Causa 2024-29-RE
(Pujol Betriu c/ Govern d'Andorra i Comú de Sant Julià de Lòria)
Número de registre 212-2024. Recurs d'empara
Aute del 17 de juny del 2024
_________________________________________________________________
BOPA núm. 72, del 26 de juny del 2024
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 14 de maig del 2024, per la representació processal del Sr. Renat Pujol Betriu, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la sentència del 22 d'abril del 2024, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a l'accés a la justícia, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a la interdicció de la indefensió, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que retrotregui les actuacions al moment anterior al pronunciament de la sentència a quo perquè dicti una resolució que admeti la demanda i que resolgui sobre el fons de la mateixa;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
1.1. El 24 d'agost del 2020, el Sr. Renat Pujol Betriu va sol·licitar al Comú de Sant Julià de Lòria els límits del potencial edificable dels terrenys de la seva propietat situats a la Carretera General 6 a Aixovall.
1.2. El 30 de desembre del 2020, la Junta de Govern del Comú de Sant Julià de Lòria va dictar una resolució, mitjançant la qual informava que "la línia d'edificació amb vials de titularitat comunal de les parcel·les situades a la CG6, a Aixovall, és la que figura assenyalada en el plànol adjunt número 6078344.01.2020, del qual es lliura còpia en format paper i en format digital. Que els límits dels vials titularitat de Govern que afecten a la parcel·la situada a la CG6, a Aixovall, són els que figuren en el plànol número 7192 del registre de límits oficials de carreteres del Departament d'Ordenament Territorial, del qual es lliura una còpia en format digital. El límit d'edificació queda supeditat a les disposicions del planejament urbanístic Comunal. Aquesta línia es dona a títol purament informatiu i no garanteix l'execució del projecte". Aquesta resolució del Comú va ser notificada al Sr. Renat Pujol Betriu el 8 de març del 2021.
1.3. El 8 d'abril del 2021, el Sr. Renat Pujol Betriu va impugnar la resposta del Comú davant la Comissió Tècnica d'Urbanisme (CTU), i, l'11 de maig del 2021, la CTU va dictar una resolució que rebutjava aquesta impugnació. La decisió va ser notificada al recurrent el 4 d'octubre del 2021.
1.4. El 3 de novembre del 2021, la representació processal del Sr. Renat Pujol Betriu va interposar una demanda jurisdiccional contra la resolució del Comú de Sant Julià de Lòria i contra la resolució de la CTU, per considerar-les no ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa, i també indirectament contra el Decret del 18 de març del 2015, d'aprovació del Pla Sectorial de Carreteres Generals i contra el Decret del 31 d'octubre del 2017 pel qual s'aprovava definitivament la modificació del Pla Sectorial esmentat.
1.5. El 10 d'octubre del 2023, la Secció de Contenciós-Administratiu 1 de la Batllia va dictar una sentència que desestimava íntegrament aquesta demanda i que declarava que la resolució del Comú de Sant Julià de Lòria i la resolució de la CTU eren ajustades a dret i als fins que legitimaven l'activitat administrativa.
1.6. La representació processal del recurrent va interposar un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 22 d'abril del 2024, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va desestimar aquest recurs, va confirmar la sentència recorreguda i va declarar que la resolució s'ajustava a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
1.7. El 14 de maig del 2024, la representació processal del Sr. Renat Pujol Betriu va interposar un recurs d'empara contra la sentència del 22 d'abril del 2024, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a l'accés a la justícia, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a la interdicció de la indefensió, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació del recurrent
- El recurrent considera que la sentència de la Batllia i que la sentència de la Sala Administrativa, que la confirma, no estan suficientment raonades, ni fonamentades en Dret i no entren a examinar la qüestió en el fons, ja que només es pronuncien sobre la inadmissibilitat a tràmit de la demanda. Per consegüent, aquestes decisions vulneren els seus drets a l'accés a la justícia, a obtenir una decisió fonamentada en Dret i a la interdicció de la indefensió, reconeguts a l'article 10.1 de la Constitució.
- En particular, manifesta que la inadmissibilitat a tràmit de la seva demanda es basa en el fet que la resolució impugnada és la reproducció d'una resolució anterior, mentre que, segons el seu parer, no hi ha cap demanda de resolució anterior. D'això se'n dedueix, per tant, que la sentència impugnada és incongruent i no està motivada, i que se li impedeix, doncs, obtenir una decisió judicial fonamentada en Dret.
- El recurrent al·lega que la resolució del Comú és indiscutiblement un acte d'execució, a diferència del Conveni de cessió del 2017 o de la resolució de lliurament de documentació del Govern del 15 d'abril del 2019, i que és susceptible d'impugnació d'acord amb la jurisprudència. Reitera que l'anàlisi errònia de la decisió impugnada sobre aquest punt vulnera el seu dret a l'accés a la justícia.
- El recurrent també impugna l'anàlisi de la Sala Administrativa segons la qual la resposta del Govern a la seva sol·licitud del 2019 constitueix una decisió prèvia acceptada per part seva.
- Considera que la resolució del Govern en resposta a la seva sol·licitud del 2019 és un mer acte informatiu, perquè no pretén fixar les alineacions o els límits d'edificació al llarg de les carreteres generals segons els termes de l'article 93 del Reglament de Construcció i de l'article 30.2 del Reglament d'Urbanisme.
- El recurrent recorda que va impugnar la resolució del Govern del 2019 davant la CTU mentre que la Sala Administrativa considera que no va interposar recurs, donant així erròniament la força de decisió ferma i consentida a aquesta resolució.
- Al·lega que, d'acord amb l'article 124.1 del Codi de l'Administració, l'acte del Comú sí que és una resolució i, per tant, és susceptible d'impugnació.
- També addueix que el Decret 300/2021, del 22 de setembre del 2021, al qual es refereix la Sala Administrativa, que permet descarregar les alineacions i els plànols des de l'IDE del Govern, és posterior a la seva sol·licitud, la qual cosa, segons el seu parer, posa de manifest la manca de motivació de la sentència impugnada i, alhora, l'existència d'una fonamentació incoherent i il·lògica.
- Finalment, el recurrent considera que el Conveni de cessió anticipada, firmat el 2 de maig del 2017, entre ell, el Govern i el Comú de Sant Julià de Lòria no estableix l'alineació de l'eix de la carretera i que el Pla Sectorial de Carreteres Generals del 2015, modificat el 2017, no aporta detalls suficients per considerar que tenia coneixement previ d'aquesta via.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats i que retrotregui les actuacions al moment anterior al pronunciament de la sentència a quo perquè dicti una resolució que admeti la demanda i que resolgui sobre el fons de la mateixa.
2.2. Argumentació de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia
- En primer lloc, la Sala Administrativa recorda els termes de l'article 93 de la normativa urbanística que, tant en la seva versió actual, com en la versió vigent en el moment de la presentació de la sol·licitud del recurrent, disposen que, pel que fa a les sol·licituds de delimitació d'alineacions relatives a les vies de competència del Govern, el Comú traslladarà la sol·licitud al ministre encarregat de l'ordenament territorial i d'urbanisme, i que aquest ha de dur a terme la delimitació i retornar-la al Comú per a la seva transmissió al peticionari. Indica que en aquest cas es va seguir aquest procediment.
- La Sala Administrativa dedueix d'aquesta disposició que la resolució del Comú no té una dimensió decisòria, ja que es limita a transmetre la resolució del Govern.
- A continuació, examina directament la sol·licitud del recurrent al Govern, així com la resposta d'aquest en forma de resolució.
- La Sala Administrativa considera que la finalitat de la sol·licitud al Govern del recurrent és la mateixa que la de la seva petició posterior al Comú, l'origen de la qual també prové del Govern i que se li va indicar la possible via de recurs.
- Observa que contra aquesta resolució no va interposar recurs contenciós, i que, per consegüent, aquesta va adquirir la força de decisió ferma i consentida.
- La Sala Administrativa conclou que el recurs contra la mateixa resposta del Govern transmesa pel Comú no és admissible.
- També analitza la possibilitat d'una impugnació indirecte al Pla Sectorial de Carreteres Generals del 2015, modificat el 2017, plantejada pel recurrent. Observa que el recurrent només ha esmentat aquesta intenció en el seu recurs "administratiu", mentre que aquesta possibilitat només està disponible per la via contenciosa, d'acord amb l'article 4.2 de la Llei 9/2022, del 7 d'abril, del Procediment contenciós-administratiu, i, que l'article 7 del Codi de l'Administració es limita a recordar el principi de la jerarquia de les normes.
- La Sala Administrativa recorda en aquest sentit que el recurrent va manifestar en primera instància que no havia impugnat el Pla Sectorial de Carreteres Generals en el litigi.
- També destaca que el plànol a escala 1:750, annexat al document de permuta de terres signat el 2 de maig del 2017 pel recurrent, li va permetre conèixer la ubicació de la via.
- Finalment, en suport de la seva interpretació de l'article 93 del Reglament de Construcció, la Sala Administrativa assenyala que un Decret del 22 de setembre del 2021 va fer accessible directament per mitjans electrònics la informació en qüestió.
- Per aquests motius, desestima el recurs d'apel·lació i confirma la resolució de la primera instància.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. El Tribunal Constitucional no és ni una tercera instància, ni un tribunal de cassació, ni un tribunal suprem.
3.2. L'anàlisi dels fets i del dret aplicable és competència dels tribunals ordinaris, i quan els drets constitucionals estan en qüestió en el marc d'un recurs d'empara, correspon al Tribunal Constitucional examinar si la decisió impugnada està degudament fonamentada en Dret, i verificar que no és fruit d'un raonament absurd, arbitrari o il·lògic.
3.3. En aquest cas, el recurrent al·lega que la decisió de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, que confirma la decisió de primera instància declarant inadmissible a tràmit el seu recurs, vulnera els seus drets reconeguts a l'article 10.1 de la Constitució.
3.4. En primer lloc, la Sala Administrativa basa la seva anàlisi en les disposicions de l'article 93 del Reglament de Construcció, de les quals es desprèn que, en tractar-se d'un recurs competència del Govern, el Comú només està transmetent els elements de resposta aportats pel Govern. Des d'aquest punt de vista, el text és perfectament clar i el raonament de la Sala Administrativa no és en cap cas il·lògic, absurd o arbitrari.
3.5. D'aquesta circumstància se'n dedueix que no és la resolució del Comú aquella que constitueix un acte impugnable, sinó la del Govern.
3.6. La Sala Administrativa assenyala sobre aquest punt que la informació elaborada pel Govern i transmesa pel Comú, ja ha estat comunicada al recurrent en resposta a una petició feta per ell directament al Govern l'any 2019. Aquesta comunicació es va fer mitjançant una resolució del Govern, notificada al recurrent, tot indicant que podia ser objecte de recurs.
3.7. La Sala Administrativa observa que, tot i que el recurrent sí que va impugnar aquesta resolució del Govern per la via administrativa, no va iniciar un procediment contenciós, per la qual cosa li atorga un caràcter ferm i consentit.
3.8. Així mateix, la Sala Administrativa també conclou que el recurs contra la resolució del Comú del 30 de desembre del 2020 és inadmissible a tràmit, perquè pretén impugnar un acte ferm i prèviament consentit.
3.9. Cal concloure, doncs, que aquest recurs d'empara està mancat manifestament de contingut constitucional i que, per tant, ha de ser declarat inadmissible a tràmit.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2024-29-RE interposat per la representació processal del Sr. Renat Pujol Betriu contra la sentència del 22 d'abril del 2024, dictada per la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 17 de juny del 2024.
Jean-Yves Caullet Joan Manel Abril Campoy
President Vicepresident
Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrat