Causa 2022-61-RE
(Felisberto Da Graça c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 485-2022. Recurs d'empara
Aute del 14 de novembre del 2022
_________________________________________________________________
BOPA núm. 137, del 23 de novembre del 2022
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 27 d'octubre del 2022, per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 29 de juny del 2022, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia, i, contra l'aute del 6 d'octubre del 2022, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es retrotreguin les actuacions a la fase d'instrucció i que es procedeixi al processament dels agents PO268 i PO390 pel delicte de prevaricació, tipificat a l'article 372 del Codi penal;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. La Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va presentar una querella contra els agents del Servei de Policia titulars dels carnets professionals números PO268 i PO390 per un presumpte delicte menor de prevaricació d'autoritat o de funcionari, per tal com considerava que haurien obviat actes d'investigació amb ànim d'encobrir el presumpte autor d'una violació de la qual la querellant hauria sigut víctima.
1.2. El 29 de juny del 2022, la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va dictar un aute en què acordava el sobreseïment provisional de les actuacions.
1.3. La representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 6 d'octubre del 2022, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual decidia desestimar aquest recurs i confirmar l'aute de la Batllia, imposant les despeses processals a l'apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat de les parts recorregudes.
1.4. El 27 d'octubre del 2022, la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va interposar un recurs d'empara contra els dos autes que s'acaben de ressenyar de la Batllia i del Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la recurrent
- Segons el parer de la recurrent s'han produït errors greus d'apreciació respecte dels fets que consten en autes, així com de les proves aportades, i que deriven en la vulneració dels drets a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut.
- En primer lloc, exposa que hi va haver una trobada no oficial entre l'agent PO268 i el denunciat l'endemà mateix que ella presentés la seva denúncia, fet que demostraria l'amistat que existeix entre ambdós. Considera que a partir d'aquest moment en lloc de seguir el protocol establert, l'agent PO268 va intentar en tot moment evitar perjudicar el denunciat i entorpir el màxim possible la denúncia.
- Així, per exemple, explicita determinats comentaris sobre la denúncia que presentava i sobre el contingut de l'informe efectuat pels agents de policia, concretament sobre la seva analítica.
- Conclou que la manca d'interès, la mala fe dels agents de policia i la manca d'aplicació dels protocols, així com d'aplicació del reglament del dret a la defensa i a l'assistència tècnica lletrades es deu a la seva contaminació per la relació d'amistat i/o confiança amb el denunciat.
- En segon lloc, pel que fa referència a l'abocament de la informació del seu telèfon mòbil, al·lega que el Tribunal de Corts no dona resposta als seus arguments, ja que davant d'una causa d'agressió sexual cal que el Servei de Policia prengui la iniciativa i no delegui la responsabilitat de la transmissió de la documentació a la denunciant.
- Retreu al director de l'enquesta no haver visualitzat el contingut del CD que el director del Servei de Policia li havia lliurat, al·legant que no tenia l'autorització, i obviant d'aquesta manera elements essencials com les disculpes del denunciat via WhatsApp.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es retrotreguin les actuacions a la fase d'instrucció i que es procedeixi al processament dels agents PO268 i PO390 pel delicte de prevaricació, tipificat a l'article 372 del Codi penal.
2.2. Argumentació del Tribunal de Corts
- Pel que fa a la pretesa amistat entre els agents de policia querellats i la persona denunciada per la querellant, el Tribunal de Corts constata que no ha estat ni tan sols mínimament acreditada.
- Pel que fa a la inaplicació dels protocols en casos d'agressions sexuals, el Tribunal de Corts posa en relleu que la visita mèdica del denunciat no està inclosa en cap protocol d'actuació del Servei de Policia.
- Sobre l'observació efectuada per un dels querellats en el seu informe respecte d'una infecció que no entraria dins de les considerades de transmissió sexual, el Tribunal de Corts considera que a banda de no tenir una rellevància especial, tampoc va quedar desvirtuada, ja que el certificat mèdic aportat per la querellant indicava que es tractava d'una bactèria que no podia considerar-se de transmissió sexual exclusiva.
- Pel que fa a la manca d'assistència lletrada, el Tribunal de Corts recorda que aquesta qüestió ja havia estat resolta en el marc d'altres procediments, en què la querellant l'havia plantejat en termes idèntics i en què s'havia conclòs, entre d'altres, que aquest fet no havia tingut conseqüències en relació amb el posterior desenvolupament de la querella, ni amb la instrucció de la mateixa.
- Pel que fa a l'al·legació d'un afavoriment del denunciat amb l'ocultació d'informació, el Tribunal de Corts constata que els agents van annexar al seu informe tots els documents que la querellant els va trametre, i que si bé mancava una captura de pantalla d'una conversa entre la querellant i el denunciat, no s'havia pogut acreditar que aquesta adrecés aquest document, ja que dels abocaments practicats, tant al correu policial, com al correu de la querellant, no havien permès determinar que la citada captura de pantalla fos realment enviada i rebuda. I afegeix, que en aquest mateix sentit, la querellant havia exposat que havia tingut dificultats per enviar la integritat de la conversa.
- Per tots aquests motius, el Tribunal de Corts va concloure a la manca d'indicis per procedir penalment contra els agents querellats.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és ni una tercera instància, ni un tribunal suprem, ni un tribunal de cassació.
3.2. Aquest Tribunal recorda que la valoració dels fets correspon, doncs, a les jurisdiccions ordinàries.
3.3. Ara bé, per tal de fonamentar el seu recurs d'empara la recurrent al·lega de nou el conjunt dels arguments que ja va emprar per fonamentar la seva querella i el seu recurs d'apel·lació contra la decisió de sobreseïment provisional d'aquesta querella.
3.4. Així, substancialment, manifesta el seu desacord amb les decisions impugnades i considera que aquestes no estan fonamentades en Dret i que vulneren els seus drets constitucionals.
3.5. Una vegada examinades aquestes decisions, s'ha de concloure que aquestes estan clarament motivades en Dret i que han estat adoptades després de l'anàlisi del conjunt dels elements aportats per la recurrent.
3.6. Altrament, en el recurs d'empara la recurrent no exposa en què la motivació de les decisions impugnades seria insuficient o errònia.
3.7. A més, aquestes decisions no poden ser qualificades d'arbitràries, d'il·lògiques o d'irraonables.
3.8. Per consegüent, cal concloure que aquest recurs d'empara manca de manera manifesta de contingut constitucional i ha de ser declarat inadmissible a tràmit, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2022-61-RE interposat per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça contra l'aute del 29 de juny del 2022, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia, i, contra l'aute del 6 d'octubre del 2022, dictat pel Tribunal de Corts.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de novembre del 2022.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat
(Felisberto Da Graça c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 485-2022. Recurs d'empara
Aute del 14 de novembre del 2022
_________________________________________________________________
BOPA núm. 137, del 23 de novembre del 2022
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 27 d'octubre del 2022, per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 29 de juny del 2022, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia, i, contra l'aute del 6 d'octubre del 2022, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es retrotreguin les actuacions a la fase d'instrucció i que es procedeixi al processament dels agents PO268 i PO390 pel delicte de prevaricació, tipificat a l'article 372 del Codi penal;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. La Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va presentar una querella contra els agents del Servei de Policia titulars dels carnets professionals números PO268 i PO390 per un presumpte delicte menor de prevaricació d'autoritat o de funcionari, per tal com considerava que haurien obviat actes d'investigació amb ànim d'encobrir el presumpte autor d'una violació de la qual la querellant hauria sigut víctima.
1.2. El 29 de juny del 2022, la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia va dictar un aute en què acordava el sobreseïment provisional de les actuacions.
1.3. La representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 6 d'octubre del 2022, el Tribunal de Corts va dictar un aute mitjançant el qual decidia desestimar aquest recurs i confirmar l'aute de la Batllia, imposant les despeses processals a l'apel·lant, inclosos els honoraris d'advocat de les parts recorregudes.
1.4. El 27 d'octubre del 2022, la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va interposar un recurs d'empara contra els dos autes que s'acaben de ressenyar de la Batllia i del Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració dels drets a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un procés degut, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la recurrent
- Segons el parer de la recurrent s'han produït errors greus d'apreciació respecte dels fets que consten en autes, així com de les proves aportades, i que deriven en la vulneració dels drets a la jurisdicció, a la defensa i a un procés degut.
- En primer lloc, exposa que hi va haver una trobada no oficial entre l'agent PO268 i el denunciat l'endemà mateix que ella presentés la seva denúncia, fet que demostraria l'amistat que existeix entre ambdós. Considera que a partir d'aquest moment en lloc de seguir el protocol establert, l'agent PO268 va intentar en tot moment evitar perjudicar el denunciat i entorpir el màxim possible la denúncia.
- Així, per exemple, explicita determinats comentaris sobre la denúncia que presentava i sobre el contingut de l'informe efectuat pels agents de policia, concretament sobre la seva analítica.
- Conclou que la manca d'interès, la mala fe dels agents de policia i la manca d'aplicació dels protocols, així com d'aplicació del reglament del dret a la defensa i a l'assistència tècnica lletrades es deu a la seva contaminació per la relació d'amistat i/o confiança amb el denunciat.
- En segon lloc, pel que fa referència a l'abocament de la informació del seu telèfon mòbil, al·lega que el Tribunal de Corts no dona resposta als seus arguments, ja que davant d'una causa d'agressió sexual cal que el Servei de Policia prengui la iniciativa i no delegui la responsabilitat de la transmissió de la documentació a la denunciant.
- Retreu al director de l'enquesta no haver visualitzat el contingut del CD que el director del Servei de Policia li havia lliurat, al·legant que no tenia l'autorització, i obviant d'aquesta manera elements essencials com les disculpes del denunciat via WhatsApp.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, que es retrotreguin les actuacions a la fase d'instrucció i que es procedeixi al processament dels agents PO268 i PO390 pel delicte de prevaricació, tipificat a l'article 372 del Codi penal.
2.2. Argumentació del Tribunal de Corts
- Pel que fa a la pretesa amistat entre els agents de policia querellats i la persona denunciada per la querellant, el Tribunal de Corts constata que no ha estat ni tan sols mínimament acreditada.
- Pel que fa a la inaplicació dels protocols en casos d'agressions sexuals, el Tribunal de Corts posa en relleu que la visita mèdica del denunciat no està inclosa en cap protocol d'actuació del Servei de Policia.
- Sobre l'observació efectuada per un dels querellats en el seu informe respecte d'una infecció que no entraria dins de les considerades de transmissió sexual, el Tribunal de Corts considera que a banda de no tenir una rellevància especial, tampoc va quedar desvirtuada, ja que el certificat mèdic aportat per la querellant indicava que es tractava d'una bactèria que no podia considerar-se de transmissió sexual exclusiva.
- Pel que fa a la manca d'assistència lletrada, el Tribunal de Corts recorda que aquesta qüestió ja havia estat resolta en el marc d'altres procediments, en què la querellant l'havia plantejat en termes idèntics i en què s'havia conclòs, entre d'altres, que aquest fet no havia tingut conseqüències en relació amb el posterior desenvolupament de la querella, ni amb la instrucció de la mateixa.
- Pel que fa a l'al·legació d'un afavoriment del denunciat amb l'ocultació d'informació, el Tribunal de Corts constata que els agents van annexar al seu informe tots els documents que la querellant els va trametre, i que si bé mancava una captura de pantalla d'una conversa entre la querellant i el denunciat, no s'havia pogut acreditar que aquesta adrecés aquest document, ja que dels abocaments practicats, tant al correu policial, com al correu de la querellant, no havien permès determinar que la citada captura de pantalla fos realment enviada i rebuda. I afegeix, que en aquest mateix sentit, la querellant havia exposat que havia tingut dificultats per enviar la integritat de la conversa.
- Per tots aquests motius, el Tribunal de Corts va concloure a la manca d'indicis per procedir penalment contra els agents querellats.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és ni una tercera instància, ni un tribunal suprem, ni un tribunal de cassació.
3.2. Aquest Tribunal recorda que la valoració dels fets correspon, doncs, a les jurisdiccions ordinàries.
3.3. Ara bé, per tal de fonamentar el seu recurs d'empara la recurrent al·lega de nou el conjunt dels arguments que ja va emprar per fonamentar la seva querella i el seu recurs d'apel·lació contra la decisió de sobreseïment provisional d'aquesta querella.
3.4. Així, substancialment, manifesta el seu desacord amb les decisions impugnades i considera que aquestes no estan fonamentades en Dret i que vulneren els seus drets constitucionals.
3.5. Una vegada examinades aquestes decisions, s'ha de concloure que aquestes estan clarament motivades en Dret i que han estat adoptades després de l'anàlisi del conjunt dels elements aportats per la recurrent.
3.6. Altrament, en el recurs d'empara la recurrent no exposa en què la motivació de les decisions impugnades seria insuficient o errònia.
3.7. A més, aquestes decisions no poden ser qualificades d'arbitràries, d'il·lògiques o d'irraonables.
3.8. Per consegüent, cal concloure que aquest recurs d'empara manca de manera manifesta de contingut constitucional i ha de ser declarat inadmissible a tràmit, d'acord amb l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2022-61-RE interposat per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça contra l'aute del 29 de juny del 2022, dictat per la Secció d'Instrucció Especialitzada 2 de la Batllia, i, contra l'aute del 6 d'octubre del 2022, dictat pel Tribunal de Corts.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 14 de novembre del 2022.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat