CAUSA 99-1-RE
Número de registre: 122-1999. Recurs d’empara
AUTE DEL DIA 2 DE JULIOL DE 1999
BOPA núm. 39, del 7 de juliol de 1999
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 20 de maig de 1999 per la representació processal del Sr. Robert Vilaró Díaz, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra les sentències de la Secció Civil del Tribunal de Batlles i de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, dictades el 29 d'octubre de 1998 i el 29 d'abril de 1999, respectivament, per haver-se pogut produir una vulneració dels drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i atès que el recurrent sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència en la qual “es suspengui l'execució de la sentència de data 29 d'abril de 1999 de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88, 98 c) i 102 a);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vista la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional;
Vista la Llei transitòria de procediments judicials;
Vista la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials;
Vist l'informe del Ministeri Fiscal de data 21 de juny de 1999;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Pere Vilanova Trias;
Antecedents
Primer
Amb data 29 d'octubre de 1998, la Secció Civil del Tribunal de Batlles va dictar sentència condemnant el Sr. Robert Vilaró Díaz a pagar una quantitat incrementada amb els interessos legals, en el decurs d'un procediment ordinari en reclamació de quantitat interposat pel Sr. Enric Ruf Casahuga, creditor del pare del recurrent, en exercir l'acció subrogatòria contra el deutor del seu deutor.
Segon
El Sr. Robert Vilaró Díaz va formular recurs d'apel·lació contra la sentència esmentada, que la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia va desestimar amb data 29 d'abril de 1999.
Tercer
Per escrit de data 20 de maig de 1999, la representació processal del Sr. Robert Vilaró Díaz va presentar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional, per haver-se pogut produir una vulneració dels drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució.
Fonaments jurídics
Primer
El capítol sisè de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional que fa referència al procediment a seguir per poder interposar recurs d'empara, conté tres parts ben diferenciades que convé recordar:
El recurs d'empara directe (article 95) contra actes del Consell General, que no tinguin caràcter de llei, que no té cap relació amb aquesta causa.
El recurs general d'empara (articles 85 a 92), que fa referència a la protecció dels drets reconeguts en els capítols III i IV del títol II de la Constitució, via escollida, erròniament, per la representació processal del recurrent per al·legar la seva legitimació, puix que en l'escrit de recurs cita els articles 85, 86 i 88 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional per a aquesta fonamentació.
I, el recurs especial d'empara (article 94, recentment modificat), que es pot interposar contra les actuacions judicials, dins d'un procediment judicial o prejudicial que vulnerin alguns dels drets continguts a l'article 10 de la Constitució.
Segon
Aquest recordatori efectuat i centrant-nos en la pretensió del demandant, aquest recurs d’empara constitucional rau en l'anul·lació de la sentència de la Secció Civil del Tribunal de Batlles de data 29 d’octubre de 1998, així com de la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia de data 29 d’abril de 1999, que confirma l’anterior. La representació processal del Sr. Robert Vilaró Díaz afirma que ambdues sentències vulneren els drets fonamentals del recurrent reconeguts en els apartats 1 i 2 de l’article 10 de la Constitució, pel fet que aquestes resolucions es fonamenten en unes declaracions recollides en la diligència de data 12 de març de 1996. Ara bé, atès que la sentència de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia és de data 29 d’abril de 1999 i la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional no va entrar en vigor fins al dia 20 de maig de 1999, l'endemà de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, el recurrent hauria d'haver procedit segons l'article 94.2 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional en vigor abans de la seva reforma, que fa referència a la necessitat de presentar escrit en el termini de sis dies hàbils comptats des de la data de la notificació de la sentència contra la qual s'ha recorregut, al Ministeri Fiscal sol·licitant l'empara constitucional. En no haver-ho fet, no es pot acollir a la disposició transitòria, apartat primer de la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, i no reuneix per tant els requisits exigits per la Llei. Aquest fet per si mateix, ja constitueix un motiu d'inadmissió insubsanable.
Tercer
A banda del desencert d’al·legar una vulneració de l’article 10 de la Constitució evocant la via de legitimació oberta per l’article 85 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, error que per ell mateix és insalvable, i que fonamentaria la inadmissió d'aquest recurs, la representació processal incorre en un altra mancança igualment insubsanable. Efectivament, l’article 86 exigeix que la demanda hagi estat tramitada prèviament per la via del procediment urgent i preferent previst a l’article 41.1 de la Constitució, desenvolupada, des del punt de vista processal, per la Llei transitòria de procediments judicials, en el seu capítol segon, secció segona "Procediment previst en l’article 41.1 de la Constitució" (articles 15 a 18). Procediment que a la vista de la documentació exigida per la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, no s'ha seguit en l’escrit de recurs d’empara. Per tant, si s’invoca la vulneració de l’article 10 de la Constitució, la via processal requerida és la que preveu l'article 94 de la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, desenvolupada per la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, en l'article 1, que introdueix una secció tercera "Incident de nul·litat
d’actuacions”, i en concret l’article 18 bis. I tampoc hi ha presència documental que acrediti haver esgotat aquest procediment.
Aquest Tribunal Constitucional es troba en l’obligació de recordar novament aquests procediments formals, així com la seva pròpia jurisprudència, per tal de reiterar que per la seva naturalesa jurisdiccional no és un tribunal de revisió de les decisions de la justícia ordinària, sinó un òrgan jurisdiccional al qual la Constitució, en el seu article 41.2, encomana la responsabilitat de decidir sobre un procediment excepcional de protecció dels drets fonamentals com és el recurs d’empara.
Per tot el que s'ha exposat,
El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra,
DECIDEIX:
Primer
No admetre a tràmit l'escrit de recurs d’empara, 99-1-RE, interposat per la representació processal del Sr. Robert Vilaró Díaz, contra les sentències de la Secció Civil del Tribunal de Batlles i de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, dictades el 29 d'octubre de 1998 i el 29 d'abril de 1999, respectivament.
Segon
Notificar el present aute a la representació processal del Sr. Robert Vilaró Díaz, al president del Tribunal Superior de Justícia i al Ministeri Fiscal.
Tercer
Publicar el present aute, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el dia dos de juliol de mil nou-cents noranta-nou.
Miguel Ángel Aparicio Pérez Pere Vilanova Trias
President
Vicepresident
Joan Josep López Burniol François Luchaire
Magistrat
Magistrat