Causa 2021-5-RE
(Felisberto Da Graça c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 18-2021. Recurs d'empara
Aute del 15 de març del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 24 de març del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 4 de març del 2021, per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-5-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Arguments de la recurrent
- La recurrent afirma que no vol alterar la relació fàctica, sinó atribuir als fets provats l'entitat que tenen. Segons el seu parer, els tipus penals estan acreditats i el responsable ha de ser enjudiciat.
- En segon terme, discrepa també del criteri d'aquest Tribunal, perquè considera que no és raonable, ni lògic, ni coherent confirmar l'arxivament de les actuacions. I, en saber que la recurrent havia estat víctima d'una agressió sexual, s'agreuja encara més la seva situació i es vulnera el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
- I, en darrer lloc, manifesta que permetre que el querellat resti impune, vulnera el dret a un procés degut, ja que s'ha provat la comissió dels fets delictius -si més no, quant al furt.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que estimi aquest recurs de súplica i que revoqui l'aute impugnat.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la naturalesa i la funció del recurs de súplica (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2020-6-RE, 2020-40-RE, 2020-44-RE, i, més recentment, 2020-70-RE i 2020-75-RE).
2.2. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada.
2.3. Aquest recurs de súplica no pot prosperar per les raons següents. En primer lloc, ja en el punt 3.3 del nostre aute d'inadmissió del recurs d'empara del 17 de febrer del 2021, el Tribunal va argumentar per què no existeix una infracció del deure de motivació i es va analitzar per cada tipus penal com la Batllia i el Tribunal de Corts argumentaven la no concurrència dels elements dels tipus penals. I, en el punt 3.4 s'assenyalava que l'argumentació de la jurisdicció ordinària de considerar procedent l'arxivament per manca de realització del tipus delictiu -principi de tipicitat penal i de legalitat- o per manca de suport probatori s'havia de considerar conforme als criteris de la lògica, la raó i la coherència.
Ara, en súplica, la recurrent pretén de nou substituir el criteri de la jurisdicció ordinària i l'adequació d'aquest al cànon de constitucionalitat relatiu a la fonamentació de les resolucions judicials pel seu propi criteri, sense aportar cap element fàctic o jurídic que no s'hagués pogut tenir en compte en l'aute d'inadmissió.
2.4. I, en segon lloc, insisteix en la vulneració del dret a un procés degut, pel fet de no seguir-se la via penal contra el querellat per quant, segons el seu parer, els elements dels tipus, almenys quant al furt, estan acreditats.
Una vegada més, la recurrent intenta imposar la seva percepció jurídica davant la dels tribunals ordinaris i davant de l'anàlisi del cànon de constitucionalitat efectuat per aquest Tribunal Constitucional, sense introduir cap element de fet o de dret nou.
2.5. Per consegüent, la representació processal de la recurrent, com s'acaba d'exposar, no ha aportat cap element de fet o de dret nou, i com que les condicions d'admissibilitat de la súplica no es troben reunides, aquest recurs de súplica ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça contra l'aute del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-5-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 15 de març del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(Felisberto Da Graça c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 18-2021. Recurs d'empara
Aute del 15 de març del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 24 de març del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 4 de març del 2021, per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-5-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Arguments de la recurrent
- La recurrent afirma que no vol alterar la relació fàctica, sinó atribuir als fets provats l'entitat que tenen. Segons el seu parer, els tipus penals estan acreditats i el responsable ha de ser enjudiciat.
- En segon terme, discrepa també del criteri d'aquest Tribunal, perquè considera que no és raonable, ni lògic, ni coherent confirmar l'arxivament de les actuacions. I, en saber que la recurrent havia estat víctima d'una agressió sexual, s'agreuja encara més la seva situació i es vulnera el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret.
- I, en darrer lloc, manifesta que permetre que el querellat resti impune, vulnera el dret a un procés degut, ja que s'ha provat la comissió dels fets delictius -si més no, quant al furt.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que estimi aquest recurs de súplica i que revoqui l'aute impugnat.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la naturalesa i la funció del recurs de súplica (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2020-6-RE, 2020-40-RE, 2020-44-RE, i, més recentment, 2020-70-RE i 2020-75-RE).
2.2. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada.
2.3. Aquest recurs de súplica no pot prosperar per les raons següents. En primer lloc, ja en el punt 3.3 del nostre aute d'inadmissió del recurs d'empara del 17 de febrer del 2021, el Tribunal va argumentar per què no existeix una infracció del deure de motivació i es va analitzar per cada tipus penal com la Batllia i el Tribunal de Corts argumentaven la no concurrència dels elements dels tipus penals. I, en el punt 3.4 s'assenyalava que l'argumentació de la jurisdicció ordinària de considerar procedent l'arxivament per manca de realització del tipus delictiu -principi de tipicitat penal i de legalitat- o per manca de suport probatori s'havia de considerar conforme als criteris de la lògica, la raó i la coherència.
Ara, en súplica, la recurrent pretén de nou substituir el criteri de la jurisdicció ordinària i l'adequació d'aquest al cànon de constitucionalitat relatiu a la fonamentació de les resolucions judicials pel seu propi criteri, sense aportar cap element fàctic o jurídic que no s'hagués pogut tenir en compte en l'aute d'inadmissió.
2.4. I, en segon lloc, insisteix en la vulneració del dret a un procés degut, pel fet de no seguir-se la via penal contra el querellat per quant, segons el seu parer, els elements dels tipus, almenys quant al furt, estan acreditats.
Una vegada més, la recurrent intenta imposar la seva percepció jurídica davant la dels tribunals ordinaris i davant de l'anàlisi del cànon de constitucionalitat efectuat per aquest Tribunal Constitucional, sense introduir cap element de fet o de dret nou.
2.5. Per consegüent, la representació processal de la recurrent, com s'acaba d'exposar, no ha aportat cap element de fet o de dret nou, i com que les condicions d'admissibilitat de la súplica no es troben reunides, aquest recurs de súplica ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça contra l'aute del Tribunal Constitucional del 17 de febrer del 2021 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2021-5-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 15 de març del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat