Causa 2024-23-RE
(Ruiz Pelegrina c/ Principat d'Andorra)
Número de registre 184-2024. Recurs d'empara
Aute del 17 de juny del 2024
_________________________________________________________________
BOPA núm. 72, del 26 de juny del 2024
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 21 de maig del 2024, per la representació processal de la Sra. Isabel Ruiz Pelegrina, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 10 de maig del 2024 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2024-23-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 10 de maig del 2024;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals
1.1. La representació processal dels Srs. Isabel i José M. Ruiz Pelegrina va presentar una demanda de judici de revisió de la sentència de l'11 de novembre del 2021, dictada per la Secció Civil 5 de la Batllia i, per extensió, de la del 27 de setembre del 2022, dictada en apel·lació per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, en què, entre d'altres, s'acordava la resolució del contracte d'arrendament subscrit entre la Sra. Isabel Ruiz Pelegrina i el difunt pare de l'arrendador i se la condemnava a retornar la possessió de l'immoble.
1.2. El 29 de febrer del 2024, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència mitjançant la qual decidia desestimar aquesta demanda i imposar a la part agent el pagament de les costes ocasionades.
1.3. El 5 de març del 2024, la representació processal dels Srs. Isabel i José M. Ruiz Pelegrina va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 29 de febrer del 2024, dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut, a la defensa i a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, reconeguts a l'article 10 de la Constitució. Aquest recurs va ser inadmès a tràmit mitjançant un aute del Tribunal Constitucional del 15 d'abril del 2024 (causa 2024-13-RE).
1.4. El 19 de març del 2024, la representació processal de la Sra. Isabel Ruiz Pelegrina va presentar un segon judici de revisió de la sentència de l'11 de novembre del 2021, dictada per la Secció Civil 5 de la Batllia i, per extensió, de la del 27 de setembre del 2022, dictada en apel·lació per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, en què adjuntava una còpia parcial de l'escriptura d'acceptació d'herència i llegats, en la qual s'acreditava que la mare del propietari gaudia de l'usdefruit vidual sobre l'habitatge.
1.5. El 27 de març del 2024, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute mitjançant el qual acordava inadmetre a tràmit aquesta demanda de revisió.
1.6. El 10 d'abril del 2024, la representació processal de la Sra. Isabel Ruiz Pelegrina va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 27 de març del 2024, dictat per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
1.7. El 10 de maig del 2024, el Tribunal Constitucional va dictar un aute en què inadmetia a tràmit aquesta recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions.
2. Arguments de la recurrent
- Per tal de donar suport al seu recurs de súplica, la recurrent insisteix en el fet que la decisió que inadmet a tràmit la seva demanda de revisió, la qual va impugnar en empara, no va examinar el fons de la seva argumentació respecte de la legitimació activa de la part adversa.
- Manifesta que la inadmissió a tràmit de la seva demanda de revisió no estava suficientment motivada.
- També insisteix en la manca d'imparcialitat de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, al·legant que no va poder recusar els magistrats d'aquesta Sala, ja que no va conèixer-ne la composició fins al moment de la notificació de l'aute que inadmetia a tràmit la seva demanda de revisió.
- Finalment, denuncia que hi ha hagut una vulneració flagrant de les regles internes en matèria de nominació dels jutges, que li hauria conculcat el seu dret fonamental a un tribunal imparcial predeterminat per la llei.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que admeti aquest recurs de súplica, i que, en el seu dia, atorgui l'empara sol·licitada amb les pretensions contingudes en el seu recurs.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional ha exposat la seva jurisprudència en matèria d'acceptació d'un recurs de súplica en múltiples ocasions (veg. p. ex. entre d'altres, les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2019-60-RE, 2019-63-RE, 2019-69-RE, 2020-5-RE, 2020-6-RE, 2020-17-RE, 2020-40-RE, 2021-54-RE, 2021-56-RE, 2021-86-RE, 2022-14-RE, 2022-45-RE, 2022-79-RE, 2023-14-RE, 2023-16-RE, 2023-22-RE, 2023-36-RE, 2023-70-RE, 2023-72-RE, 2023-78-RE, 2023-81-RE, 2024-4-RE, 2024-5-RE, 2024-6-RE, i, molt recentment, 2024-13-RE, 2024-14-RE, 2024-16-RE i 2024-18-RE).
3.2. D'acord amb aquesta jurisprudència, el recurs de súplica no és una segona instància, sinó que dona la possibilitat al recurrent de presentar algun element de fet o de dret que no hagués estat exposat en el recurs d'empara inicial.
3.3. Pel que fa a la manca de motivació al·legada per la part recurrent respecte de l'aute impugnat de la Sala Civil, cal precisar que no és possible considerar que aquesta al·legació sigui un element nou en el sentit de la jurisprudència d'aquest Tribunal que s'acaba d'esmentar.
De fet, aquesta mateixa argumentació va ser presentada en el marc del recurs d'empara.
3.4. La manca d'imparcialitat de la Sala Civil va ser igualment evocada de manera detallada en el recurs d'empara.
La impossibilitat de demanar la recusació dels magistrats que formaven part de la Sala que va resoldre la demanda de revisió objecte del recurs d'empara 2024-23-RE, només va ser duta al coneixement de la recurrent al moment de la notificació d'aquesta decisió, qüestió que va ser explícitament al·legada en el recurs d'empara.
Aquest element no pot ser considerat com a un element nou en el sentit de la jurisprudència constitucional en la matèria.
La recurrent impugna l'anàlisi i la conclusió efectuades per aquest Tribunal Constitucional sobre aquesta qüestió; tanmateix, cal recordar que el recurs de súplica no és un procediment d'apel·lació.
En qualsevol cas, l'anàlisi d'aquest Tribunal que la recurrent impugna no es fonamenta únicament en el fet que no hi va haver una recusació prèvia a la decisió de la Sala Civil, sinó sobre el fet que la recurrent no va plantejar la qüestió sobre la imparcialitat de la Sala Civil en cap moment del procediment abans del seu recurs d'empara i que sobre el fons, l'acció intentada per la recurrent contra els magistrats no va tenir cap resultat desfavorable per aquests, circumstància que no permet fonamentar cap dubte sobre la seva imparcialitat, motius que van dur a aquest Tribunal a desestimar el seu argument sobre aquesta qüestió, sense que ara aporti cap argument nou en relació amb aquesta situació.
3.5. La recurrent també invoca la vulneració de les regles internes en matèria de nominació dels jutges, però per donar suport a aquesta afirmació, no només no cita cap de les regles que haurien estat vulnerades, sinó que tampoc explicita quina decisió de designació hauria infringit aquestes regles, ni en què ho hauria fet.
Es tracta en aquest cas d'una declaració de principi desproveïda de qualsevol fonament fàctic o jurídic, raó per la qual no es pot prendre en consideració com a un element nou que podria fonamentar un recurs de súplica.
Nogensmenys, aquesta afirmació de la recurrent fa referència a una situació coneguda per part seva en el moment de la presentació del recurs d'empara i haver-ne oblidat la menció no pot atorgar-li el caràcter de novetat, condició que la jurisprudència constitucional requereix per a l'acceptació d'un recurs de súplica.
3.6. Atès que el recurs de súplica està mancat d'elements de fet o de dret nous respecte del recurs d'empara inicial que va ser declarat inadmissible a tràmit, aquest ha de ser desestimat.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica formulat per la representació processal de la Sra. Isabel Ruiz Pelegrina contra l'aute del Tribunal Constitucional del 10 de maig del 2024 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2024-23-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal de la recurrent, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 de juny del 2024.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat