CAUSA 95-1-DP
Número de registre: 63-1995. Procediment de dictamen previ sobre l’adequació a la Constitució de les lleis instat pels coprínceps
AUTE DEL DIA 13 DE NOVEMBRE DE 1995
___________________________________________________________________
BOPA núm. 67, del 15 de novembre de 1995
En nom del Poble Andorrà,
El Tribunal Constitucional,
Atès l’escrit de requeriment de dictamen previ d’adequació a la Constitució formulat pels representants personals de S.E. els Coprínceps d’Andorra, registrat en la secretaria general del Tribunal Constitucional el passat dia 23 d’octubre, sol.licitant al Tribunal Constitucional que emeti dictamen previ sobre l’adequació a la Constitució del text la Llei qualificada de la nacionalitat, el Ple del Tribunal Constitucional reunit el passat dia 4 de novembre va designar el Sr. Miguel Angel Aparicio Pérez, magistrat ponent de la causa 95-1-DP, aquest va dictar el dia 6 de novembre una providència a l’efecte de declarar la interrupció del transcurs del termini de sanció de les lleis pels coprínceps d’acord amb l’article 45.2 de la Constitució i amb l’article 65 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Vista la Constitució, i especialment els seus articles 45, 46, 63 i 98,
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, i especialment el títol IV, capítol quart,
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Miguel Angel Aparicio Pérez,
Considerant que
La Constitució reconeix en el seu article 45.2 que els coprínceps, en els supòsits de sanció i promulgació de les lleis aprovades pel Consell General, poden dirigir-se conjuntament o separadament al Tribunal Constitucional, amb missatge raonat, a fi
que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat dins d’un determinat termini que, en la present causa, s’ha acomplert. Aquesta mateixa facultat es reitera en l’article 46.1 e) del mateix text constitucional quan indica que és un acte de lliure decisió dels coprínceps el requeriment de dictamen previ d’inconstitucionalitat de les lleis. D’altra banda, l’apartat segon de l’article 46 de la mateixa Llei suprema assenyala sense cap ambigüitat que la interposició d’aquest tipus de requeriment de dictamen previ d’inconstitucionalitat pot ser realitzat pel representant personal a Andorra de cada copríncep mitjançant delegació expressa. Finalment, l’article 98.b) de la Constitució atribueix també de manera expressa el coneixement d’aquesta classe de causes al Tribunal Constitucional.
Considerant que
La Llei qualificada del Tribunal Constitucional, en l’article 64, reprodueix les previsions constitucionals en matèria de control previ de constitucionalitat de les lleis i, així mateix, que el seu article 65.1 indica que la interposició de requeriment de dictamen previ a què ens hem referit ha d’efectuar-se amb els requisits establerts en l’article 36 de la mateixa Llei qualificada. Convé recordar que aquest article 36 és d’aplicació general a tots els “procediments i processos constitucionals” segons expressament es declara en el seu apartat, i que exigeix per a tots ells, en síntesi, els requisits següents: la identificació, la legitimació activa, la representació i la postulació de qui interposa l’acció que pot donar lloc al procediment o procés constitucional; el relat dels fets que han pogut donar lloc a la lesió constitucional, l’acte o la norma contra la qual s’interposa l’escrit que inicia el procediment i la persona o l’òrgan al qual s’imputa la seva producció; els fonaments jurídics en què es basa la pretensió, i, finalment, la determinació precisa de la pretensió que es conté.
Considerant que
La Llei qualificada del Tribunal Constitucional ha de ser interpretada, com és obvi, d’acord amb la Constitució. Tant la norma fonamental (mitjançant una interpretació sistemàtica dels seus articles 45.2 i 46.1 e) que no pertoca desenvolupar aquí) com, sobretot, en la dita Llei qualificada s’accepta que la interposició d’un escrit de dictamen previ interrompi el corresponent termini de sanció, segons es conté expressament en el seu article 65.2. D’ambdues, en conseqüència, es dedueix que aquest Tribunal es troba obligat a tramitar els requeriments de dictàmens de constitucionalitat, però que, de la mateixa manera, es troba obligat a exigir el compliment de les exigències processals concretes que es contenen en la referida Llei qualificada.
Considerant que
En primer lloc, i pel que fa a les exigències processals, destaquen dues qüestions importants: la legitimació activa i la postulació. Quant a la primera, l’article 46.2 de la Constitució afirma que la interposició de l’escrit de dictamen previ ha de ser realitzat “per delegació expressa”. Això vol dir, sense perjudici del sentit delegatori general que tenen els respectius nomenaments dels representants personals dels coprínceps, als quals ells feien referència en el seu escrit d’interposició, que la part actora ha estimat suficientment acreditada la seva representació per a aquesta causa concreta.
Quant a la postulació, encara que l’escrit de requeriment de dictamen no vagi acompanyat per la signatura d’un advocat inscrit en el Col.legi d’Advocats d’Andorra exigit per l’article 35.1 de la Llei qualificada del Tribunal i que es faci remissió íntegra a l’article 6 de la mateixa Llei que inclou el dictamen previ a què ens hem referit, no és menys cert que ens trobem davant d’un procediment en el qual no es debaten interessos contraposats que necessitarien la participació d’advocats en exercici per a la seva millor defensa sinó que, més aviat, es presenta un dubte de constitucionalitat expressat pels representants personals dels coprínceps, de la mateixa manera com la jurisdicció ordinària pot interposar el procés incidental d’inconstitucionalitat. En definitiva, no ens trobem davant un conflicte de competències constitucionals en què cada òrgan, a través dels seus mitjans de defensa, ha d’intentar assegurar els respectius àmbits de poder que considera propis, sinó en un judici abstracte de constitucionalitat promogut pels ens amb capacitat constitucional i competència expressa i personal directa. D’això es dedueix que la postulació, en exercir-se d’acord amb l’interès objectiu de la Llei i per analogia amb altres supòsits que exceptua l’article 35 de la Llei qualificada, ha d’entendre’s acomplerta en el present cas.
Considerant que
Són a més decisives, segons aquest Tribunal, altres absències processals per tal com afecten el contingut mateix del procediment. En aquest sentit, hem de recordar que l’article 45.2 de la Constitució exigeix que l’escrit de petició de dictamen previ de constitucionalitat contingui un “missatge raonat”, és a dir, una motivació en dret que sigui susceptible de ser interpretada en termes constitucionals per aquest Tribunal per poder efectuar el seu pronunciament definitiu. Per aquesta raó, l’article 66 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional es refereix al que disposa l’article 47, apartats 2 i 3 i l’article 48 de la mateixa Llei en allò que fa referència a la tramitació del procediment objecte de la present causa: en tals preceptes aquest procediment s’articula com un procés jurisdiccional contradictori en què tant el Ministeri Fiscal
com l’òrgan que ha dictat la norma qüestionada -en aquest cas el Consell General- han de comparèixer i formular les al.legacions que estimin pertinents. Es dedueix així, com a requisit imprescindible, la necessitat que existeixi la motivació suficient perquè, per un costat, els altres òrgans que intervenen en el procediment puguin al.legar i, per altre, segons s’indicava, perquè aquest Tribunal, en vista de les posicions respectives pugui adoptar la decisió corresponent.
Malgrat això, en l’escrit de requeriment de dictamen previ aquesta motivació en dret no es produeix. S’invoca exclusivament “la importància” i la “complexitat” de la Llei tramitada que, sense dubte, poden ser raons polítiques transcendents, però que il.lustren escassament a aquest Tribunal i als òrgans compareixents en el procediment per fixar les seves posicions respectives amb una argumentació jurídica basada en la Constitució. En definitiva, doncs, el requeriment mencionat està mancat de motivació jurídica suficient i incompleix tant l’establert a l’article 45.2 de la Constitució com a l’article 36 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Considerant que
Tampoc la pretensió no es troba suficientment precisada com a conseqüència de l’absència de motivació assenyalada: d’una banda, es requereix un dictamen sobre tot el text de la Llei qualificada de la nacionalitat, i d’altra banda, se subratllen de manera especial determinats preceptes o parts de la mateixa Llei. Aquest Tribunal pot pronunciar-se sobre hipotètics defectes formals de la totalitat de la Llei (falta de competència de l’òrgan que l’ha aprovat, absència de la majoria parlamentària constitucionalment exigida, incompliment del principi de reserva constitucionalment declarat, etc.) però li serà, sense dubte, impossible pronunciar-se sobre l’adequació o la inadequació material de cadascun dels seus preceptes a la Constitució sense que existeixi la deguda concreció en allò que es demana i en la causa per la qual se sol.licita. D’aquesta forma, el requeriment haurà de fixar aspectes concrets de la norma objecte del dictamen que produeixen dubte d’inconstitucionalitat i, a la vegada, quines raons jurídiques concretes poden justificar-la.
Considerant que
La tramitació del dictamen previ d’inconstitucionalitat és conseqüència obligada de les potestats que la Constitució reconeix als coprínceps, segons ja s’ha indicat. Però, igualment, pel que també s’ha assenyalat, aquesta tramitació ha de sotmetre’s tant a les exigències constitucionals com a les establertes per la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Per tot això, aquest Tribunal
D E C I D E I X :
Primer
Admetre el requeriment de dictamen previ d’adequació a la Constitució formulat pels representants personals dels coprínceps, sol.licitant al Tribunal Constitucional que emeti dictamen previ sobre l’adequació a la Constitució de la Llei qualificada de la nacionalitat aprovada pel Consell General en la sessió del proppassat dia 5 d’octubre.
Segon
Declarar que en la present causa queda justificada l’absència d’advocat com a requisit de la postulació de les parts.
Tercer
D’acord amb el que estableix l’article 37.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, es concedeix als peticionaris un termini de sis dies hàbils perquè ampliïn la motivació jurídica de l’escrit de requeriment i precisin la pretensió o les pretensions que s’hi contenen, transcorregut el qual es traslladaran les actuacions al Consell General i al Ministeri Fiscal a fi que compareguin i efectuïn les corresponents al.legacions que estimin pertinents en dret.
Quart
Notificar el present aute als serveis de S.E. els Coprínceps d’Andorra, al M.I. Síndic General i al Ministeri Fiscal.
Cinquè
Publicar el present aute, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el dia tretze de novembre de mil nou-cents noranta-cinc.
Joan Josep López Burniol François Luchaire
President Vice-president
Miguel Angel Aparicio Pérez Pere Vilanova Trias
Magistrat Magistrat
Número de registre: 63-1995. Procediment de dictamen previ sobre l’adequació a la Constitució de les lleis instat pels coprínceps
AUTE DEL DIA 13 DE NOVEMBRE DE 1995
___________________________________________________________________
BOPA núm. 67, del 15 de novembre de 1995
En nom del Poble Andorrà,
El Tribunal Constitucional,
Atès l’escrit de requeriment de dictamen previ d’adequació a la Constitució formulat pels representants personals de S.E. els Coprínceps d’Andorra, registrat en la secretaria general del Tribunal Constitucional el passat dia 23 d’octubre, sol.licitant al Tribunal Constitucional que emeti dictamen previ sobre l’adequació a la Constitució del text la Llei qualificada de la nacionalitat, el Ple del Tribunal Constitucional reunit el passat dia 4 de novembre va designar el Sr. Miguel Angel Aparicio Pérez, magistrat ponent de la causa 95-1-DP, aquest va dictar el dia 6 de novembre una providència a l’efecte de declarar la interrupció del transcurs del termini de sanció de les lleis pels coprínceps d’acord amb l’article 45.2 de la Constitució i amb l’article 65 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Vista la Constitució, i especialment els seus articles 45, 46, 63 i 98,
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, i especialment el títol IV, capítol quart,
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Miguel Angel Aparicio Pérez,
Considerant que
La Constitució reconeix en el seu article 45.2 que els coprínceps, en els supòsits de sanció i promulgació de les lleis aprovades pel Consell General, poden dirigir-se conjuntament o separadament al Tribunal Constitucional, amb missatge raonat, a fi
que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat dins d’un determinat termini que, en la present causa, s’ha acomplert. Aquesta mateixa facultat es reitera en l’article 46.1 e) del mateix text constitucional quan indica que és un acte de lliure decisió dels coprínceps el requeriment de dictamen previ d’inconstitucionalitat de les lleis. D’altra banda, l’apartat segon de l’article 46 de la mateixa Llei suprema assenyala sense cap ambigüitat que la interposició d’aquest tipus de requeriment de dictamen previ d’inconstitucionalitat pot ser realitzat pel representant personal a Andorra de cada copríncep mitjançant delegació expressa. Finalment, l’article 98.b) de la Constitució atribueix també de manera expressa el coneixement d’aquesta classe de causes al Tribunal Constitucional.
Considerant que
La Llei qualificada del Tribunal Constitucional, en l’article 64, reprodueix les previsions constitucionals en matèria de control previ de constitucionalitat de les lleis i, així mateix, que el seu article 65.1 indica que la interposició de requeriment de dictamen previ a què ens hem referit ha d’efectuar-se amb els requisits establerts en l’article 36 de la mateixa Llei qualificada. Convé recordar que aquest article 36 és d’aplicació general a tots els “procediments i processos constitucionals” segons expressament es declara en el seu apartat, i que exigeix per a tots ells, en síntesi, els requisits següents: la identificació, la legitimació activa, la representació i la postulació de qui interposa l’acció que pot donar lloc al procediment o procés constitucional; el relat dels fets que han pogut donar lloc a la lesió constitucional, l’acte o la norma contra la qual s’interposa l’escrit que inicia el procediment i la persona o l’òrgan al qual s’imputa la seva producció; els fonaments jurídics en què es basa la pretensió, i, finalment, la determinació precisa de la pretensió que es conté.
Considerant que
La Llei qualificada del Tribunal Constitucional ha de ser interpretada, com és obvi, d’acord amb la Constitució. Tant la norma fonamental (mitjançant una interpretació sistemàtica dels seus articles 45.2 i 46.1 e) que no pertoca desenvolupar aquí) com, sobretot, en la dita Llei qualificada s’accepta que la interposició d’un escrit de dictamen previ interrompi el corresponent termini de sanció, segons es conté expressament en el seu article 65.2. D’ambdues, en conseqüència, es dedueix que aquest Tribunal es troba obligat a tramitar els requeriments de dictàmens de constitucionalitat, però que, de la mateixa manera, es troba obligat a exigir el compliment de les exigències processals concretes que es contenen en la referida Llei qualificada.
Considerant que
En primer lloc, i pel que fa a les exigències processals, destaquen dues qüestions importants: la legitimació activa i la postulació. Quant a la primera, l’article 46.2 de la Constitució afirma que la interposició de l’escrit de dictamen previ ha de ser realitzat “per delegació expressa”. Això vol dir, sense perjudici del sentit delegatori general que tenen els respectius nomenaments dels representants personals dels coprínceps, als quals ells feien referència en el seu escrit d’interposició, que la part actora ha estimat suficientment acreditada la seva representació per a aquesta causa concreta.
Quant a la postulació, encara que l’escrit de requeriment de dictamen no vagi acompanyat per la signatura d’un advocat inscrit en el Col.legi d’Advocats d’Andorra exigit per l’article 35.1 de la Llei qualificada del Tribunal i que es faci remissió íntegra a l’article 6 de la mateixa Llei que inclou el dictamen previ a què ens hem referit, no és menys cert que ens trobem davant d’un procediment en el qual no es debaten interessos contraposats que necessitarien la participació d’advocats en exercici per a la seva millor defensa sinó que, més aviat, es presenta un dubte de constitucionalitat expressat pels representants personals dels coprínceps, de la mateixa manera com la jurisdicció ordinària pot interposar el procés incidental d’inconstitucionalitat. En definitiva, no ens trobem davant un conflicte de competències constitucionals en què cada òrgan, a través dels seus mitjans de defensa, ha d’intentar assegurar els respectius àmbits de poder que considera propis, sinó en un judici abstracte de constitucionalitat promogut pels ens amb capacitat constitucional i competència expressa i personal directa. D’això es dedueix que la postulació, en exercir-se d’acord amb l’interès objectiu de la Llei i per analogia amb altres supòsits que exceptua l’article 35 de la Llei qualificada, ha d’entendre’s acomplerta en el present cas.
Considerant que
Són a més decisives, segons aquest Tribunal, altres absències processals per tal com afecten el contingut mateix del procediment. En aquest sentit, hem de recordar que l’article 45.2 de la Constitució exigeix que l’escrit de petició de dictamen previ de constitucionalitat contingui un “missatge raonat”, és a dir, una motivació en dret que sigui susceptible de ser interpretada en termes constitucionals per aquest Tribunal per poder efectuar el seu pronunciament definitiu. Per aquesta raó, l’article 66 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional es refereix al que disposa l’article 47, apartats 2 i 3 i l’article 48 de la mateixa Llei en allò que fa referència a la tramitació del procediment objecte de la present causa: en tals preceptes aquest procediment s’articula com un procés jurisdiccional contradictori en què tant el Ministeri Fiscal
com l’òrgan que ha dictat la norma qüestionada -en aquest cas el Consell General- han de comparèixer i formular les al.legacions que estimin pertinents. Es dedueix així, com a requisit imprescindible, la necessitat que existeixi la motivació suficient perquè, per un costat, els altres òrgans que intervenen en el procediment puguin al.legar i, per altre, segons s’indicava, perquè aquest Tribunal, en vista de les posicions respectives pugui adoptar la decisió corresponent.
Malgrat això, en l’escrit de requeriment de dictamen previ aquesta motivació en dret no es produeix. S’invoca exclusivament “la importància” i la “complexitat” de la Llei tramitada que, sense dubte, poden ser raons polítiques transcendents, però que il.lustren escassament a aquest Tribunal i als òrgans compareixents en el procediment per fixar les seves posicions respectives amb una argumentació jurídica basada en la Constitució. En definitiva, doncs, el requeriment mencionat està mancat de motivació jurídica suficient i incompleix tant l’establert a l’article 45.2 de la Constitució com a l’article 36 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Considerant que
Tampoc la pretensió no es troba suficientment precisada com a conseqüència de l’absència de motivació assenyalada: d’una banda, es requereix un dictamen sobre tot el text de la Llei qualificada de la nacionalitat, i d’altra banda, se subratllen de manera especial determinats preceptes o parts de la mateixa Llei. Aquest Tribunal pot pronunciar-se sobre hipotètics defectes formals de la totalitat de la Llei (falta de competència de l’òrgan que l’ha aprovat, absència de la majoria parlamentària constitucionalment exigida, incompliment del principi de reserva constitucionalment declarat, etc.) però li serà, sense dubte, impossible pronunciar-se sobre l’adequació o la inadequació material de cadascun dels seus preceptes a la Constitució sense que existeixi la deguda concreció en allò que es demana i en la causa per la qual se sol.licita. D’aquesta forma, el requeriment haurà de fixar aspectes concrets de la norma objecte del dictamen que produeixen dubte d’inconstitucionalitat i, a la vegada, quines raons jurídiques concretes poden justificar-la.
Considerant que
La tramitació del dictamen previ d’inconstitucionalitat és conseqüència obligada de les potestats que la Constitució reconeix als coprínceps, segons ja s’ha indicat. Però, igualment, pel que també s’ha assenyalat, aquesta tramitació ha de sotmetre’s tant a les exigències constitucionals com a les establertes per la Llei qualificada del Tribunal Constitucional.
Per tot això, aquest Tribunal
D E C I D E I X :
Primer
Admetre el requeriment de dictamen previ d’adequació a la Constitució formulat pels representants personals dels coprínceps, sol.licitant al Tribunal Constitucional que emeti dictamen previ sobre l’adequació a la Constitució de la Llei qualificada de la nacionalitat aprovada pel Consell General en la sessió del proppassat dia 5 d’octubre.
Segon
Declarar que en la present causa queda justificada l’absència d’advocat com a requisit de la postulació de les parts.
Tercer
D’acord amb el que estableix l’article 37.1 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, es concedeix als peticionaris un termini de sis dies hàbils perquè ampliïn la motivació jurídica de l’escrit de requeriment i precisin la pretensió o les pretensions que s’hi contenen, transcorregut el qual es traslladaran les actuacions al Consell General i al Ministeri Fiscal a fi que compareguin i efectuïn les corresponents al.legacions que estimin pertinents en dret.
Quart
Notificar el present aute als serveis de S.E. els Coprínceps d’Andorra, al M.I. Síndic General i al Ministeri Fiscal.
Cinquè
Publicar el present aute, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el dia tretze de novembre de mil nou-cents noranta-cinc.
Joan Josep López Burniol François Luchaire
President Vice-president
Miguel Angel Aparicio Pérez Pere Vilanova Trias
Magistrat Magistrat