2024-42-RE

Causa 2024-42-RE

(El Boudouhi El Amraoui c/ Principat d'Andorra)

 

Número de registre 272-2024. Recurs d'empara

 

Aute del 12 de juliol del 2024

_________________________________________________________________ 

BOPA núm. 83, del 24 de juliol del 2024

 

 

En nom del Poble Andorrà;

 

El Tribunal Constitucional;

 

Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 25 de juny del 2024, per la representació processal del Sr. Mounir El Boudouhi El Amraoui, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 14 de maig del 2024, dictat per la Secció d'Instrucció 1 de la Batllia, i, contra l'aute del 5 de juny del mateix any, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la llibertat i del dret a la jurisdicció, en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts als articles 9 i 10, respectivament, de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, i, que ordeni la posada en llibertat immediata del recurrent amb efectes a comptar des del 14 de maig proppassat. Així com que es reconegui el dret del recurrent a ser indemnitzat pel temps transcorregut en situació de presó provisional a causa de la vulneració dels drets denunciada, amb expressa imposició de les costes processals causades al seu representat en el marc d'aquest procediment. Altrament, sol·licita l'admissió a tràmit amb efectes suspensius sobre la mesura cautelar de presó provisional que es troba complint en l'actualitat el recurrent;

 

Vista la Constitució, especialment els articles 9, 10, 41.2, 98 c) i 102;

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

 

Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;

 

 

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

 

1.1. El 20 de febrer del 2024, la Batllia de Guàrdia va dictar un aute mitjançant el qual declarava processat el Sr. Mounir El Boudouhi El Amraoui per un presumpte delicte menor de crebantament de pena d'arrest, tipificat i penat a l'article 428.5 del Codi penal.

 

1.2. Aquest mateix dia i mitjançant la mateixa resolució, es decidia la seva llibertat provisional condicionada a justificar l'exercici d'un treball regular, d'acord amb les disposicions de l'article 110.2 a) del Codi de procediment penal.

 

1.3. El 14 de maig del 2024, la Secció d'Instrucció 1 de la Batllia va dictar un aute en què constatava que malgrat els requeriments reiterats, el processat havia fet cas omís de l'obligació que condicionava la seva llibertat provisional, motiu pel qual, ordenava el seu ingrés immediat al Centre Penitenciari.

 

1.4. La representació processal del Sr. Mounir El Boudouhi El Amraoui va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 5 de juny del 2024, el Tribunal de Corts va dictar un aute que decidia desestimar aquest recurs i confirmar íntegrament la decisió de la Batllia.

 

1.5. El 25 de juny del 2024, la representació processal del Sr. Mounir El Boudouhi El Amraoui va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 14 de maig del 2024, dictat per la Secció d'Instrucció 1 de la Batllia, i, contra l'aute del 5 de juny del mateix any, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la llibertat i del dret a la jurisdicció, en el seu vessant del dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconeguts als articles 9 i 10, respectivament, de la Constitució.

 

 

2. Argumentació jurídica

2.1. Argumentació del recurrent

 

- En primer lloc, el recurrent al·lega que, segons el seu parer, les decisions impugnades estan insuficientment motivades i vulneren, per tant, el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconegut a l'article 10.1 de la Constitució.

 

- Així doncs, considera que aquesta absència de motivació per part de les decisions que ordenen el seu ingrés en presó provisional també vulneren el seu dret a la llibertat, reconegut a l'article 9 de la Constitució.

 

- El recurrent exposa igualment que la manca de motivació al·legada li impedeix argumentar una demanda de posada en llibertat, circumstància que vulnera el seu dret a la defensa, reconegut a l'article 10.2 de la Constitució.

 

- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades, i, que ordeni la seva posada en llibertat immediata amb efectes a comptar des del 14 de maig proppassat. Així com que es reconegui el seu dret a ser indemnitzat pel temps transcorregut en situació de presó provisional a causa de la vulneració dels drets denunciada, amb expressa imposició de les costes processals causades en el marc d'aquest procediment. Altrament, sol·licita l'admissió a tràmit amb efectes suspensius sobre la mesura cautelar de presó provisional que es troba complint en l'actualitat.

 

 

2.2. Argumentació del Tribunal de Corts

 

- El Tribunal de Corts recorda les disposicions de l'article 110 del Codi de procediment penal que preveuen de manera clara l'organització de la llibertat provisional condicionada; aquestes disposicions estableixen que l'incompliment de les obligacions que condicionen la llibertat permet la seva revocació.

 

- Seguidament, precisa que el recurrent va incomplir de manera reiterada l'obligació imposada i va desoir els requeriments efectuats.

 

- Constata que l'incompliment de la condició de l'obligació que condicionava la llibertat provisional del recurrent està establerta i que l'article del Codi de procediment penal que fonamenta la decisió de la Batllia es va reproduir textualment, per tant, aquesta decisió està fonamentada en Dret.

 

- D'altra banda, el Tribunal de Corts exposa l'origen del delicte de crebantament de pena que rau en l'incompliment de les condicions de la pena d'arrest nocturn que el recurrent estava executant en el marc d'una altra causa, iniciada el 28 de gener del 2024. Altrament, indica que ja va ser condemnat per aquest mateix delicte en una altra ocasió.

 

- També precisa que el batlle instructor, en contra de la petició de presó provisional sol·licitada pel Ministeri Fiscal, va decidir la llibertat provisional condicionada a l'obligació de justificar una ocupació laboral, per tal de facilitar la reinserció del recurrent i perquè mantingués el lloc de treball, en teoria com a cuiner.

 

- Conclou que el recurrent ha desaprofitat totes les oportunitats donades per complir la condició de la llibertat provisional.

 

- En aquestes condicions, el Tribunal de Corts estima que el risc de reiteració del delicte està establert, desestima el recurs d'apel·lació i confirma la resolució apel·lada considerant-la ajustada a dret.

 

 

 

3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional

 

3.1. El Tribunal Constitucional no és ni una tercera instància, ni un tribunal de cassació, ni un tribunal suprem.

 

3.2. La valoració dels fets i la interpretació de les normes aplicables corresponen, en principi, a les jurisdiccions ordinàries, tret que aquesta interpretació i que aquesta aplicació duguin a resolucions que no estiguin motivades o que siguin absurdes, no raonables o arbitràries o que infringeixin els drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

 

3.3. En aquest cas, les decisions impugnades es fonamenten de manera clara en les disposicions del Codi de procediment penal que organitzen la llibertat provisional condicionada, i sobre la constatació, sense cap ambigüitat, que el recurrent, malgrat tots els requeriments efectuats, no va respectar la condició de la seva llibertat provisional, ni tan sols que intentés fer-ho.

 

3.4. Per consegüent, és de manera lògica i fonamentada en Dret, i en fets, que la decisió sobre la revocació de la seva llibertat provisional va ser adoptada i confirmada, sent-ne el seu ingrés en el Centre Penitenciari la conseqüència.

 

3.5. Les al·legacions relatives a la manca de motivació de les decisions impugnades no son procedents.

 

3.6. Atès que el recurrent està processat i que encara no ha estat jutjat, les disposicions adoptades sobre la seva persona son de naturalesa cautelar. Aquest és el cas de la llibertat provisional condicionada, i aquest és també el cas del seu ingrés com a conseqüència de la revocació de la llibertat provisional condicionada.

 

3.7. Els comportaments anteriors del recurrent, el seu engany inicial sobre la seva situació laboral, la seva incapacitat per respectar les condicions de la llibertat provisional, així com la manca de respecte de les modalitats d'execució de la pena inicial, fonamenten legítimament l'apreciació dels riscos de reiteració que han dut al seu ingrés al Centre Penitenciari arran de la revocació de la llibertat condicionada.

 

3.8. Des d'aquest punt de vista, les al·legacions del recurrent que posen en dubte la justificació de la mesura cautelar privativa de llibertat en contra seva no poden prosperar.

 

3.9. El fet que la decisió de la Batllia no fixi un termini a l'ingrés en presó, no es pot considerar com a un argument que posi en dubte el fonament de la decisió impugnada, atès que es tracta d'una presó provisional.

 

3.10. La motivació de la decisió impugnada està clara en fets i en dret, no comporta cap dificultat per presentar qualsevol demanda de modificació de la situació provisional del recurrent adoptada envers seu a l'espera del procés.

 

3.11. En conclusió, els arguments adduïts pel recurrent no permeten atorgar al seu recurs d'empara un contingut constitucional, per consegüent, s'ha de declarar la seva inadmissibilitat a tràmit, d'acord amb les disposicions de l'article 37.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.

 

Per tot això que s'ha exposat,

 

El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,

 

Decideix:

 

1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2024-42-RE interposat per la representació processal del Sr. Mounir El Boudouhi El Amraoui contra l'aute del 14 de maig del 2024, dictat per la Secció d'Instrucció 1 de la Batllia, i, contra l'aute del 5 de juny del mateix any, dictat pel Tribunal de Corts.

 

2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, a la presidenta del Tribunal de Corts i al Ministeri Fiscal.

 

3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

 

Acordat a Andorra la Vella, el 12 de juliol del 2024.

 

 

Jean-Yves Caullet                                                            Joan Manel Abril Campoy

President                                                                                             Vicepresident

 

 

                                                                                          Josep-D. Guàrdia Canela

                                                                                                                   Magistrat