Causa 2020-83-RE
(Mézy c/ Giménez Díaz)
Número de registre 561-2020. Recurs d'empara
Aute del 15 de març del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 24 de març del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de febrer del 2021, per la representació processal del Sr. Jean Benoît Mézy, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2020-83-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Arguments del recurrent
- En primer lloc, el recurrent retreu al Tribunal no haver tingut en consideració el fet que el full d'encàrrec elaborat per la part adversa mateixa feia constar que havia rebut els 3.000,00 € per part del client.
- Al·lega que recorda haver efectuat aquest pagament i destaca que va declarar en seu judicial que el seu germà l'havia ajudat econòmicament tant pel primer pagament com pel segon.
- Conclou que el Tribunal no ha motivat que s'haurien vulnerat els seus drets constitucionals, si més no respecte de les proves indicades.
- Per contra el Tribunal accepta la interpretació de la jurisdicció ordinària que considera que les declaracions dels testimonis amb una relació de dependència professional amb la part adversa són vàlides, quan és evident que aquesta interpretació és arbitrària i il·lògica. Considera que el fet d'incórrer en responsabilitat penal per fals testimoni no impedeix poder impugnar les declaracions esmentades.
- En segon lloc, pel que fa a l'import de les minutes reclamades, insisteix en què no va encomanar les gestions concretes indicades, afegint que atès que l'entitat bancària contra la qual havia guanyat el plet li havia de satisfer les costes, qualsevol gestió duta a terme havia de ser abonada per aquesta entitat.
- Considera que la Sala Civil no va donar cap resposta respecte d'aquest darrer punt, i per tant s'ha vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, afegint que el Tribunal Constitucional tampoc va valorar els motius pels quals no s'hauria produït aquesta vulneració.
- En tercer lloc, pel que fa a la compensació, la part adversa va al·legar en fase de conclusions que havia arribat a un acord amb el client per utilitzar l'acompte per pagar treballs i assessoraments prestats pel cabinet al marge del procediment judicial. Ara bé, destaca que aquest acord no va ser demostrat i aquest fet hagués hagut de tenir com a conseqüència la desestimació de la reclamació de la part adversa.
- No obstant això, si aquest acord hagués existit, no s'haguessin hagut de retornar els 1.500,00 € aportats com a acompte, però aquest import hagués hagut de ser suficient per pagar els treballs i els assessorament prestats.
- Conclou que si hagués hagut d'haver una compensació, aquesta hauria d'haver deixat els comptes a zero, és a dir, sense estimar l'excés facturat pel defenent.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que estimi el seu recurs de súplica i, per consegüent, que admeti a tràmit el recurs d'empara interposat en el seu dia i prossegueixi amb la tramitació de la causa d'acord amb les pretensions contingudes en el seu escrit d'empara.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està essencialment condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2019-60-RE, 2019-63-RE, 2019-69-RE, 2020-5-RE, 2020-6-RE, 2020-17-RE, 2020-40-RE, 2020-70-RE i 2020-75-RE).
2.2. De la lectura comparada del recurs d'empara i del recurs de súplica se'n desprèn que la representació processal del recurrent torna a impugnar els mateixos elements de dret.
2.3. En efecte, la representació processal del recurrent impugna de nou la validesa dels testimoniatges al·legant que els testimonis tenien una relació de dependència professional amb la part adversa.
2.4. Aquest Tribunal va considerar que la Sala Civil no havia efectuat una apreciació irraonable o il·lògica pel fet d'acceptar la validesa d'aquestes declaracions, en la mesura en què els testimonis podrien incórrer en responsabilitat penal cas que es determinés que havien mentit.
2.5. La representació processal del recurrent reitera igualment els seus arguments sobre els imports de les minutes reclamades per la part adversa, les quals, segons el seu parer, haguessin hagut de ser pagades per l'entitat bancària que havia perdut el litigi.
2.6. També reitera els arguments relatius a l'acord conclòs entre el recurrent i el seu antic advocat i les conseqüències que aquest hagués hagut de tenir.
2.7. En relació amb aquestes dues qüestions, el Tribunal Constitucional va considerar que la Sala Civil havia examinat de manera precisa la procedència d'aquests arguments, de manera que no es podia considerar que la Sala Civil hagués vulnerat el dret a la jurisdicció del recurrent.
2.8. Per consegüent, la representació processal del recurrent no ha aportat cap element de fet o de dret nou, i com que les condicions d'admissibilitat de la súplica no es troben reunides, aquest recurs de súplica ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Jean Benoît Mézy contra l'aute del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2020-83-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 15 de març del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(Mézy c/ Giménez Díaz)
Número de registre 561-2020. Recurs d'empara
Aute del 15 de març del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 24 de març del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de febrer del 2021, per la representació processal del Sr. Jean Benoît Mézy, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2020-83-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Arguments del recurrent
- En primer lloc, el recurrent retreu al Tribunal no haver tingut en consideració el fet que el full d'encàrrec elaborat per la part adversa mateixa feia constar que havia rebut els 3.000,00 € per part del client.
- Al·lega que recorda haver efectuat aquest pagament i destaca que va declarar en seu judicial que el seu germà l'havia ajudat econòmicament tant pel primer pagament com pel segon.
- Conclou que el Tribunal no ha motivat que s'haurien vulnerat els seus drets constitucionals, si més no respecte de les proves indicades.
- Per contra el Tribunal accepta la interpretació de la jurisdicció ordinària que considera que les declaracions dels testimonis amb una relació de dependència professional amb la part adversa són vàlides, quan és evident que aquesta interpretació és arbitrària i il·lògica. Considera que el fet d'incórrer en responsabilitat penal per fals testimoni no impedeix poder impugnar les declaracions esmentades.
- En segon lloc, pel que fa a l'import de les minutes reclamades, insisteix en què no va encomanar les gestions concretes indicades, afegint que atès que l'entitat bancària contra la qual havia guanyat el plet li havia de satisfer les costes, qualsevol gestió duta a terme havia de ser abonada per aquesta entitat.
- Considera que la Sala Civil no va donar cap resposta respecte d'aquest darrer punt, i per tant s'ha vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, afegint que el Tribunal Constitucional tampoc va valorar els motius pels quals no s'hauria produït aquesta vulneració.
- En tercer lloc, pel que fa a la compensació, la part adversa va al·legar en fase de conclusions que havia arribat a un acord amb el client per utilitzar l'acompte per pagar treballs i assessoraments prestats pel cabinet al marge del procediment judicial. Ara bé, destaca que aquest acord no va ser demostrat i aquest fet hagués hagut de tenir com a conseqüència la desestimació de la reclamació de la part adversa.
- No obstant això, si aquest acord hagués existit, no s'haguessin hagut de retornar els 1.500,00 € aportats com a acompte, però aquest import hagués hagut de ser suficient per pagar els treballs i els assessorament prestats.
- Conclou que si hagués hagut d'haver una compensació, aquesta hauria d'haver deixat els comptes a zero, és a dir, sense estimar l'excés facturat pel defenent.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que estimi el seu recurs de súplica i, per consegüent, que admeti a tràmit el recurs d'empara interposat en el seu dia i prossegueixi amb la tramitació de la causa d'acord amb les pretensions contingudes en el seu escrit d'empara.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està essencialment condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2019-60-RE, 2019-63-RE, 2019-69-RE, 2020-5-RE, 2020-6-RE, 2020-17-RE, 2020-40-RE, 2020-70-RE i 2020-75-RE).
2.2. De la lectura comparada del recurs d'empara i del recurs de súplica se'n desprèn que la representació processal del recurrent torna a impugnar els mateixos elements de dret.
2.3. En efecte, la representació processal del recurrent impugna de nou la validesa dels testimoniatges al·legant que els testimonis tenien una relació de dependència professional amb la part adversa.
2.4. Aquest Tribunal va considerar que la Sala Civil no havia efectuat una apreciació irraonable o il·lògica pel fet d'acceptar la validesa d'aquestes declaracions, en la mesura en què els testimonis podrien incórrer en responsabilitat penal cas que es determinés que havien mentit.
2.5. La representació processal del recurrent reitera igualment els seus arguments sobre els imports de les minutes reclamades per la part adversa, les quals, segons el seu parer, haguessin hagut de ser pagades per l'entitat bancària que havia perdut el litigi.
2.6. També reitera els arguments relatius a l'acord conclòs entre el recurrent i el seu antic advocat i les conseqüències que aquest hagués hagut de tenir.
2.7. En relació amb aquestes dues qüestions, el Tribunal Constitucional va considerar que la Sala Civil havia examinat de manera precisa la procedència d'aquests arguments, de manera que no es podia considerar que la Sala Civil hagués vulnerat el dret a la jurisdicció del recurrent.
2.8. Per consegüent, la representació processal del recurrent no ha aportat cap element de fet o de dret nou, i com que les condicions d'admissibilitat de la súplica no es troben reunides, aquest recurs de súplica ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Jean Benoît Mézy contra l'aute del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2020-83-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 15 de març del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat