Causa 2021-88-RE
(F. D. G. c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 542-2021. Recurs d'empara
Aute del 20 de desembre del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm- 141, del 29 de desembre del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 2 de novembre del 2021, per la representació processal de F. D. G., mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 3 de maig del 2021, dictat per la Secció d'Instrucció 1 de la Batllia, contra els autes del 14 de juny del 2021 i del 23 de juliol del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts, i, contra l'aute del 8 d'octubre del 2021, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, "en la vessant d'error en la valoració de la prova i a un procés degut", i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets al·legats, que anul·li les resolucions impugnades i que es remetin les actuacions al Tribunal de Corts per tal que aquest pugui jutjar els fets denunciats;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 14 de juny del 2021, el Tribunal de Corts va desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part recurrent contra l'aute del 3 de maig del 2021 dictat pel batlle instructor en què s'acordava el sobreseïment provisional de la causa seguida contra N. C. D. per un presumpte delicte d'actes sexuals sense consentiment fins a l'aparició de nous elements que permetessin o fessin necessària la seva continuació.
1.2. La representació processal de F. D. G. va interposar un incident de nul·litat contra aquesta decisió, i, el 23 de juliol del 2021, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual no donava lloc a aquest incident.
1.3. La representació processal de F. D. G. va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta darrer decisió, i, el 8 d'octubre del 2021, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va acordar inadmetre a tràmit aquest recurs.
1.4. El 2 de novembre del 2021, la representació processal de F. D. G. va interposar un recurs d'empara contra totes les resolucions que s'acaben de ressenyar per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, "en la vessant d'error en la valoració de la prova i a un procés degut".
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la part recurrent
- Segons la representació processal de la part recurrent, les resolucions impugnades es fonamenten en errors d'apreciació respecte de l'informe emès pel perit judicial i de l'informe mèdic d'urgències, els quals també contenen errors greus, com per exemple la data de la seva realització o el detall dels antecedents psicològics de la persona recurrent o sobre la realitat i la importància de les lesions corporals sofertes.
- Destaca que la persona recurrent no va ser informada del seu dret a ser assistida per un lletrat en el marc d'una causa de violència de gènere.
- Així mateix, s'oposa a la valoració efectuada pels òrgans judicials respecte de les preteses declaracions contradictòries efectuades per la persona recurrent en relació amb el relat dels fets, destaca les mentides de la part querellada i recorda que aquesta darrera va ser avisada per un agent de policia de la denúncia cursada en contra seva, i que, per tant, va tenir temps de preparar les seves respostes de manera anticipada.
- Per consegüent, aquesta part addueix que tots aquests errors materials i errors en la valoració de la prova deriven en la vulneració dels drets de la persona recurrent a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets al·legats, que anul·li les resolucions impugnades i que es remetin les actuacions al Tribunal de Corts per tal que aquest pugui jutjar els fets denunciats.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Penal considera que en el seu aute del 14 de juliol del 2021, que resol el recurs d'apel·lació contra el sobreseïment provisional, el Tribunal de Corts va donar resposta motivada a totes les al·legacions de la part recurrent.
- Posa en relleu que el recurs d'apel·lació contra la desestimació de l'incident de nul·litat reitera els mateixos arguments adduïts, quan l'incident de nul·litat no constitueix una nova instància i que, per consegüent, el Tribunal de Corts tenia fonament per desestimar l'incident de nul·litat esmentat mitjançant l'aute del 23 de juliol del 2021.
- La Sala Penal considera que l'apel·lació contra la desestimació de l'incident de nul·litat no té cap fonament, ja que el Tribunal de Corts va motivar degudament les seves decisions del 14 de juny i del 23 de juliol del 2021, i fonamentant-se en l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, declara la inadmissibilitat a tràmit del recurs esmentat.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE, o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa la qüestió constitucional que aquest Tribunal ha de resoldre és la de saber si la Sala Penal ha vulnerat els drets a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut pel fet de declarar que el recurs d'apel·lació contra la desestimació del l'incident de nul·litat presentat per la part recurrent, declarada el 23 de juliol del 2021 pel Tribunal de Corts, era inadmissible a tràmit.
3.5. La Sala Penal es fonamenta en l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials que permet en el seu apartat 4t la declaració d'inadmissibilitat d'un recurs d'apel·lació contra la desestimació d'un incident de nul·litat, si es considera de manera motivada que aquesta apel·lació no té cap fonament.
3.6. Cal destacar la dificultat processal en què se situa al justiciable en la mesura en què si no fa apel·lació de la desestimació de l'incident de nul·litat, aquest Tribunal Constitucional li retraurà que el seu recurs d'empara no pot prosperar, i altrament, per evitar aquesta situació, si presenta aquest recurs d'apel·lació, el Tribunal Superior de Justícia pot declarar-lo inadmissible a tràmit.
3.7. Sigui com sigui les disposicions de l'article esmentat són clares i la Sala Penal les ha aplicat motivant les raons per les quals el recurs d'apel·lació contra la desestimació de l'incident de nul·litat havia de ser declarat inadmissible a tràmit.
3.8. Nogensmenys, la Sala Penal posa en relleu que l'aute del 23 de juliol del 2021 del Tribunal de Corts que desestima l'incident de nul·litat està motivat, ja que la part recurrent no va presentar altres arguments que aquells que ja havien estat resolts en l'aute del 14 de juliol esmentat, i va utilitzar l'incident de nul·litat com a una nova instància de resolució del fons de la seva causa.
3.9. En efecte, l'aute del 23 de juliol del 2021 esmentat va analitzar totes les al·legacions de la part recurrent i va donar contesta a cada una d'elles; destacant de manera precisa que l'error comés pel perit psiquiàtric forense era un error material comés en l'encapçalament del seu informe sense que el seu contingut fos erroni, error que va ser esmenat de manera immediata pel perit mateix, i de manera anterior a la presa de la decisió de sobreseïment provisional del batlle instructor.
3.10. Les decisions impugnades per la part recurrent es fonamenten, doncs, en una valoració dels fets seriosa, argumentada i raonable.
3.11. Per consegüent, no es pot adduir que les resolucions impugnades del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia estiguin mancades de fonamentació jurídica o que la seva motivació derivi d'arguments il·lògics o irraonables.
3.12. Per aquests motius, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2021-88-RE interposat per la representació processal de F. D. G. contra l'aute del 3 de maig del 2021, dictat per la Secció d'Instrucció 1 de la Batllia, contra els autes del 14 de juny del 2021 i del 23 de juliol del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts, i, contra l'aute del 8 d'octubre del 2021, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la part recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat
(F. D. G. c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 542-2021. Recurs d'empara
Aute del 20 de desembre del 2021
_________________________________________________________________
BOPA núm- 141, del 29 de desembre del 2021
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 2 de novembre del 2021, per la representació processal de F. D. G., mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 3 de maig del 2021, dictat per la Secció d'Instrucció 1 de la Batllia, contra els autes del 14 de juny del 2021 i del 23 de juliol del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts, i, contra l'aute del 8 d'octubre del 2021, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, "en la vessant d'error en la valoració de la prova i a un procés degut", i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets al·legats, que anul·li les resolucions impugnades i que es remetin les actuacions al Tribunal de Corts per tal que aquest pugui jutjar els fets denunciats;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 14 de juny del 2021, el Tribunal de Corts va desestimar el recurs d'apel·lació presentat per la part recurrent contra l'aute del 3 de maig del 2021 dictat pel batlle instructor en què s'acordava el sobreseïment provisional de la causa seguida contra N. C. D. per un presumpte delicte d'actes sexuals sense consentiment fins a l'aparició de nous elements que permetessin o fessin necessària la seva continuació.
1.2. La representació processal de F. D. G. va interposar un incident de nul·litat contra aquesta decisió, i, el 23 de juliol del 2021, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual no donava lloc a aquest incident.
1.3. La representació processal de F. D. G. va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta darrer decisió, i, el 8 d'octubre del 2021, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va acordar inadmetre a tràmit aquest recurs.
1.4. El 2 de novembre del 2021, la representació processal de F. D. G. va interposar un recurs d'empara contra totes les resolucions que s'acaben de ressenyar per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, "en la vessant d'error en la valoració de la prova i a un procés degut".
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la part recurrent
- Segons la representació processal de la part recurrent, les resolucions impugnades es fonamenten en errors d'apreciació respecte de l'informe emès pel perit judicial i de l'informe mèdic d'urgències, els quals també contenen errors greus, com per exemple la data de la seva realització o el detall dels antecedents psicològics de la persona recurrent o sobre la realitat i la importància de les lesions corporals sofertes.
- Destaca que la persona recurrent no va ser informada del seu dret a ser assistida per un lletrat en el marc d'una causa de violència de gènere.
- Així mateix, s'oposa a la valoració efectuada pels òrgans judicials respecte de les preteses declaracions contradictòries efectuades per la persona recurrent en relació amb el relat dels fets, destaca les mentides de la part querellada i recorda que aquesta darrera va ser avisada per un agent de policia de la denúncia cursada en contra seva, i que, per tant, va tenir temps de preparar les seves respostes de manera anticipada.
- Per consegüent, aquesta part addueix que tots aquests errors materials i errors en la valoració de la prova deriven en la vulneració dels drets de la persona recurrent a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets al·legats, que anul·li les resolucions impugnades i que es remetin les actuacions al Tribunal de Corts per tal que aquest pugui jutjar els fets denunciats.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Penal considera que en el seu aute del 14 de juliol del 2021, que resol el recurs d'apel·lació contra el sobreseïment provisional, el Tribunal de Corts va donar resposta motivada a totes les al·legacions de la part recurrent.
- Posa en relleu que el recurs d'apel·lació contra la desestimació de l'incident de nul·litat reitera els mateixos arguments adduïts, quan l'incident de nul·litat no constitueix una nova instància i que, per consegüent, el Tribunal de Corts tenia fonament per desestimar l'incident de nul·litat esmentat mitjançant l'aute del 23 de juliol del 2021.
- La Sala Penal considera que l'apel·lació contra la desestimació de l'incident de nul·litat no té cap fonament, ja que el Tribunal de Corts va motivar degudament les seves decisions del 14 de juny i del 23 de juliol del 2021, i fonamentant-se en l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, declara la inadmissibilitat a tràmit del recurs esmentat.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem.
3.2. Quan un recurrent al·lega la vulneració del dret constitucional a obtenir una decisió fonamentada en Dret (article 10.1 de la Constitució), l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic ni absurd.
3.3. Quan entren en joc drets substancials, el control d'aquest Tribunal en el marc del recurs d'empara consisteix a determinar si els recurrents han estat privats o no d'una protecció efectiva, és a dir, si han estat situats o no en una indefensió material (veg. per ex. el punt 3.3 de l'aute del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-33-RE, o el punt 3.1 de la sentència del 19 de febrer del 2018, recaiguda en la causa 2017-53-RE).
3.4. En aquesta causa la qüestió constitucional que aquest Tribunal ha de resoldre és la de saber si la Sala Penal ha vulnerat els drets a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut pel fet de declarar que el recurs d'apel·lació contra la desestimació del l'incident de nul·litat presentat per la part recurrent, declarada el 23 de juliol del 2021 pel Tribunal de Corts, era inadmissible a tràmit.
3.5. La Sala Penal es fonamenta en l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials que permet en el seu apartat 4t la declaració d'inadmissibilitat d'un recurs d'apel·lació contra la desestimació d'un incident de nul·litat, si es considera de manera motivada que aquesta apel·lació no té cap fonament.
3.6. Cal destacar la dificultat processal en què se situa al justiciable en la mesura en què si no fa apel·lació de la desestimació de l'incident de nul·litat, aquest Tribunal Constitucional li retraurà que el seu recurs d'empara no pot prosperar, i altrament, per evitar aquesta situació, si presenta aquest recurs d'apel·lació, el Tribunal Superior de Justícia pot declarar-lo inadmissible a tràmit.
3.7. Sigui com sigui les disposicions de l'article esmentat són clares i la Sala Penal les ha aplicat motivant les raons per les quals el recurs d'apel·lació contra la desestimació de l'incident de nul·litat havia de ser declarat inadmissible a tràmit.
3.8. Nogensmenys, la Sala Penal posa en relleu que l'aute del 23 de juliol del 2021 del Tribunal de Corts que desestima l'incident de nul·litat està motivat, ja que la part recurrent no va presentar altres arguments que aquells que ja havien estat resolts en l'aute del 14 de juliol esmentat, i va utilitzar l'incident de nul·litat com a una nova instància de resolució del fons de la seva causa.
3.9. En efecte, l'aute del 23 de juliol del 2021 esmentat va analitzar totes les al·legacions de la part recurrent i va donar contesta a cada una d'elles; destacant de manera precisa que l'error comés pel perit psiquiàtric forense era un error material comés en l'encapçalament del seu informe sense que el seu contingut fos erroni, error que va ser esmenat de manera immediata pel perit mateix, i de manera anterior a la presa de la decisió de sobreseïment provisional del batlle instructor.
3.10. Les decisions impugnades per la part recurrent es fonamenten, doncs, en una valoració dels fets seriosa, argumentada i raonable.
3.11. Per consegüent, no es pot adduir que les resolucions impugnades del Tribunal de Corts i de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia estiguin mancades de fonamentació jurídica o que la seva motivació derivi d'arguments il·lògics o irraonables.
3.12. Per aquests motius, aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2021-88-RE interposat per la representació processal de F. D. G. contra l'aute del 3 de maig del 2021, dictat per la Secció d'Instrucció 1 de la Batllia, contra els autes del 14 de juny del 2021 i del 23 de juliol del mateix any, dictats pel Tribunal de Corts, i, contra l'aute del 8 d'octubre del 2021, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la part recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021.
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
President Vicepresident
Joan Manel Abril Campoy Dominique Rousseau
Magistrat Magistrat