Causa 2022-70-RE
(Felisberto Da Graça c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 519-2022. Recurs d'empara
Aute del 20 de desembre del 2022
_________________________________________________________________
BOPA núm. 151, del 28 de desembre del 2022
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 17 de novembre del 2022, per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 28 d'octubre del 2022, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la resolució impugnada, i que es retrotreguin les actuacions al moment anterior al pronunciament del Tribunal de Corts;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. La representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va presentar una querella criminal per un presumpte delicte de discriminació, contra la consellera general, Sra. Eva López Herrero, per tal com li hauria dit "porca" a la via pública, per raó de la seva condició física i per ser dona víctima d'un delicte d'agressió sexual.
1.2. El 4 d'agost del 2022, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què decidia la prescripció de l'acció penal pel que feia al presumpte delicte d'injúries, no obstant això, no admetia a tràmit la querella interposada, atès que l'expressió seria injuriosa però no discriminatòria.
1.3. La representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió. La representació processal de la Sra. Eva López Herrero es va oposar a aquest recurs al·legant que els fets que s'hi relataven no van succeir i, que no podrien ser provats, perquè van ser totalment inventats.
1.4. El 28 d'octubre del 2022, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què decidia desestimar aquest recurs, confirmar l'aute de la primera instància i imposar a l'apel·lant les costes processals causades.
1.5. El 17 de novembre del 2022, la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 28 d'octubre del 2022, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la recurrent
- La recurrent al·lega que no està d'acord amb els arguments esgrimits per la Sala Penal per desestimar el seu recurs d'apel·lació.
- En primer lloc, addueix que l'insult proferit contra la seva persona és discriminatori perquè ho va ser per raó de la seva condició física i pel fet de ser dona objecte d'una agressió sexual per part d'una autoritat pública, en el marc d'una campanya de desprestigi públic, realitzada pels membres del Servei de Policia i del Cos de Bombers.
- Segons el seu parer, d'acord amb la definició de la paraula de la Real Academia Española no hi ha cap mena de dubte que aquesta és discriminatòria, ofensiva i vexatòria.
- En segon lloc, pel que fa a la recusació de la magistrada instructora del Tribunal de Corts, recorda que atès que va interposar una querella criminal contra aquesta magistrada, encara que aquesta fos inadmesa a tràmit en totes les seves fases, no és incompatible amb el fet que la magistrada li tingui animadversió i rancúnia. Per aquest motiu, considera que la magistrada en qüestió hagués hagut d'abstenir-se per incompatibilitat en el moment de la seva designació.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, que anul·li la resolució impugnada, i que es retrotreguin les actuacions al moment anterior al pronunciament del Tribunal de Corts.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- En primer lloc, la Sala Penal exposa que comparteix amb la magistrada instructora del Tribunal de Corts els arguments respecte de l'absència evident d'un mòbil discriminatori en l'expressió "porca".
- Si bé aquesta expressió pot tenir un contingut vexatori o de menyspreu, no s'evidencia que pugui tenir cap relació amb la pertinença a algun grup ètnic o nacional, amb una ideologia o convicció o amb alguna altra característica personal o social susceptible de discriminació.
- Els fets exposats en la querella, de ser certs, només podrien ser constitutius d'un delicte d'injúries que al moment de la interposició de la querella estava prescrit, motiu pel qual desestimava el recurs d'apel·lació.
- En segon lloc, pel que fa a la recusació de la magistrada instructora del Tribunal de Corts, la Sala Penal la considera extemporània, ja que la identitat d'aquesta magistrada es coneixia des de l'1 d'agost del 2022, i perquè la causa al·legada no és una d'aquelles legalment previstes a l'article 73 f) de la Llei qualificada de la Justícia.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és ni una tercera instància, ni un tribunal suprem, ni un tribunal de cassació.
3.2. Abans de res, convé recordar que l'apreciació dels fets i la interpretació de la llei correspon a les jurisdiccions ordinàries, tret que aquestes siguin il·lògiques, irraonables o arbitràries.
3.3. En aquest cas concret, pel que fa als fets adduïts, la resolució impugnada de la Sala Penal es fonamenta de manera clara i precisa en l'article 30.6 del Codi penal per donar una qualificació als fets, cas que aquests fossin certs. Aquesta interpretació és lògica, desproveïda de caràcter arbitrari o irraonable i està fonamentada en Dret.
3.4. Una vegada establerta la qualificació, la Sala Penal confirma, en aplicació de l'article 81 del Codi penal, la prescripció dels fets. Aquesta decisió està fonamentada en Dret, no deriva de cap raonament il·lògic i no presenta cap caràcter arbitrari o irraonable.
3.5. Pel que fa a la recusació, la Sala Penal declara que la recurrent la va sol·licitar molt després de saber la identitat de la magistrada, quan l'article 74.3 de la Llei qualificada de la Justícia indica sense cap ambigüitat que la recusació s'ha de plantejar des del moment que es té coneixement de la designació del magistrat a qui correspondrà la causa, i, que el motiu de recusació invocat per la recurrent no fa part de cap dels supòsits establerts a l'article 73 de la mateixa Llei qualificada, i més concretament, no s'encabeix en el seu apartat f).
3.6. Aquesta anàlisi és lògica i està fonamentada en Dret i la conclusió a la qual s'arriba no pot qualificar-se d'arbitrària o d'irraonable.
