2024-10-RE

Causa 2024-10-RE

(I. G. C. c/ Principat d'Andorra)

 

Número de registre 85-2024. Recurs d'empara

 

Aute del 15 d'abril del 2024

_________________________________________________________________

BOPA núm. 49, del 24 d'abril del 2024

 

 

 

En nom del Poble Andorrà;

 

El Tribunal Constitucional;

 

Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 25 de març del 2024, per la representació processal del Sr. I. G. C., mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2024 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2024-10-RE;

 

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;

Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2024;

 

Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;

 

 

1. Antecedents processals

1.1. Després d'haver-se-li atorgat l'empara una primera vegada per la vulneració del dret a un tribunal imparcial, l'11 d'octubre del 2023, el Tribunal de Corts, amb una composició diferent, va dictar una segona sentència mitjançant la qual condemnava I. G. C. i S. M. M. com a responsables penalment en concepte d'autors d'un delicte major continuat d'abús sexual sobre menor de 14 anys i d'abús sexual sobre major de 14 anys, sent l'autor ascendent de la víctima, i d'un delicte major d'agressió sexual constitutiva de violació sent l'autor ascendent de la víctima, en grau de temptativa, sense la concurrència de circumstàncies modificatives de la responsabilitat penal.

Condemnava l'acusat I. G. C. a la pena de 9 anys de presó, amb les penes complementàries de prohibició d'entrar en contacte amb la víctima durant un període de 12 anys i al pagament de les despeses processals causades.

Condemnava l'acusada S. M. M. a la pena de 5 anys de presó condicional, fixant el termini de la suspensió de la pena en 4 anys i al pagament de les despeses processals causades.

I, condemnava ambdós acusats a indemnitzar solidàriament a la víctima amb un import de 8.000,00 €, amb els interessos legals fins al seu pagament total.

El 26 de gener del 2024, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va confirmar aquesta resolució en apel·lació.

1.2. Interposat recurs d'empara per una presumpta vulneració dels drets a la jurisdicció, a obtenir d'aquesta una decisió fonamentada en Dret, a un procés degut substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei, a la defensa, a l'assistència d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable i a no declarar contra un mateix, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, així com del dret a la llibertat, reconegut a l'article 9 de la Constitució, el Tribunal Constitucional va acordar no admetre a tràmit el recurs d'empara 2024-10-RE interposat per la representació processal del Sr. I. G. C. contra la sentència del 26 de gener del 2024, dictada per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, substancialment, perquè la decisió de les dues sentències impugnades es trobava correctament fonamentada en Dret i el criteri del recurrent no pot prevaler sobre el dels tribunals de la jurisdicció ordinària als quals, en línia de principi, correspon la cerca, la intel·lecció, la interpretació i l'aplicació de les normes jurídiques, sense que aquest Tribunal Constitucional pogués intervenir, llevat de casos extraordinaris, ja que no constitueix un tribunal de tercera instància, ni un tribunal de cassació, ni un tribunal superior.

 

 

2. Arguments del recurrent

- El recurrent retreu al Tribunal Constitucional no haver-se pronunciat en cap moment respecte del fet que no se li havia donat trasllat al seu nou lletrat de les actuacions en format videogràfic que constaven en les actuacions -tres exploracions de la menor i les declaracions dels condemnats efectuades davant la Batllia.

- Segons el seu parer, aquesta omissió vulnera el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, ja que es tracta d'un element essencial per a la seva defensa.

- Per aquest motiu, demana que s'estimi el recurs de súplica i que s'admeti a tràmit el recurs d'empara respecte d'aquesta qüestió, altrament es veurà en l'obligació d'acudir al Tribunal Europeu dels Drets Humans.

 

 

3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional

3.1. El recurrent formula recurs de súplica contra l'aute d'aquest Tribunal del 15 de març del 2024, fonamentant-lo bàsicament en la vulneració del dret a la jurisdicció, en la infracció del dret a la defensa, en el fet de no haver-se donat trasllat al nou lletrat de totes les actuacions contingudes en format videogràfic i en la incongruència omissiva.

