99-15-RE

CAUSA 99-15-RE


Número de registre: 183-1999. Recurs d’empara


AUTE DEL DIA 5 DE NOVEMBRE DE 1999

_______________________________________________________________

BOPA núm. 66, del 12 de novembre de 1999



En nom del Poble Andorrà;


El Tribunal Constitucional;



Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 7 de setembre de 1999 per la representació processal de la societat mercantil Vallsegur, SA, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra les sentències de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles i de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia dictades, respectivament, el 18 de febrer i el 15 de juliol de 1999 per presumpta vulneració del dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, reconegut a l’article 10 de la Constitució, i sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència en la qual declari “la nul·litat i la revocació de les dites sentències i la lesió d’un dret constitucional” i ordeni “la reposició del procediment judicial al moment de la pràctica de les proves en primera instància per a la seva pràctica i la continuació del procediment”;


Vista la Constitució, especialment els articles 41, 88 i 98 c);


Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;


Vista la Llei transitòria de procediments judicials;


Vist l’informe del Ministeri Fiscal de data 27 de setembre de 1999;


Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Pere Vilanova Trias;




Antecedents



Primer


Amb data 6 d'octubre de 1997, les societats Vallsegur, SA i Master Andorra van ser invitades per la Sindicatura a participar en el concurs per a la realització d'uns treballs en instal·lacions elèctriques i de seguretat en el recinte de la Casa de la Vall. La societat Vallsegur, SA va presentar-se al concurs formulant dues ofertes, una que seguia estrictament els requisits demanats pel plec de bases del concurs i una altra de variant que oferia una alternativa més econòmica. Finalment, el dia 26 de gener de 1998, la Sindicatura va procedir a l'adjudicació dels treballs del concurs a l'empresa Master Consultants, SL.



Segon


Amb data 19 de febrer de 1998, la societat Vallsegur, SA va presentar recurs de reposició contra la decisió de la Sindicatura en què al·legava que s'havia produït una transgressió al procediment legalment establert. Aquest recurs va ser desestimat amb data 12 d'abril de 1998.



Tercer


Amb data 14 de maig de 1998, la societat Vallsegur, SA va presentar davant de la Secció Administrativa de la Batllia un escrit de demanda en què sol·licitava la nul·litat de l'acord d'adjudicació basant-se en la funcionalitat dels materials de l'oferta variant i en la manca de legitimitat de l'empresa adjudicatària i demanava la pràctica d'una prova pericial destinada a demostrar que els materials presentats per l'oferta variant reunien totes les condicions de funcionalitat i d'unes proves documentals destinades a demostrar que l'empresa adjudicatària no reunia les condicions legals necessàries per poder-se presentar al concurs.



Quart


El batlle ponent, mitjançant providència del dia 13 de juliol de 1998, va declarar no pertinents totes les proves documentals i l'esmentada prova pericial perquè les considerava innecessàries per a la resolució de la causa. En l'escrit de conclusions presentat davant del Tribunal de Batlles, la part recurrent va exposar el seu desacord en la desestimació de les proves sol·licitades.



Cinquè


Amb data 18 de febrer de 1999, el Tribunal de Batlles va dictar sentència en què, tot i recollir la protesta, persistia en la no admissió de les proves documentals i pericials sol·licitades, i desestimava la demanda. Contra aquesta resolució, la societat Vallsegur, SA va interposar recurs d'apel·lació davant de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia insistint en el seu escrit en la manifesta indefensió produïda en primera instància. I amb data 15 de juliol de 1999, la Sala Administrativa va confirmar la sentència del Tribunal de Batlles.



Sisè


Amb data 7 de setembre de 1999, la representació processal de la societat Vallsegur, SA va interposar recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional contra les sentències del Tribunal de Batlles i de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, per presumpta vulneració de l'article 10 de la Constitució, concretament el dret a obtenir de la jurisdicció una decisió fonamentada en dret.



Setè


Amb data 27 de setembre de 1999, el Ministeri Fiscal va presentar l'informe sol·licitat pel Tribunal Constitucional, en què estimava que la societat Vallsegur, SA no havia esgotat la via jurisdiccional ordinària, ja que no havia interposat davant de la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, l'incident de nul·litat d'actuacions previst en l'article 18 bis 3 de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials. Per aquesta raó, el Ministeri Fiscal sol·licita la inadmissió a tràmit de la demanda formulada.




Fonament jurídic únic


Efectivament, tal com indica el Ministeri Fiscal en el seu escrit de data 27 de setembre de 1999, de la documentació presentada per la representació processal del recurrent no es desprèn que s'hagi interposat l'incident de nul·litat d'actuacions previst a l'article 18 bis 3 de la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, de data 22 d'abril de 1999. Aquest article desenvolupa tres paràgrafs o supòsits distints previstos pel legislador. En el paràgraf 3r preveu que: "En el supòsit de sentències o de resolucions fermes en el procediment de les quals s'hagi produït una vulneració del dret fonamental a la jurisdicció, la persona afectada per la vulneració pot demanar al jutge o al tribunal que la va dictar, la seva anul·lació, sempre que no hagi pogut denunciar aquesta vulneració anteriorment, en el termini de quinze dies naturals des de la notificació, o des que s'hagi tingut coneixement de la vulneració del dret, sempre que no hagi transcorregut més d'un any des del moment de la notificació de la resolució a les parts quan el subjecte del dret pretesament lesionat no ha estat part en el procés ordinari".


Aquest Tribunal considera necessari aclarir dos aspectes del seu contingut:


En primer lloc, la voluntat del legislador és ben explícita i està reforçada argumentalment pel contingut de l'exposició de motius de la Llei de modificació de la Llei de procediments judicials del darrer paràgraf quan diu: "resulta convenient introduir un incident de nul·litat d'actuacions, que permeti que el mateix òrgan que ha dictat la resolució en què s'ha vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció pugui anul·lar-la, i retrotreure el procediment al moment anterior en què s'ha produït la violació del dret"; es tracta, per consegüent, d'un procediment nou davant de la justícia ordinària en els supòsits de sentències o resolucions fermes. De manera que, amb independència que el recurrent hagi plantejat la seva pretensió davant d'algun dels òrgans jurisdiccionals ordinaris en el decurs del procés, només quan la sentència ha adquirit el caràcter de sentència ferma es pot formalitzar la demanda d'incident de nul·litat d'actuacions davant de l'òrgan que li ha donat precisament el caràcter de sentència ferma.


En segon lloc, precisament per preservar el caràcter extraordinari del recurs d'empara per vulneració del drets reconeguts a l'article 10 de la Constitució, i atès que l'article 94 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional exigeix taxativament per a la interposició d'aquest recurs d'empara, l'esgotament de la via ordinària pels mitjans i recursos que la legislació estableixi, l'incident de nul·litat d'actuacions que desenvolupa l'article 18 bis 3 de referència s'ha d'entendre com una condició prèvia per a la interposició de recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional.


De la qual cosa es desprèn que en el marc de les dues reformes legislatives dutes a terme pel legislador, és a dir, la Llei qualificada de modificació de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional i la Llei de modificació de la Llei transitòria de procediments judicials, ambdues aprovades el dia 22 d'abril de 1999 i publicades al BOPA núm. 27, any 11, del dia 19 de maig de 1999, relatives a la protecció de l'article 10 de la Constitució, en el present cas no s'han complert les exigències processals prèvies a l'admissió a tràmit de l'escrit de recurs d'empara 99-15-RE.


Per tot el que s'ha exposat,


El Tribunal Constitucional del Principat d'Andorra




DECIDEIX:



Primer


No admetre a tràmit l’escrit de recurs d’empara 99-15-RE, interposat per la representació processal de la societat mercantil Vallsegur, SA.



Segon


Notificar el present aute a la representació processal de la societat mercantil Vallsegur, SA, al síndic general, al Ministeri Fiscal, al president del Tribunal Superior de Justícia i al president de la Batllia.



Tercer


Publicar el present aute, d'acord amb el que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.



Acordat a Andorra la Vella, pel Tribunal Constitucional, el dia cinc de novembre de mil nou-cents noranta-nou.







Miguel Ángel Aparicio Pérez Pere Vilanova Trias

President

Vicepresident







Joan Josep López Burniol François Luchaire

Magistrat

Magistrat