Causa 2023-81-RE
(Hartung c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 511-2023. Recurs d'empara
Aute del 19 de febrer del 2024
_________________________________________________________________
BOPA núm. 26, del 28 de febrer del 2024
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, l'11 de gener del 2024, per la representació processal del Sr. Helmut Hartung, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 19 de desembre del 2023 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2023-81-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 19 de desembre del 2023;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;
1. Arguments del recurrent
- El recurrent mostra la seva disconformitat amb les manifestacions contingudes en l'aute que inadmet a tràmit el seu recurs d'empara, tant pel que fa a l'afirmació d'acord amb la qual no va efectuar cap al·legació extensa en referència a la procedència del recurs d'empara, com pel que fa al fet que les manifestacions del batlle recusat sobre les escasses possibilitats d'èxit de les seves pretensions en el marc del procediment ordinari no podien ser acollides en seu constitucional, perquè no estaven acreditades.
- Sobre el primer punt, el recurrent destaca que va esgotar totes les accions davant les instàncies ordinàries per denunciar les vulneracions dels seus drets fonamentals i, per tant, va justificar de manera suficient la recurribilitat en empara.
- Des d'un punt de vista formal les condicions del recurs d'empara estaven acomplertes en la seva integritat, motiu pel qual el recurs d'empara hagués hagut de ser admès a tràmit.
- Sobre el segon punt, al·lega que no és del tot cert que les manifestacions del batlle recusat no estiguessin acreditades, sinó que com que encara no s'ha realitzat el tancament de proves, no disposa de l'acta que es va redactar durant la declaració de la testimoni, moment en què el batlle hauria dit que tenia escasses possibilitats d'èxit en la seva demanda.
- Considera que l'existència dels indicis avançats en el recurs d'empara i en la causa son suficients per acreditar la veracitat d'aquestes manifestacions, les quals no han estat negades ni pel batlle d'instància, ni per la Sala Civil, ni en el seu moment per la part defenent.
- Per aquests motius, demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs de súplica, que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit del seu recurs d'empara i que, en el seu dia, estimi les pretensions sol·licitades en aquell recurs.
2. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
2.1. L'escrit formulant el recurs de súplica contra l'aute d'aquest Tribunal del 19 de desembre del 2023 es fonamenta bàsicament en dos arguments: i) que el Tribunal Constitucional havia estimat que en l'escrit de demanda d'empara existia una manca d'al·legacions sobre la "procedència" del recurs d'empara interposat, quan en els seus fets I i II el recurrent exposava a bastament, davant la Batllia i la Sala Civil, les raons en les quals fonamentava la seva demanda; i, ii) que les manifestacions del batlle recusat sobre les escasses possibilitats d'èxit de les pretensions del recurrent havien quedat suficientment acreditades, en contra d'allò que va entendre la jurisdicció ordinària i que no va contradir aquest Tribunal. Per aquestes raons, a l'apartat 3 del recurs de súplica, ratifica totes les manifestacions i les al·legacions de la demanda d'empara, sense aportar, però, cap fet, ni cap argument de dret nous que justifiquin el recurs de súplica.
2.2. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat amb molta claredat sobre la naturalesa del recurs de súplica. L'aute del 16 de maig del 2018 (causa 2018-3-RE) declara que: "l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació per part del recurrent d'elements de fet o de dret nous". Així s'expressa l'aute dictat en la causa 2017-22-RE que, a la seva vegada esmenta els autes dictats en les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE i 2016-59-RE". Això no obstant, per evitar qualsevol possibilitat de sospita de tendència confirmatòria, convé ponderar amb deteniment l'escrit de la part recurrent i, cercar en ell, els eventuals nous elements de dret o de fet que poguessin dur a una reposició per contrari imperi de la resolució recorreguda. Si no fos així, el recurs hauria de decaure necessàriament.
2.3. La part recurrent en súplica no interpreta encertadament l'aute d'aquest Tribunal contra el qual interposa el recurs. És cert que en el fonament jurídic 3.2 de l'aute recorregut es parla de "procedència" del recurs, però aquesta referència s'ha d'entendre en el sentit de "procedibilitat" -tràmit d'admissió/inadmissió- i no de la "prosperabilitat" -tràmit de l'estimació/desestimació- de la demanda d'empara. I així ho diu expressis verbis l'inici del fonament jurídic 3.3 en el qual s'al·ludeix a "els altres requisits de procedibilitat". L'aute exposava la qüestió -relativa als efectes de la procedència o procedibilitat- de si un incident de recusació, tramitat enmig i no al final d'un procediment ordinari, podia accedir al recurs d'empara, tot i haver-se vehiculat a través d'un incident de nul·litat contra una decisió que podia no ser considerada definitiva als efectes de l'article 86 de la Llei qualificada d'aquest Tribunal Constitucional, en relació amb els articles 18 ter i 18 quarter de la Llei transitòria de procediments judicials. És sobre aquesta qüestió -i no sobre una altra- que el Tribunal manifestava que la demanda d'empara no efectuava cap al·legació extensa i que existien controvèrsies sobre aquesta qüestió particular. De tota manera, en mèrits del principi pro actione, va determinar que no era per aquest motiu que el recurs no podia ser admès a tràmit. Per aquesta raó, el recurs de súplica no pot ser estimat en aquest punt.
2.4. Quant al fons de l'assumpte referent a la suposada causa de recusació, el Tribunal va entendre -i continua entenent- que els autes recorreguts en empara no vulneraven cap dret fonamental, ja que s'havia respectat el dret a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, el dret a un procés degut i el dret la jurisdicció en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret. Sobre aquestes qüestions, el recurs de súplica no aporta cap fet, ni cap element de dret que revesteixin el caràcter de novetat. Torna a transcriure diversos apartats de la demanda d'empara i finalment ratifica les manifestacions i les al·legacions de la demanda d'empara.
2.5. Per concloure, cal reblar l'afirmació de l'aute recorregut en súplica en el sentit que els fets al·legats en la demanda d'empara presenten una manca manifesta de contingut constitucional, en els termes de l'article 37.2 de la Llei qualificada d'aquest Tribunal. No s'aporten fets, ni es consignen principis de prova suficients de la concurrència en el cas del supòsit de l'article 73 f) de la Llei qualificada de la Justícia. No s'acredita la relació d'influència entre aquest procediment ordinari i un altre procediment civil. I no és acceptable el pretès desplaçament de la càrrega de la prova d'alguns dels fets en els quals es basa la recusació, ni la conclusió que en aquest cas el silenci impliqui una acceptació tàcita.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. Helmut Hartung contra l'aute del Tribunal Constitucional del 19 de desembre del 2023 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2023-81-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 19 de febrer del 2024.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat