Causa 2024-13-RE
(Ruiz Pelegrina c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 131-2024. Recurs d'empara
Aute del 10 de maig del 2024
_________________________________________________________________
BOPA núm. 57, del 22 de maig del 2024
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 30 d'abril del 2024, per la representació processal de la Sra. Isabel Ruiz Pelegrina, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 15 d'abril del 2024 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2024-13-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 15 d'abril del 2024;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Josep-D. Guàrdia Canela;
1. Antecedents processals
1.1. La representació processal dels Srs. Isabel i José M. Ruiz Pelegrina va presentar una demanda de judici en revisió de la sentència de l'11 de novembre del 2021, dictada per la Secció Civil 5 de la Batllia i, per extensió, de la del 27 de setembre del 2022, dictada en apel·lació per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, en què, entre d'altres, s'acordava la resolució del contracte d'arrendament subscrit entre la Sra. Isabel Ruiz Pelegrina i el difunt pare de l'arrendatari i se la condemnava a retornar la possessió de l'immoble.
1.2. El 29 de febrer del 2024, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual decidia desestimar aquesta demanda i imposar a la part agent el pagament de les costes ocasionades.
1.3. El 5 de març del 2024, la representació processal dels Srs. Isabel i José M. Ruiz Pelegrina va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 29 de febrer del 2024, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut, a la defensa i a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
1.4. El 15 d'abril del 2024, el Tribunal Constitucional va dictar un aute mitjançant el qual va acordar la inadmissió a tràmit d'aquest recurs d'empara.
2. Arguments de la recurrent
- Segons el parer de la recurrent, l'argumentació emprada pel Tribunal Constitucional per inadmetre a tràmit el seu recurs d'empara és una argumentació pròpia dels tribunals ordinaris.
- Retreu al Tribunal Constitucional haver considerat que les sentències objecte de revisió havien adquirit el caràcter de res iudicata i que aquesta part no va recusar la magistrada ponent a partir del moment en què va tenir coneixement de la seva designació, el 21 de gener del 2024.
- Manifesta que la causa no ha adquirit la condició de res iudicata, atès que es va formular el procediment de revisió, i, per tant, s'ha de reinterpretar l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
- També precisa que la Llei no preveu cap termini per interposar una recusació, i que va tenir coneixement de la designació de la magistrada ponent, el 25 de gener del 2024, i que la recusació es va portar a terme en el recurs d'empara mateix, és a dir, tan sols cinc setmanes després.
- Per acabar, demana que admeti a tràmit el seu recurs d'empara amb les pretensions que s'hi contenen.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. Ja a l'escrit interposant aquest recurs de súplica, la part que el formula, manifesta: a) que l'article 38 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional estableix que contra l'aute d'inadmissió a tràmit de la demanda d'empara es podrà interposar recurs de súplica en el termini màxim de sis dies hàbils (apartat I "Terminis processals constitucionals"); b) que l'aute d'inadmissió a tràmit del recurs d'empara dictat per aquest Tribunal, el 15 d'abril del 2024, li va ser notificat el 16 d'abril del mateix any (encapçalament de l'escrit del recurs); i, c) que el recurs de súplica es va presentar el 30 d'abril del 2024 (darrer paràgraf i caixetí del registre d'entrada d'aquest Tribunal). Entre la data de la notificació de l'aute recorregut i la de la presentació del recurs han transcorregut, doncs, deu dies hàbils, període que excedeix, en més de la meitat, el taxatiu termini legal dels sis dies. No es compren, per tant, que la part digui que el recurs de súplica es presenta "Dins del termini legalment establert de 6 dies".
3.2. No s'al·lega, d'altra banda, cap raó que motivi aquesta interposició extemporània. No hi ha motius, doncs, per aplicar, d'acord amb els criteris seguits pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, que efectua una interpretació benigna dels terminis judicials, la doctrina mantinguda en alguna situació excepcional, com és el cas de la sentència del 19 de maig del 2020 (causa 2019-88-RE). Només per aquesta raó el recurs de súplica ja ha de ser inadmès a tràmit per haver-se presentat fora del termini hàbil per fer-ho.
3.3. Això no obstant, atès que una vegada presentat un recurs de súplica no hi ha més tràmit procedimental que la seva resolució, la inadmissió a tràmit comporta la seva desestimació. Per aquest motiu i als efectes que no es pugui entendre que no es vol entrar en el fons de l'assumpte, aquest Tribunal Constitucional considera que la part recurrent no sintetitza adequadament els motius de la inadmissió a tràmit de la demanda d'empara, que la resolució recorreguda en súplica no entra en matèria que sigui competència de la jurisdicció ordinària i que la demanda d'empara es produïa contra una resolució a la qual s'imputava una vulneració que tenia una falta manifesta de contingut constitucional. En primer terme, l'aute d'aquest Tribunal del 15 d'abril del 2024 va deixar ben clar que només podia examinar l'aute de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia del 29 de febrer del mateix any que desestimava un recurs de revisió. Les altres actuacions anteriors no podien ser examinades, perquè una eventual impugnació suposaria que es produïa fora de termini, amb infracció de la "cosa jutjada" i amb un clar menysteniment del principi de seguretat jurídica. En segon lloc, aquest Tribunal, en examinar la sentència recorreguda en empara, no va entrar en el fons de l'assumpte, sinó que va declarar que la desestimació del recurs de revisió no comportava cap infracció d'ordre constitucional. I finalment, que en el procés extraordinari de revisió no s'havia vulnerat el dret al procés degut ni el dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret. Com a conclusió s'argumentava que la sentència de la Sala Civil, l'única susceptible de recurs, desestimant el recurs de revisió, no podia ser objecte del recurs d'empara, ja que la infracció denunciada, en la forma en què ho era, tenia una falta manifesta de contingut constitucional, en no vulnerar cap dels cànons de constitucionalitat.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Isabel Ruiz Pelegrina contra l'aute del Tribunal Constitucional del 15 d'abril del 2024 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2024-13-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 10 de maig del 2024.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat