Causa 2024-71-RE
(Bellemère c/ Govern d'Andorra)
Número de registre 488-2024. Recurs d'empara
Aute del 20 de gener del 2025
_________________________________________________________________
BOPA núm. 11, del 29 de gener del 2025
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 14 de gener del 2025, per la representació processal del Sr. Rémy Bellemère, mitjançant el qual interposa un recurs de súplica contra l'aute del Tribunal Constitucional del 20 de desembre del 2024 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2024-71-RE;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment els articles 38 i 89.2;
Vist l'aute esmentat del Tribunal Constitucional del 20 de desembre del 2024;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Joan Manel Abril Campoy;
1. Antecedents processals
1.1. El Sr. Rémy Bellemère va presentar una demanda contra el Govern en què impugnava l'acord del 19 de juliol del 2023, que desestimava el recurs interposat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior del 18 d'abril del mateix any, mitjançant la qual es denegava la renovació de la seva autorització de residència i treball per compte propi.
1.2. El 9 de gener del 2024, la Secció de Contenciós-Administratiu 2 de la Batllia va dictar una sentència que desestimava aquesta demanda i que declarava la resolució del Govern ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
1.3. La representació processal del Sr. Rémy Bellemère va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 22 d'abril del 2024, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar una sentència que desestimava aquest recurs i que confirmava íntegrament la decisió de la primera instància.
1.4. La representació processal del recurrent va presentar un incident de nul·litat contra aquesta sentència, ja que considerava que s'havia vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en Dret, reconegut a l'article 10 de la Constitució, i, el 18 de juliol del 2024, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute que desestimava aquest incident.
1.5. La representació processal del recurrent va presentar un recurs d'apel·lació contra la desestimació de l'incident de nul·litat, d'acord amb l'article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, i, el 3 d'octubre del 2024, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, amb una composició diferent, va dictar un aute que inadmetia a tràmit aquest recurs.
1.6. El 13 de novembre del 2024, la representació processal del Sr. Rémy Bellemère va interposar un recurs d'empara contra totes aquestes resolucions que s'acaben de ressenyar, per una presumpta vulneració "del dret fonamental a obtenir una resolució judicial motivada i fonamentada en dret i no arbitrària, i que no causi indefensió efectiva, i en la seva vessant del dret a la defensa i al recurs efectiu", reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
1.7. El 20 de desembre del 2024, el Tribunal Constitucional va dictar un aute en què inadmetia a tràmit aquest recurs d'empara per la manca manifesta de contingut constitucional de les seves pretensions.
2. Arguments del recurrent
- En primer terme, el recurrent al·lega que el Tribunal Constitucional justifica la inadmissió del recurs d'empara en el fet que no li correspon ser una tercera instància, ni un tribunal suprem.
- En segon terme, manifesta que no es poden compartir les consideracions del fonament jurídic 3.3, perquè els motius impugnats tenen un evident contingut constitucional. Així, entén que la valoració no és raonable quan es declara que els tiquets són il·legibles quan aquests es poden llegir, de manera que aquesta situació s'ha de concebre com a una errada patent que ocasiona indefensió.
- En tercer terme, combat el fonament de dret 3.4, perquè entén que existeix (sic) una clara correlació entre les seves pretensions i allò que es va decidir, i també el fonament de dret 3.5, ja que, segons el seu parer, la motivació per remissió xoca amb la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre la motivació, atès que la motivació per remissió només és vàlida quan la primera de les resolucions està motivada, i aquest no és el cas en aquesta causa.
- Reitera que la valoració probatòria, relativa al fet que no disposa d'un vehicle de matrícula andorrana, és contrària al principi de legalitat i conté un raonament absurd.
- Per consegüent, demana al Tribunal Constitucional que revoqui l'aute d'inadmissió a tràmit del seu recurs d'empara i que estimi les pretensions que s'hi contenen.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. Aquest Tribunal Constitucional s'ha pronunciat en reiterades ocasions sobre la naturalesa i la funció del recurs de súplica (veg. p. ex. les causes 2012-29-RE, 2013-24-RE, 2014-38-RE, 2016-11-RE, 2016-59-RE, 2018-3-RE, 2018-7-RE, 2018-19-RE, 2020-6-RE, 2020-40-RE, 2020-44-RE, 2022-51-RE, 2022-52-RE, 2022-53-RE, 2022-59-RE, 2022-61-RE, 2023-40-RE, 2023-50-RE, 2023-58-RE, 2023-61 i 64-RE, 2023-70-RE, 2023-72-RE, 2023-73 i 74-RE, 2023-78-RE, 2023-81-RE, 2024-13-RE, 2024-14-RE, 2024-16-RE, 2024-18-RE, i més recentment, 2024-57-RE i 2024-65-RE).
3.2. D'acord amb la jurisprudència constant del Tribunal Constitucional, l'acceptació d'un recurs de súplica està condicionada per la presentació, per part del recurrent, d'elements de fet o de dret que no hagin pogut ser tinguts en compte en la decisió constitucional impugnada.
3.3. La inadmissió del recurs d'empara no es justifica -com indica el recurrent- en assenyalar que el Tribunal Constitucional no és una tercera instància, ni un tribunal suprem. Aquesta afirmació es conté en el pòrtic dels fonaments de la nostra resolució judicial per establir clarament quines no són les funcions atribuïdes a aquest Tribunal Constitucional.
Establerta l'anterior precisió, correspon analitzar si aquest recurs de súplica aporta nous elements de fet o de dret que no hagin estat presos en consideració pel Tribunal Constitucional quan va dictar el seu aute d'inadmissió a tràmit del recurs d'empara 2024-71-RE.
3.4. El primer dels motius del recurs de súplica abunda, en el sentit del recurs d'empara, en pretendre l'obtenció d'una nova valoració probatòria diferent d'aquella efectuada pels tribunals ordinaris. Insisteix en què s'ha produït una valoració errònia o absurda de la prova, però com aquest Tribunal Constitucional va exposar en el seu aute d'inadmissió a tràmit, en primer terme, els fets esdevenen incòlumes als efectes del recurs d'empara i la valoració probatòria realitzada per la Sala Administrativa ha resultat lògica i raonable.
3.5. El segon dels motius del recurs de súplica incideix en què no existeix congruència entre els motius d'apel·lació i la resolució, alhora que exposa que la motivació per remissió xoca amb les exigències de rigor i de qualitat establertes per la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
Tampoc aquest motiu aporta elements nous, fàctics o jurídics, que no hagin pogut ser apreciats pel Tribunal Constitucional. En primer lloc, l'aute avui impugnat -fonaments jurídics 3.4 i 3.5- exposa el cànon constitucional de congruència i argumenta que la Sala Administrativa va donar resposta a totes les pretensions del recurrent i ho va fer amb una motivació per remissió a la valoració realitzada en la instància -i cal recordar que allò que prohibeix el Tribunal Europeu dels Drets Humans en ares a l'obtenció d'una motivació de rigor i de qualitat són les motivacions formals, esquelètiques o estàndards- però alhora la Sala Administrativa analitza la prova. En aquest sentit, incideix que els tiquets, l'afiliació a la CASS i la inscripció al Col·legi professional no desvirtuen els elements probatoris que acrediten la manca de residència -l'informe policial, el reduït consum telefònic o la manca de consultori professional. El fet de no disposar d'un vehicle amb matrícula andorrana és un element probatori més que empra la Sala Administrativa junt amb la resta de mitjans probatoris, sense que se li pugui fer ocasionar -com pretén el recurrent- una vulneració del principi de legalitat, ni una valoració absurda, sinó que la conseqüència obtinguda de la valoració probatòria de la Sala Administrativa s'ha de qualificar com a lògica i raonable en funció dels elements probatoris existents.
3.6. En definitiva, aquest recurs de súplica no aporta o no introdueix elements fàctics o jurídics que el Tribunal no hagués pres en consideració per determinar la inadmissió del recurs d'empara.
Per tot això que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
Decideix:
1. Desestimar el recurs de súplica interposat per la representació processal del Sr. Rémy Bellemère contra l'aute del Tribunal Constitucional del 20 de desembre del 2024 sobre la inadmissió a tràmit de la causa 2024-71-RE.
2. Notificar aquest aute a la representació processal del recurrent, al president de la Batllia, al Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, el 20 de gener del 2025.
Joan Manel Abril Campoy Pere Pastor Vilanova
President Vicepresident
Josep-D. Guàrdia Canela Jean-Yves Caullet
Magistrat Magistrat