3.2. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat amb molta claredat sobre la naturalesa del recurs de súplica. L'aute del 16 de maig del 2018 (causa 2018-3-RE) ja va declarar que: "l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació per part del recurrent d'elements de fet o de dret nous". Així s'expressa l'aute dictat en la causa 2017-22-RE que, a la seva vegada esmenta els autes dictats en les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE i 2016-59-RE". Més recentment també ho han fet, entre d'altres, sengles autes del 12 de juny del 2023 (causa 2023-24-RE i causa 2023-22-RE) i del 19 de desembre del 2023 (causa 2023-72-RE). La raó consisteix en el fet que la no aportació de nous elements fàctics o jurídics suposa que el recurrent pretén substituir el raonament del Tribunal, que ha de ser i vol ser imparcial, per la seva pròpia argumentació que, per essència i sense que, per tant, se li pugui fer cap retret al respecte, té naturalesa i funció parcial. Això no obstant, convé ponderar amb deteniment l'escrit de la part recurrent, cercant en ell els eventuals nous elements de dret o de fet que poguessin dur a una reposició per contrari imperi de la resolució recorreguda. Si no fos així, el recurs de súplica hauria de decaure necessàriament.

3.3. Com s'ha indicat al fonament jurídic anterior, la part recurrent en súplica efectua, en el seu extens escrit, un seguit d'al·legacions argumentant els motius d'empara abans expressats. Tanmateix, no interpreta encertadament l'aute d'aquest Tribunal contra el qual interposa el recurs. Ja al fonament jurídic 3.1 explicitàvem que el recurs se circumscrivia a la sentència de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia del 26 de gener del 2024, no a l'anterior, la qual va ser anul·lada per aquest Tribunal mitjançant la sentència del 9 de febrer del 2023, únicament en referència a la manca d'imparcialitat del Tribunal sentenciador. I en l'aute esmentat es recordava (fonament jurídic 3.5) que aquest Tribunal Constitucional no constitueix una tercera instància, ni un tribunal suprem o de cassació. Per aquesta raó, va desestimar els altres motius al·legats en aquell recurs d'empara, que han esdevingut inatacables.

3.4. Sobre la base de les consideracions precedents i a la llum de l'anterior sentència d'aquest Tribunal del 9 de febrer del 2023 (causa 2022-57-RE) és procedent insistir en el fet que allò acordat va ser la repetició del judici oral en el transcurs del qual es va produir la manifestació que va donar lloc a l'estimació del recurs d'empara. La nova demanda d'empara s'havia d'haver projectat únicament sobre les sentències de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia del 26 de gener del 2024 i del Tribunal de Corts del 9 de febrer del 2023, no sobre actes procedimentals anteriors, per tant, respecte d'aquells no es poden considerar vàlids els motius continguts en el recurs d'empara. D'altra banda, cal tenir present que el Tribunal de Corts, amb una composició diferent, va arribar a la mateixa decisió en les seves dues sentències. Per concloure, doncs, cal reblar l'afirmació de l'aute recorregut en súplica en el sentit que els fets al·legats en el recurs d'empara presenten una manca manifesta de contingut constitucional, en els termes de l'article 37.2 de la Llei qualificada d'aquest Tribunal. I en obligada conseqüència el recurs de súplica ha de ser desestimat.

 

Per tot això que s'ha exposat,

El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,

 

Decideix:

1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal del Sr. I. G. C. contra l'aute del Tribunal Constitucional del 15 de març del 2024 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2024-10-RE.

 

2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al Tribunal de Corts, al Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.

 

3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

 

Acordat a Andorra la Vella, el 15 d'abril del 2024.

 

 

 

 

Jean-Yves Caullet                                                             Joan Manel Abril Campoy

President                                                                                             Vicepresident

 

 

 

Dominique Rousseau                                                        Josep-D. Guàrdia Canela

Magistrat                                                                                                      Magistrat