multidivisa) per incompliment del recurrent.
- En la seva demanda, el recurrent sol·licitava els danys i perjudicis derivats d'aquesta resolució unilateral, i, la Sala Civil destacava que la citació a judici havia tingut lloc el 31 de juliol del 2015, motiu pel qual considerava que s'havia d'estimar l'excepció de prescripció triennal en tractar-se d'un negoci mercantil entre comerciants.
- La Sala Civil va considerar que aquest termini no va ser interromput en cap moment de manera vàlida.
- En el primer aute del 30 de juny del 2020 que denega les peticions efectuades pel recurrent, la Sala Civil recordava que va valorar la pràctica de les proves sol·licitades sobre la base de criteris d'utilitat, de pertinència i de necessitat, elements que van ser valorats en l'aute "de l'11 de juny del 2020" (sic en realitat l'aute està datat del 10 de juny); i pel que feia a la participació del Ministeri Fiscal, indicava que les al·legacions sobre la discriminació presumptament soferta no es recolzaven en cap justificació objectiva que requerís aquesta intervenció.
- En l'aute del mateix dia que resol l'incident de nul·litat d'actuacions, en primer lloc, la Sala Civil retreia al recurrent la seva mala fe quan destacava un error de transcripció en els antecedents en relació amb la petició concreta de l'altra part. Error que hagués pogut ser reparat mitjançant un escrit d'aclariment.
- En segon lloc, considerava que el recurrent introduïa qüestions noves no plantejades en el recurs: la nul·litat de ple dret de la resolució unilateral del contracte, la data de l'inici del còmput de la prescripció, i si el recurrent era consumidor en lloc de comerciant o si havia estat objecte de discriminació negativa (semblaria que pel seu origen ètnic).
- Concloïa que una vegada confirmada l'excepció de prescripció, no podia entrar a valorar el fons de l'assumpte, com tampoc podia examinar en fase d'incident de nul·litat qüestions noves alienes al recurs d'apel·lació, ni admetre proves sobre el fons de l'assumpte sense vulnerar el dret a un procés just i equitatiu de la part contrària, dret que sembla que la part sol·licitant no li volia reconèixer.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és un tribunal de tercera instància, ni un tribunal de cassació.
3.2. Pel que fa a la prescripció acceptada, tant en primera instància com en apel·lació, es pot entendre que aquesta no sigui del grat del recurrent i que vulgui oposar-s'hi, no obstant això cap dels seus arguments respecte d'aquesta qüestió permet suposar que hi hagi hagut una vulneració dels drets reconeguts a la Constitució.
Les dates que permeten el còmput de la prescripció contingudes en la sentència impugnada de la Sala Civil no han estat qüestionades i la condició de comerciant del recurrent ha estat acreditada tant per la naturalesa de les seves activitats com per l'import del contracte en litigi.
En aplicació del seu cànon de constitucionalitat, aquest Tribunal constata que en aquesta causa, les decisions impugnades estan motivades en fet i en Dret i no contenen cap absurditat, ni cap arbitrarietat.
3.3. Pel que fa a la motivació de la desestimació de l'incident de nul·litat, la Sala Civil exposa de manera molt clara que atesa la confirmació de la prescripció, no podia examinar en el marc de l'incident de nul·litat esmentat elements introduïts en aquesta instància i que no ho havien estat en el marc de l'apel·lació.
Aquest fet no constitueix, com ho pretén el recurrent, cap vulneració del seu dret a la jurisdicció.
3.4. Que les al·legacions del recurrent no hagin estat apreciades d'ofici és un element que deriva de l'aplicació i de l'apreciació del dret per part de la jurisdicció ordinària, cosa que no correspon a la competència del Tribunal Constitucional.
3.5. Així doncs, els arguments del recurrent no permeten inferir que hi hagi hagut qualsevol vulneració dels seus drets fonamentals, sinó més aviat, per contra, que aquest intenta l'obtenció d'un jutjament de tercera instància que li sigui més favorable, cosa que no correspon a aquest Tribunal, com ja s'ha recordat en el primer punt d'aquests fonaments jurídics.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2020-55-RE presentat per la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani contra la sentència del 17 de desembre del 2019 i els autes ambdós del 30 de juny del 2020, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 12 d'octubre del 2020.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(Hotchandani Jaswani c/ Andbanc)
Número de registre 365-2020. Recurs d'empara
Aute del 12 d'octubre del 2020
_________________________________________________________________
BOPA núm. 125, del 21 d'octubre del 2020
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de juliol del 2020, per la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 17 de desembre del 2019 i els autes ambdós del 30 de juny del 2020, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut amb igualtat entre les parts i a la prohibició d'indefensió, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades i que retrotregui les actuacions al moment anterior a la vulneració al·legada, per tal que es dicti un nou aute on s'analitzi novament si les proves denegades en el marc de l'incident de nul·litat d'actuacions són procedents, un nou aute en què es declari la procedència de l'incident de nul·litat d'actuacions formulat i una nova sentència al recurs d'apel·lació on es corregeixin les vulneracions denunciades;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 9 de gener del 2019, la Secció Civil del Tribunal de Batlles va dictar una sentència mitjançant la qual desestimava íntegrament la demanda principal presentada pel Sr. Dilip Hotchandani Jaswani contra l'entitat bancària Andorra Banc Agrícol Reig, SA (Andbanc) atès que calia estimar l'excepció peremptòria de prescripció de l'acció invocada per la part defenent.
1.2. La representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 17 de desembre del 2019, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i confirmava íntegrament la sentència de la primera instància.
1.3. La representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani va presentar un incident de nul·litat d'actuacions en què al·legava la vulneració dels seus drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut amb igualtat entre les parts i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució. En aquest escrit sol·licitava, a més, la pràctica de tota una sèrie de proves documentals.
1.4. El 10 de juny del 2020, la Sala Civil va dictar un aute mitjançant el qual donava lloc parcialment a les pretensions probatòries adduïdes per les dues parts i concedia un termini de 5 dies hàbils per presentar al·legacions, moment en què el recurrent reiterava la pràctica de la totalitat de les proves sol·licitades per ell i demanava la citació del Ministeri Fiscal per tal que participés en aquesta instància.
1.5. Una vegada acabada la tramitació de l'incident de nul·litat, el 30 de juny del 2020, la Sala Civil va dictar sengles autes en què, en el primer, decidia no donar lloc a les peticions del recurrent en relació amb la pràctica de tota la prova sol·licitada i no donar lloc tampoc a la participació del Ministeri Fiscal, i, en el segon, decidia desestimar l'incident de nul·litat d'actuacions presentat.
1.6. El 23 de juliol del 2020, la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 17 de desembre del 2019 i els autes ressenyats del 30 de juny del 2020, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut amb igualtat entre les parts i a la prohibició d'indefensió, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- El recurrent al·lega primerament que el banc havia efectuat un acte de disposició compensant les posicions positives i negatives del crèdit multidivisa subscrit sense tenir la potestat per fer-ho, atès que l'import positiu estava embargat des del 8 de març del 2008. Segons el seu parer, aquest acte atemptaria contra l'ordre públic –apreciable d'ofici pels tribunals- i, per tant, seria nul de ple dret.
- Retreu a la Sala Civil no haver-se pronunciat sobre la validesa d'aquest acte abans d'acceptar l'excepció de prescripció.
- Considera que la Sala Civil no ha aplicat la seva pròpia jurisprudència, ni la del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, d'acord amb la qual no se'l pot qualificar de comerciant atesa la petita dimensió del seu negoci i se l'ha de considerar com a consumidor en les relacions amb una entitat bancària quan existeixen clàusules abusives en un contracte o fetes en frau de llei. Aquesta manera de procedir li hauria causat indefensió alhora que determinaria un tracte discriminatori pel fet de no ser d'origen andorrà.
- Al·lega que l'inici del còmput del termini per a la prescripció només podia tenir efecte a partir del moment en què el banc li hagués comunicat la cancel·lació del contracte, fet que no va succeir mai.
- Retreu a la Sala Civil haver denegat en fase d'incident de nul·litat diverses proves sol·licitades i no haver acceptat la presència del Ministeri Fiscal, el qual sempre ha de participar en els processos en defensa de la igualtat de tracte i de la no-discriminació.
- Insisteix en què les vulneracions denunciades en el seu incident de nul·litat havien de ser apreciades d'ofici atesa la seva gravetat, afegint que la manca de resposta per part de la Sala Civil amb l'excusa que es tractava de qüestions noves no plantejades en apel·lació, vulnera el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades i que retrotregui les actuacions al moment anterior a la vulneració al·legada, per tal que es dicti un nou aute on s'analitzi novament si les proves denegades en el marc de l'incident de nul·litat d'actuacions són procedents, un nou aute en què es declari la procedència de l'incident de nul·litat d'actuacions formulat i una nova sentència al recurs d'apel·lació on es corregeixin les vulneracions denunciades.
2.2. Argumentació de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia
- En la seva sentència del 17 de desembre del 2019, la Sala Civil va exposar que els fets d'aquesta causa es remuntaven al 6 d'octubre del 2008 quan l'entitat bancària va donar per resolt el contracte del 23 d'abril del 2008 (pòlissa de crèdit multidivisa) per incompliment del recurrent.
- En la seva demanda, el recurrent sol·licitava els danys i perjudicis derivats d'aquesta resolució unilateral, i, la Sala Civil destacava que la citació a judici havia tingut lloc el 31 de juliol del 2015, motiu pel qual considerava que s'havia d'estimar l'excepció de prescripció triennal en tractar-se d'un negoci mercantil entre comerciants.
- La Sala Civil va considerar que aquest termini no va ser interromput en cap moment de manera vàlida.
- En el primer aute del 30 de juny del 2020 que denega les peticions efectuades pel recurrent, la Sala Civil recordava que va valorar la pràctica de les proves sol·licitades sobre la base de criteris d'utilitat, de pertinència i de necessitat, elements que van ser valorats en l'aute "de l'11 de juny del 2020" (sic en realitat l'aute està datat del 10 de juny); i pel que feia a la participació del Ministeri Fiscal, indicava que les al·legacions sobre la discriminació presumptament soferta no es recolzaven en cap justificació objectiva que requerís aquesta intervenció.
- En l'aute del mateix dia que resol l'incident de nul·litat d'actuacions, en primer lloc, la Sala Civil retreia al recurrent la seva mala fe quan destacava un error de transcripció en els antecedents en relació amb la petició concreta de l'altra part. Error que hagués pogut ser reparat mitjançant un escrit d'aclariment.
- En segon lloc, considerava que el recurrent introduïa qüestions noves no plantejades en el recurs: la nul·litat de ple dret de la resolució unilateral del contracte, la data de l'inici del còmput de la prescripció, i si el recurrent era consumidor en lloc de comerciant o si havia estat objecte de discriminació negativa (semblaria que pel seu origen ètnic).
- Concloïa que una vegada confirmada l'excepció de prescripció, no podia entrar a valorar el fons de l'assumpte, com tampoc podia examinar en fase d'incident de nul·litat qüestions noves alienes al recurs d'apel·lació, ni admetre proves sobre el fons de l'assumpte sense vulnerar el dret a un procés just i equitatiu de la part contrària, dret que sembla que la part sol·licitant no li volia reconèixer.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és un tribunal de tercera instància, ni un tribunal de cassació.
3.2. Pel que fa a la prescripció acceptada, tant en primera instància com en apel·lació, es pot entendre que aquesta no sigui del grat del recurrent i que vulgui oposar-s'hi, no obstant això cap dels seus arguments respecte d'aquesta qüestió permet suposar que hi hagi hagut una vulneració dels drets reconeguts a la Constitució.
Les dates que permeten el còmput de la prescripció contingudes en la sentència impugnada de la Sala Civil no han estat qüestionades i la condició de comerciant del recurrent ha estat acreditada tant per la naturalesa de les seves activitats com per l'import del contracte en litigi.
En aplicació del seu cànon de constitucionalitat, aquest Tribunal constata que en aquesta causa, les decisions impugnades estan motivades en fet i en Dret i no contenen cap absurditat, ni cap arbitrarietat.
3.3. Pel que fa a la motivació de la desestimació de l'incident de nul·litat, la Sala Civil exposa de manera molt clara que atesa la confirmació de la prescripció, no podia examinar en el marc de l'incident de nul·litat esmentat elements introduïts en aquesta instància i que no ho havien estat en el marc de l'apel·lació.
Aquest fet no constitueix, com ho pretén el recurrent, cap vulneració del seu dret a la jurisdicció.
3.4. Que les al·legacions del recurrent no hagin estat apreciades d'ofici és un element que deriva de l'aplicació i de l'apreciació del dret per part de la jurisdicció ordinària, cosa que no correspon a la competència del Tribunal Constitucional.
3.5. Així doncs, els arguments del recurrent no permeten inferir que hi hagi hagut qualsevol vulneració dels seus drets fonamentals, sinó més aviat, per contra, que aquest intenta l'obtenció d'un jutjament de tercera instància que li sigui més favorable, cosa que no correspon a aquest Tribunal, com ja s'ha recordat en el primer punt d'aquests fonaments jurídics.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2020-55-RE presentat per la representació processal del Sr. Dilip Hotchandani Jaswani contra la sentència del 17 de desembre del 2019 i els autes ambdós del 30 de juny del 2020, dictats per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, a la presidenta de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 12 d'octubre del 2020.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat