Causa 2024-14-RE
(Esteve Beltran c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 136-2024. Recurs d'empara
Aute del 15 d'abril del 2024
_________________________________________________________________
BOPA núm. 49, del 24 d'abril del 2024
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 7 de març del 2024, per la representació processal del Sr. Francisco Esteve Beltran, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 20 de novembre del 2023, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a la defensa, al procés degut i a l'assistència tècnica d'un lletrat, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions judicials recaigudes en el marc de la causa Jurisdicció Voluntària 6000168/2023 i TSJC - 0000242/2023, i que retrotregui les actuacions al moment anterior al pronunciament de la sentència en el procediment ordinari, per tal que es dicti una nova resolució de conformitat amb els drets protegits a l'article 10 de la Constitució;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 24 de maig del 2023, el Sr. Francesc Esteve Beltran va sol·licitar que se li atorgués el benefici de la justícia gratuïta per tal de poder interposar un incident d'oposició a l'execució forçosa contra l'aute dictat el 22 de febrer del 2017 que afectava un bé de la seva titularitat, del qual disposava per meitat indivisa amb una altra persona.
1.2. El 4 d'agost del 2023, la Secció Civil 6 de la Batllia va dictar un aute en què decidia no donar lloc a aquesta petició.
1.3. El Sr. Francesc Esteve Beltran va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 20 de novembre del 2023, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute que desestimava aquest recurs.
1.4. Després de sol·licitar la defensa i l'assistència tècnica lletrades gratuïtes davant el Tribunal Constitucional per interposar un recurs d'empara, el 19 de febrer del 2024, aquest Tribunal va dictar un aute en què decidia concedir el benefici de defensa i d'assistència tècnica lletrades gratuïtes al Sr. Francesc Esteve Beltran i demanava al Col·legi d'Advocats d'Andorra que procedís al nomenament d'un advocat d'ofici per a aquesta persona per tal que assumís la seva representació processal davant aquest Tribunal.
1.5. El 7 de març del 2024, la representació processal del Sr. Francisco Esteve Beltran va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 20 de novembre del 2023, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a la defensa, al procés degut i a l'assistència tècnica d'un lletrat, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- En primer lloc, el recurrent exposa els antecedents fàctics i processals que van dur a la decisió d'execució forçosa que l'afecta i contra la qual desitja presentar un incident d'oposició.
- Seguidament, manifesta que l'anàlisi efectuada en primera instància, i posteriorment confirmada en segona instància, d'acord amb la qual la seva sol·licitud de justícia gratuïta seria extemporània, ja que el termini per presentar l'incident d'oposició s'hauria exhaurit, el priva de l'accés a una decisió de justícia, dret reconegut a l'article 10 de la Constitució.
- Exposa la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, la qual considera que les normes de l'accés a la jurisdicció no han d'impedir als justiciables, com a conseqüència d'una interpretació excessivament formalista, poder obtenir una decisió sobre el fons de les seves pretensions.
- Considera que en aquest cas, atesa la seva edat i el seu desconeixement dels procediments, la interpretació dels textos que conclou en la decisió objecte de recurs és excessivament rigorosa i formalista, i deriva en la vulneració del seu dret a la jurisdicció.
- Per aquest motiu, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions judicials que han recaigut en el marc d'aquesta causa, i que retrotregui les actuacions al moment anterior al pronunciament de la sentència en el procediment ordinari, per tal que es dicti una nova resolució de conformitat amb els drets protegits a l'article 10 de la Constitució.
2.2. Argumentació de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Civil recorda el contingut de l'article 100 de la Llei transitòria de procediments judicials que disposa que l'apreciació de la situació d'insolvència és declarada pel batlle que coneix del procés o a qui correspongui per torn i que aquest pot no admetre la sol·licitud quan la pretensió que es vol formular es troba mancada manifestament de fonament.
- Precisa que en concret el sol·licitant volia oposar-se a una execució forçosa que li va ser notificada a través de la publicació al BOPA, el 2 de desembre del 2020 (considerant tercer de l'aute de la Batllia del 4 d'agost del 2023, notificació efectuada el 21 de febrer del 2020 per la saig).
- Indica que d'acord amb l'article 389 del Codi de procediment civil, les persones que poden resultar afectades pels actes d'execució en relació amb els seus béns o drets poden oposar-se a l'execució forçosa en un termini de 13 dies hàbils a partir de la notificació de la decisió d'execució.
- La Sala Civil constata que des del 2020 s'havia esgotat amb escreix el termini que el sol·licitant tenia per formular oposició a l'execució forçosa, ja que havia presentat la sol·licitud de justícia gratuïta el 24 de maig del 2023, i la seva pretensió estava manifestament mancada de fonament, atès que el termini per iniciar el procediment d'oposició estava exhaurit a aquella data.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és ni una tercera instància, ni un tribunal de cassació, ni un tribunal suprem.
3.2. La interpretació dels fets i de les normes aplicables correspon, en principi, a les jurisdiccions ordinàries, tret que aquesta interpretació i que aquesta aplicació duguin a resolucions que no estiguin motivades o que siguin absurdes, no raonables o arbitràries o que infringeixin els drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
3.3. En aquesta causa, la qüestió constitucional que cal examinar rau en saber si l'aute impugnat està fonamentat en Dret, si la decisió que conté deriva d'un raonament il·lògic o si inclou arbitrarietats o absurditats.
3.4. El fet que el recurrent està afectat en els seus béns per l'execució forçosa, la qual li va ser notificada per la saig el 21 de febrer del 2020, i posteriorment publicada al BOPA el 2 de desembre del mateix any, son elements acreditats.
3.5. El recurrent no podia estar informat d'aquesta execució forçosa abans de la notificació efectuada per la saig, és doncs lògic considerar, com així ho fa la Sala Civil, que era a partir de la data a la qual ell havia tingut coneixement de l'execució que s'havia de comptar el termini per oposar-se a l'execució, d'acord amb la llei.
3.6. També és lògic considerar que quan, el 24 de maig del 2023, va sol·licitar la justícia gratuïta, és a dir, més de 3 anys després, per tal de presentar l'incident d'oposició contra l'execució forçosa, el termini estava àmpliament exhaurit.
3.7. Cal constatar, com ho fa la Sala Civil, que la sol·licitud de justícia gratuïta del recurrent està manifestament mancada de fonament, ja que el procediment que pretén endegar no podrà ser dut a terme.
3.8. Una sol·licitud de justícia gratuïta presentada dins el termini de 13 dies hàbils després de prendre coneixença de l'execució hagués permès la suspensió d'aquest termini fins al seu atorgament, si s'hagués escaigut, tanmateix, aquest no va ser el cas.
3.9. Aquest Tribunal no pot considerar que el raonament dels tribunals ordinaris hagi estat il·lògic o hagi dut a una decisió arbitrària o absurda.
3.10. Tampoc ens trobem en el marc d'una interpretació excessivament formalista, d'acord amb la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en la mesura en què el sobrepassament del termini impugnat és molt important. El recurrent no ha estat privat del seu dret a l'accés a la justícia, simplement no l'ha exercit. Ara bé, l'anàlisi dels motius pels quals ha actuat d'aquesta manera no correspon al Tribunal Constitucional.
3.11. En conclusió, cal declarar que la resolució impugnada està fonamentada en Dret, que no deriva de cap raonament il·lògic i que no conté absurditats, ni arbitrarietats, així doncs aquest recurs d'empara ha de ser declarat inadmissible a tràmit per manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2024-14-RE interposat per la representació processal del Sr. Francisco Esteve Beltran contra l'aute del 20 de novembre del 2023, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, a la Batllia, al Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 15 d'abril del 2024.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat