2025-8-RE

Causa 2025-8-RE

(Apartaments Vacances AFV, SAU c/ Principat d'Andorra)

 

Número de registre 87-2025. Recurs d'empara

 

Aute del 13 de març del 2025

_________________________________________________________________

BOPA núm. 33, del 26 de març del 2025

 

 

 

En nom del Poble Andorrà;

 

El Tribunal Constitucional;

 

Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 7 de febrer del 2025, per la representació processal de la societat Apartaments Vacances AFV, SAU, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra l'aute del 22 de gener del 2025, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, i, per extensió contra l'aute del 31 d'octubre del 2024, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut i a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades amb retroacció del procediment, que es reconegui a la societat recurrent el seu dret a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte d'aquest recurs i que se li acordi una indemnització econòmica;

 

Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;

 

Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;

 

Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Jean-Yves Caullet;

 

 

1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries

 

1.1. El 18 d'octubre del 2024, el Sr. Emili Campos Arauz, representació lletrada de la societat Apartaments Vacances AFV, SAU va presentar una demanda en què sol·licitava la recusació de la magistrada, Sra. Canòlich Mingorance Cairat, atès que aquesta havia estat recentment demandada per un altre dels seus clients.

 

1.2. El 31 d'octubre del 2024, el Tribunal de Corts va dictar una aute mitjançant el qual decidia denegar la recusació plantejada i imposar les costes processals de l'incident de recusació a la societat recurrent.

 

1.3. La representació processal de la societat recurrent va formular un recurs d'apel·lació contra aquesta decisió, i, el 22 de gener del 2025, la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia va dictar un aute que desestimava aquest recurs i que confirmava íntegrament l'aute recorregut, imposant les costes processals a la part apel·lant.

 

1.4. El 7 de febrer del 2025, la representació processal de la societat Apartaments Vacances AFV, SAU va interposar un recurs d'empara contra l'aute del 22 de gener del 2025, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia, i, per extensió contra l'aute del 31 d'octubre del 2024, dictat pel Tribunal de Corts, per una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut i a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

 

 

2. Argumentació jurídica

 

2.1. Argumentació de la societat recurrent

 

- La societat recurrent al·lega que la denegació del seu incident de recusació vulnera el seu dret a la jurisdicció, en els seus vessants dels drets a un procés degut i a un tribunal imparcial predeterminat per la llei, reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

 

- Per tal de fonamentar el seu recurs d'empara reprodueix els arguments que ja va presentar en el marc de la primera instància i, després, en apel·lació.

 

- Substancialment, addueix que havia sol·licitat la recusació de la magistrada, Sra. Canòlich Mingorance Cairat, perquè aquesta havia estat recentment demandada per un altre dels clients del seu advocat.

 

- Segons el seu parer, aquest fet infringiria els apartats f), g) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia, és a dir, que retreu a la magistrada objecte de la seva recusació: haver estat denunciada per una de les parts del procés; tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o en un altre procés semblant; i, tenir una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés o dels seus advocats.

 

- Per tant, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada, que declari la vulneració dels drets esmentats, que anul·li les resolucions impugnades amb retroacció del procediment, que se li reconegui el seu dret a obtenir una resolució sobre el fons en el tema objecte d'aquest recurs i que se li acordi una indemnització econòmica.

 

 

2.2. Argumentació de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia

 

- La Sala Penal examina de manera detallada els arguments de la societat recurrent a la vista de les disposicions que aquesta invoca, és a dir, els apartats f), g) i h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia.

 

- Pel que fa a l'apartat f) esmentat, que disposa que un magistrat pot ser recusat cas de "ser o haver estat denunciat, acusat o demandat per qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors, llevat que la denúncia, l'acusació o la demanda no hagi estat admesa o hagi estat rebutjada per manca de fonamentació", la Sala Penal constata que la societat recurrent mateixa no ha presentat personalment cap demanda contra la magistrada que recusa i que d'aquest fet se'n deriva que les condicions contingudes en aquest apartat no estan establertes per poder acceptar la recusació.

 

- Afegeix que el fet que la representació processal de la societat recurrent hagués assistit com a advocat a altres clients en causes en què participava la magistrada recusada, o el seu entorn, no estableix l'existència del motiu establert a l'apartat f) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia. I cita en aquest sentit jurisprudència constitucional en la matèria (causa 2024-13-RE).

 

- Pel que fa a l'apartat g) d'aquesta Llei: "Tenir un interès directe o indirecte en el procés de què es tracti o en un altre procés semblant", la Sala Penal constata que la part recurrent no demostra quin seria aquest interès directe o indirecte de la magistrada en qüestió, i, per consegüent, conclou que les disposicions d'aquest apartat no s'encabeixen en la situació concreta denunciada.

 

- Finalment, sobre l'apartat h) de l'article 73 de la Llei qualificada de la Justícia que fa referència a "tenir una amistat íntima o una enemistat manifesta amb qualsevol de les parts del procés de què es tracti, els seus advocats o els seus procuradors", la Sala Penal manifesta que no hi ha cap element que acrediti que la magistrada objecte de recusació tingui una enemistat envers la societat recurrent. El fet que un altre client del seu advocat hagi pogut presentar una demanda contra la magistrada en qüestió, o el seu entorn, no és suficient per demostrar l'enemistat al·legada.

 

- Per aquests motius, desestima la recusació plantejada.

 

 

3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional

 

3.1. El Tribunal Constitucional no és ni una tercera instància, ni un tribunal de cassació, ni un tribunal suprem.

 

3.2. La valoració dels fets i la determinació de les normes aplicables, així com la seva interpretació corresponen a les jurisdiccions ordinàries, llevat que això condueixi a una resolució il·lògica, arbitrària, no raonable o que infringeixi els drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució.

 

3.3. En aquesta causa, la Sala Penal ha procedit a efectuar una anàlisi minuciosa dels fets al·legats per la societat recurrent en relació amb les disposicions en matèria de recusació establertes a la Llei qualificada de la Justícia.

 

3.4. La Sala Penal va concloure que les circumstàncies adduïdes per la societat recurrent no s'encabien dins els apartats f), g) i h) de l'article 73 de la Llei esmentada.

 

3.5. Aquesta declara que el fet que un altre client de la mateixa representació processal de la societat recurrent hagi presentat una demanda contra la magistrada objecte de recusació no acompleix les condicions establertes a l'apartat f) esmentat, com així ho declara la jurisprudència en la matèria d'aquest Tribunal Constitucional.

 

3.6. Així mateix, la Sala Penal considera que aquestes mateixes circumstàncies no demostren l'existència de cap enemistat de la magistrada en qüestió respecte de la societat recurrent, tal com aquesta està descrita a l'apartat h) de l'article 73 esmentat.

 

3.7. També posa en relleu l'absència d'una acreditació de l'interès directe o indirecte d'aquesta magistrada en relació amb la causa que afecta a la societat recurrent, tal com aquest està descrit a l'apartat g) del mateix article.

 

3.8. Aquestes diferents anàlisis estan, alhora, fonamentades en Dret i desproveïdes de qualsevol caràcter il·lògic, absurd o arbitrari, i, la decisió que se'n desprèn no vulnera els drets fonamentals de la societat recurrent.

 

3.9. Cal concloure, doncs, que aquest recurs d'empara està mancat de contingut constitucional, i, per aquest motiu ha de ser declarat inadmissible a tràmit.

 

Per tot això que s'ha exposat,

 

El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,

 

 

Decideix:

 

1. No admetre a tràmit el recurs d'empara 2025-8-RE interposat per la representació processal de la societat Apartaments Vacances AFV, SAU contra l'aute del 22 de gener del 2025, dictat per la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia.

 

2. Notificar aquest aute a la representació processal de la societat recurrent, al Tribunal de Corts, a la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.

 

3. Publicar aquest aute, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.

 

Acordat a Andorra la Vella, el 13 de març del 2025.

 

 

 

Joan Manel Abril Campoy                                                        Pere Pastor Vilanova

President                                                                                              Vicepresident

 

 

 

Josep-D. Guàrdia Canela                                                             Jean-Yves Caullet

Magistrat                                                                                                      Magistrat