Causa 2024-21-RE
(Felisberto Da Graça c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 168-2024. Recurs d'empara
Aute del 10 de maig del 2024
_________________________________________________________________
BOPA núm. 57, del 22 de maig del 2024
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 27 de març del 2024, per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 5 de març del 2024, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li els "extrems sol·licitats" de la decisió impugnada i que confirmi íntegrament l'aute de primera instància ("del 23 de gener del 2024" sic);
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. L'11 de gener del 2024, la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va interposar una querella contra la batlle Alexandra Terés Erich per la presumpta comissió d'un delicte de prevaricació judicial, per tal com aquesta li va denegar el benefici de justícia gratuïta, mantenint l'advocat de guàrdia, així com la diligència que s'havia de practicar.
1.2. El 23 de gener del 2024, el Tribunal de Corts va dictar un aute en què decidia no admetre a tràmit aquesta querella.
1.3. La representació processal de la recurrent va formular un recurs d'apel·lació, i, el 5 de març del 2024, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual acordava desestimar aquest recurs, confirmar íntegrament la decisió de la primera instància i condemnar l'apel·lant al pagament de les costes processals ocasionades.
1.4. El 27 de març del 2024, la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 5 de març del 2024, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació de la recurrent
- La recurrent en empara considera que l'aute de la Sala Penal del 5 de març del 2024 vulnera els seus drets a la jurisdicció, a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
- Exposa que va interposar una querella criminal contra la batlle, Sra. Alexandra Terés Erich, per un presumpte delicte de prevaricació i efectua una breu cronologia dels fets que van motivar la formulació d'aquesta querella. Així, al·lega que va ser citada a declarar com a inculpada en les diligències prèvies 1000219/2023 per la Secció Penal 1 de la Batllia i va demanar al Col·legi d'Advocats d'Andorra una sol·licitud de defensa i d'assistència tècnica lletrada gratuïtes per comparèixer el 21 de març del 2023. Mitjançant un aute del 17 de març del 2023, la batlle esmentada va denegar aquesta sol·licitud per considerar que la seva defensa quedava garantida amb el servei de guàrdia. En el moment de comparèixer es va negar a declarar i va manifestar que se li vulnerava el seu dret a la defensa, perquè no havia pogut preparar la seva defensa amb el lletrat de guàrdia, i aquest lletrat tampoc havia pogut estar present en la declaració de l'altra persona inculpada en les mateixes diligències; petició que no va ser acceptada i, per consegüent, es va continuar amb la declaració.
- Seguidament, manifesta que el 23 de gener del 2024, el Tribunal de Corts va dictar un aute en virtut del qual no admetia a tràmit la querella criminal interposada i arxivava les actuacions. La recurrent considera que no permetre la seva assistència a la declaració com a inculpada amb un advocat d'ofici, i tot i així continuar amb la declaració, vulnera els seus drets a la jurisdicció, a la defensa i a l'assistència tècnica lletrada.
- Afirma que la Sala Penal desestima el recurs d'apel·lació contra l'aute del Tribunal de Corts pel fet de considerar que la batlle no va actuar de forma arbitrària per tal de subsumir la seva conducta en el tipus delictiu de la prevaricació -article 400 del Codi penal.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li els "extrems sol·licitats" de la decisió impugnada i que confirmi íntegrament l'aute de primera instància (Tribunal de Corts del 23 de gener del 2024).
2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia
- La Sala Penal exposa que la decisió de la batlle instructora va ser considerada incorrecta per part del Tribunal de Corts -aute del 12 de maig del 2023, el qual va concedir el benefici de justícia gratuïta a la recurrent- però, per analitzar si aquesta decisió pot integrar un delicte especial i molt greu, com el de prevaricació -article 400 del Codi penal- declara que s'ha de partir de la dada que l'aute de la batlle del 17 de març del 2023 no conté una fonamentació jurídica insostenible, amb independència que pugui ser errònia des de la interpretació o apreciació de la llei. En tot cas, l'actuació de la batlle instructora no pot ser entesa com a arbitrària.
- Per aquest motiu desestima el recurs d'apel·lació presentat per la recurrent.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El recurs d'empara no converteix el Tribunal Constitucional en una tercera instància ni en un tribunal suprem; l'únic objecte del recurs d'empara és el de verificar que les decisions impugnades estiguin motivades i es fonamentin en un raonament jurídic que no sigui il·lògic, ni absurd i no vulnerin cap dels drets protegits per l'article 10 de la Constitució.
3.2. L'admissió a tràmit d'un recurs d'empara exigeix complir amb uns pressupòsits d'acreditació de la legitimació (articles 36 i 87 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional), amb uns pressupòsits formals (articles 36 i 88 de la mateixa Llei) i amb uns altres pressupòsits objectius, alhora que el recurs ha d'estar dotat del necessari contingut constitucional.
Correspon ara examinar si en aquest recurs d'empara, com exigeix l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, les infraccions denunciades posseeixen el necessari i suficient contingut constitucional, atès que si manquen manifestament d'aquest, el recurs no pot ser admès a tràmit.
3.3. La recurrent en empara denuncia la vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, previstos a l'apartat primer i segon de l'article 10 de la Constitució.
No obstant això, la vulneració que denuncia els drets a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat no té cabuda en aquest recurs d'empara, ja que l'aute de la batlle instructora del 17 de març del 2023, que li denegava el benefici de justícia gratuïta i que ordenava la continuació de la declaració amb l'advocat del torn de guàrdia, va ser revocat per l'aute del Tribunal de Corts del 12 de maig del 2023, que va reposar a la recurrent en els seus drets a la defensa i a l'assistència tècnica lletrada. En efecte, aquest darrer aute va acordar l'atribució del benefici de justícia gratuïta.
Per consegüent, cap vulneració actual, atès que ha estat reparada en virtut del sistema de recursos previstos en la jurisdicció ordinària, es pot pretendre respecte dels drets a la defensa i a l'assistència tècnica lletrada, de manera que sobre aquests drets el recurs d'empara es troba manifestament mancat de contingut constitucional -article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
3.4. En relació amb la presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10.1 de la Constitució, la recurrent no efectua cap al·legació que sustenti el seu recurs d'empara. N'hi ha prou amb l'anàlisi de la sol·licitud de l'escrit de recurs per observar que es demana que es declari la infracció dels drets a la defensa i a l'assistència tècnica lletrada, perquè ha tingut lloc una clara i flagrant vulneració d'aquests drets.
Si volia qüestionar la fonamentació de la inadmissió a tràmit de la querella criminal interposada per la recurrent contra la batlle per part dels autes dictats pel Tribunal de Corts i per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, li corresponia haver al·legat una infracció del dret a la jurisdicció, en el seu vessant del dret a obtenir una resolució fonamentada en Dret i sostenir que, d'acord amb el cànon de constitucionalitat d'aquest Tribunal, la resolució es considerava contrària a la raó, a la lògica o era inversemblant.
Al marge del fet que tant la resolució de la Sala Penal com la del Tribunal de Corts es recolzen en una fonamentació lògica i raonable, en el recurs d'empara no es conté cap argumentació en aquest sentit, de manera que també s'ha de concloure respecte d'aquest extrem en l'absència manifesta de contingut constitucional del recurs.
3.5. Per consegüent, dels fonaments de dret anteriors es desprèn que el recurs d'empara presenta una carència manifesta de contingut constitucional, per la qual cosa ha de ser inadmès a tràmit (arg. article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional).
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2024-21-RE interposat per la representació processal de la Sra. Paula Cristina Felisberto Da Graça contra l'aute del 5 de març del 2024, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, a la presidenta del Tribunal de Corts, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 10 de maig del 2024.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Dominique Rousseau Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat Magistrat