3.7. Per consegüent, els arguments de la recurrent no atribueixen cap contingut constitucional al seu recurs d'empara, el qual esdevé, doncs, inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2022-70-RE interposat per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça contra l'aute del 28 d'octubre del 2022, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat
(Felisberto Da Graça c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 519-2022. Recurs d'empara
Aute del 20 de desembre del 2022
_________________________________________________________________
BOPA núm. 151, del 28 de desembre del 2022
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 17 de novembre del 2022, per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 28 d'octubre del 2022, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li la resolució impugnada, i que es retrotreguin les actuacions al moment anterior al pronunciament del Tribunal de Corts;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. La representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va presentar una querella criminal per un presumpte delicte de discriminació, contra la consellera general, Sra. Eva López Herrero, per tal com li hauria dit "porca" a la via pública, per raó de la seva condició física i per ser dona víctima d'un delicte d'agressió sexual.
1.2. El 4 d'agost del 2022, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què decidia la prescripció de l'acció penal pel que feia al presumpte delicte d'injúries, no obstant això, no admetia a tràmit la querella interposada, atès que l'expressió seria injuriosa però no discriminatòria.
1.3. La representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió. La representació processal de la Sra. Eva López Herrero es va oposar a aquest recurs al·legant que els fets que s'hi relataven no van succeir i, que no podrien ser provats, perquè van ser totalment inventats.
1.4. El 28 d'octubre del 2022, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute en què decidia desestimar aquest recurs, confirmar l'aute de la primera instància i imposar a l'apel·lant les costes processals causades.
1.5. El 17 de novembre del 2022, la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 28 d'octubre del 2022, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració dels drets a jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la recurrent
- La recurrent al·lega que no està d'acord amb els arguments esgrimits per la Sala Penal per desestimar el seu recurs d'apel·lació.
- En primer lloc, addueix que l'insult proferit contra la seva persona és discriminatori perquè ho va ser per raó de la seva condició física i pel fet de ser dona objecte d'una agressió sexual per part d'una autoritat pública, en el marc d'una campanya de desprestigi públic, realitzada pels membres del Servei de Policia i del Cos de Bombers.
- Segons el seu parer, d'acord amb la definició de la paraula de la Real Academia Española no hi ha cap mena de dubte que aquesta és discriminatòria, ofensiva i vexatòria.
- En segon lloc, pel que fa a la recusació de la magistrada instructora del Tribunal de Corts, recorda que atès que va interposar una querella criminal contra aquesta magistrada, encara que aquesta fos inadmesa a tràmit en totes les seves fases, no és incompatible amb el fet que la magistrada li tingui animadversió i rancúnia. Per aquest motiu, considera que la magistrada en qüestió hagués hagut d'abstenir-se per incompatibilitat en el moment de la seva designació.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial i a la defensa, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, que anul·li la resolució impugnada, i que es retrotreguin les actuacions al moment anterior al pronunciament del Tribunal de Corts.
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- En primer lloc, la Sala Penal exposa que comparteix amb la magistrada instructora del Tribunal de Corts els arguments respecte de l'absència evident d'un mòbil discriminatori en l'expressió "porca".
- Si bé aquesta expressió pot tenir un contingut vexatori o de menyspreu, no s'evidencia que pugui tenir cap relació amb la pertinença a algun grup ètnic o nacional, amb una ideologia o convicció o amb alguna altra característica personal o social susceptible de discriminació.
- Els fets exposats en la querella, de ser certs, només podrien ser constitutius d'un delicte d'injúries que al moment de la interposició de la querella estava prescrit, motiu pel qual desestimava el recurs d'apel·lació.
- En segon lloc, pel que fa a la recusació de la magistrada instructora del Tribunal de Corts, la Sala Penal la considera extemporània, ja que la identitat d'aquesta magistrada es coneixia des de l'1 d'agost del 2022, i perquè la causa al·legada no és una d'aquelles legalment previstes a l'article 73 f) de la Llei qualificada de la Justícia.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és ni una tercera instància, ni un tribunal suprem, ni un tribunal de cassació.
3.2. Abans de res, convé recordar que l'apreciació dels fets i la interpretació de la llei correspon a les jurisdiccions ordinàries, tret que aquestes siguin il·lògiques, irraonables o arbitràries.
3.3. En aquest cas concret, pel que fa als fets adduïts, la resolució impugnada de la Sala Penal es fonamenta de manera clara i precisa en l'article 30.6 del Codi penal per donar una qualificació als fets, cas que aquests fossin certs. Aquesta interpretació és lògica, desproveïda de caràcter arbitrari o irraonable i està fonamentada en Dret.
3.4. Una vegada establerta la qualificació, la Sala Penal confirma, en aplicació de l'article 81 del Codi penal, la prescripció dels fets. Aquesta decisió està fonamentada en Dret, no deriva de cap raonament il·lògic i no presenta cap caràcter arbitrari o irraonable.
3.5. Pel que fa a la recusació, la Sala Penal declara que la recurrent la va sol·licitar molt després de saber la identitat de la magistrada, quan l'article 74.3 de la Llei qualificada de la Justícia indica sense cap ambigüitat que la recusació s'ha de plantejar des del moment que es té coneixement de la designació del magistrat a qui correspondrà la causa, i, que el motiu de recusació invocat per la recurrent no fa part de cap dels supòsits establerts a l'article 73 de la mateixa Llei qualificada, i més concretament, no s'encabeix en el seu apartat f).
3.6. Aquesta anàlisi és lògica i està fonamentada en Dret i la conclusió a la qual s'arriba no pot qualificar-se d'arbitrària o d'irraonable.
3.7. Per consegüent, els arguments de la recurrent no atribueixen cap contingut constitucional al seu recurs d'empara, el qual esdevé, doncs, inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2022-70-RE interposat per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça contra l'aute del 28 d'octubre del 2022, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat