CAUSA 2000-5-RE
Número de registre: 119-2000. Recurs d’empara
SENTÈNCIA DEL DIA 12 DE JULIOL DEL 2000
_______________________________________________________________
BOPA núm. 39, de 19 de juliol del 2000
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 31 de març del 2000 per la representació processal del Sr. Josep Jiménez López, mitjançant el qual interposa recurs d’empara contra l’aute del Tribunal de Corts de data 27 de desembre de 1999, que confirmava l’aute d’arxiu dictat pel Batlle instructor de les diligències prèvies DP 77-1/97, i també contra l’aute del mateix Tribunal de data 9 de març del 2000, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció reconegut a l'article 10 de la Constitució i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència en la qual “anul·li les esmentades resolucions i atorgui l’empara sol·licitada”;
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 88 i 98 c);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè;
Vist el Codi de procediment penal;
Vista la Llei qualificada de la Justícia;
Vist l’informe del Ministeri Fiscal de data 26 d’abril del 2000;
Vist l'aute del Tribunal Constitucional de data 12 de maig del 2000, que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d'empara interposat per la representació processal del Sr. Josep Jiménez López;
Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el dia 22 de maig del 2000 per la representació processal del Sr. Josep Jiménez López;
Vist l’escrit d’al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el dia 23 de maig del 2000 per la representació processal dels Srs. Joan Escaler Calva i Joan Jiménez López;
Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per les representacions processals de les parts i pel Ministeri Fiscal;
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Philippe Ardant;
Antecedents
Primer
Amb data 12 de febrer de 1997, el Sr. Josep Jiménez López va interposar querella criminal contra els Srs. Joan Escaler Calva i Joan Jiménez López, per la presumpta comissió d’un delicte major d’apropiació indeguda de les participacions que li correspondrien en la societat Construccions Escaler-Jiménez, SL, i d’un delicte major contra l’economia.
Mitjançant aute de data 6 de maig de 1999, el batlle instructor va decretar l’arxiu de les diligències prèvies ja que va considerar convenient, en interès d’ambdues parts i ateses les posicions manifestament oposades i les interpretacions notòriament divergents pel que fa a la condició de soci de l’entitat Escaler-Jiménez, SL, “que la problemàtica d’autes sigui analitzada dins de l’àmbit de jurisdicció civil donat que en la situació actual no se’n dedueix elements o indicis suficients per a considerar els fets constitutius d’infracció penal”.
Segon
Amb data 14 de maig de 1999, el Ministeri Fiscal va presentar recurs d’apel·lació contra l’aute esmentat, per considerar que existien indicis suficients de la condició de soci del Sr. Josep Jiménez López perquè fos incoat sumari i es dictés aute de processament.
Amb data 15 de maig de 1999, la representació processal del Sr. Josep Jiménez López va interposar igualment recurs d’apel·lació contra la mateixa resolució insistint en la vulneració de l’article 10 de la Constitució. El recurrent considerava que la instrucció de les diligències prèvies s’havia allargat indegudament, que no s’havia escoltat mai el querellant i que no s’havien practicat les proves que ell havia proposat, i sol·licitava la revocació de l’aute.
Tercer
Mitjançant aute de data 27 de desembre de 1999, el Tribunal de Corts va confirmar l’arxiu de les actuacions, perquè va considerar que “queda clar que els querellats no s’han apoderat de cap “bé” que havia estat confiat a títol de dipòsit o qualsevol altre títol sinó que existeix una divergència sobre un eventual contracte de fidúcia verbal que s’aparentaria vist les característiques d’autes a un pacte de família incomplet” i que “pertany així eventualment al querellant de tornar a presentar la querella quan sigui en mesura de justificar de manera adient de la seva qualitat de soci”.
Quart
Amb data 25 de gener del 2000, la representació processal del Sr. Josep Jiménez López va formular un incident de nul·litat d’actuacions contra l’aute del Tribunal de Corts esmentat, per considerar que se li havia vulnerat el dret a la jurisdicció reconegut a l’article 10 de la Constitució, per la falta de pràctica o denegació de forma motivada de les proves demanades, i sol·licitava l’anul·lació de l’aute de data 27 de desembre de 1999, la continuació de la instrucció de les diligències prèvies, la seva transformació en sumari, i concretament la pràctica de totes les diligències de prova demanades.
Mitjançant aute de data 9 de març del 2000, el Tribunal de Corts va desestimar l’incident de nul·litat d’actuacions presentat i va confirmar l’aute del 27 de desembre de 1999 dictat per aquest mateix òrgan.
Cinquè
Amb data 31 de març del 2000, la representació processal del Sr. Josep Jiménez López va interposar recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional contra l’aute del Tribunal de Corts de data 27 de desembre de 1999, que confirmava l’aute d’arxiu dictat pel batlle instructor, de les diligències prèvies DP 77-1/97, i també contra l’aute del mateix Tribunal de data 9 de març del 2000, que desestimava l’incident de nul·litat d’actuacions, per haver-se pogut produir una presumpta vulneració del dret a la jurisdicció, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
En el seu escrit, la representació processal del Sr. Josep Jiménez López manifesta que les resolucions impugnades li havien vulnerat el dret fonamental a la jurisdicció i, més concretament, el dret a un procés degut, a obtenir una decisió fonamentada en dret i el dret a la defensa, així com el dret a un judici de durada raonable.
Així mateix, el recurrent sol·licita al Tribunal Constitucional que dicti sentència en la qual “anul·li les esmentades resolucions i atorgui l’empara sol·licitada”.
Sisè
Amb data 26 d’abril del 2000, el Ministeri Fiscal va presentar el seu informe, en què manifestava que compartia els arguments exposats pel recurrent en relació amb la presumpta lesió del dret fonamental a la defensa derivada de la no pràctica de proves implícitament admeses pel batlle instructor, ja que estimava “que les resolucions judicials objecte del recurs d’empara havien vulnerat el dret a la defensa i al procés degut en relació a la inadmissió o no pràctica de proves proposades en forma que eren absolutament pertinents, idònies i rellevants per a la resolució del procés”.
Així mateix, el Ministeri Fiscal demanava al Tribunal Constitucional que dictés sentència en què estimés parcialment el recurs interposat, i per tant declarés la nul·litat de l’aute d’arxiu i el reconeixement del dret de les parts a la pràctica de les proves interessades i a la instrucció completa del sumari.
Setè
Amb data 12 de maig del 2000, el Ple del Tribunal Constitucional va dictar un aute pel qual admetia a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d’empara 2000-5-RE i, mitjançant providència de la mateixa data, es va trametre la causa a les parts perquè formulessin les al·legacions corresponents.
Vuitè
Amb data 22 de maig del 2000, la representació processal del Sr. Josep Jiménez López va presentar davant el Tribunal Constitucional un escrit d’al·legacions en què manifestava que el fet de deixar de practicar proves que havien estat proposades pel recurrent i pel Ministeri Fiscal, sense raonament, implicava que la valoració de la prova havia estat efectuada de forma arbitrària pels tribunals ordinaris, i que aquesta valoració incompleta i parcial de la prova practicada causava una indefensió al recurrent.
Novè
Amb data 23 de maig del 2000, la representació processal dels Srs. Joan Escaler Calva i Joan Jiménez López va presentar davant el Tribunal Constitucional un escrit d’al·legacions en què manifestava la seva disconformitat amb l’exposició dels antecedents efectuada per la part recurrent, ja que, segons aquesta part, el Sr. Josep Jiménez López no havia estat mai soci de la societat Escaler-Jiménez, SL i declarava, a més, que si havia tingut un tracte especial era en atenció al vincle familiar amb un dels socis.
La representació processal dels Srs. Joan Escaler Calva i Joan Jiménez López demanava que fos desestimat en la seva totalitat el recurs d’empara interposat pel Sr. Josep Jiménez López, ja que considerava que no s’havien vulnerat en cap moment els drets protegits per l’article 10 de la Constitució.
Desè
Amb dates 20, 22 i 23 de juny del 2000, la representació processal del Sr. Josep Jiménez López, el Ministeri Fiscal i la representació processal dels Srs. Joan Escaler Calva i Joan Jiménez López, respectivament, formulen escrits de conclusions en què reiteren substancialment tot allò que fou al·legat i argumentat en els escrits precedents presentats davant el Tribunal Constitucional.
Fonaments jurídics
Considerant que l’argumentació del recurrent qüestiona, a títol principal, les decisions pronunciades pels jutges precedents en relació amb les proves que es proposava d’aportar;
Considerant, d’una banda, que el recurrent estima que el Tribunal de Corts ha vulnerat els drets que conté l’article 10 de la Constitució, per negar-se a prendre en consideració aquestes proves;
Considerant, d’altra banda, que el recurrent estima que el Tribunal de Corts no va motivar, o va motivar de manera insuficient, el seu rebuig de prendre en consideració les proves esmentades, fet que constituiria una vulneració manifesta de l’article 10 citat;
Tanmateix, considerant que el Tribunal de Corts en l’aute de data 27 de desembre de 1999, confirmat per l’aute de data 9 de març del 2000 pronunciat en el marc del procediment del recurs en nul·litat d’actuacions, va precisar de manera expressa que l’arxiu de les diligències prèvies, decidit pel batlle instructor mitjançant l’aute de data 6 de maig de 1999, no tancava de manera definitiva la possibilitat d’adreçar-se a la jurisdicció penal, de manera que el procediment quedava obert fins a l’aparició de noves dades o comprovants;
Considerant que el recurrent no ha fet servir aquesta possibilitat, en particular no ha sol·licitat a la jurisdicció civil la represa del procediment iniciat amb la finalitat d’obtenir el reconeixement de la seva qualitat de soci de l’empresa “Construccions Escaler-Jiménez, SL”;
Considerant, en aquestes condicions, que el recurrent no ha esgotat la via judicial ordinària per obtenir el que demanava;
Per consegüent, no correspon al Tribunal Constitucional, en l’estat actual de la causa, pronunciar-se en relació amb la demanda del recurrent i, per tant, tampoc li correspon examinar la resta dels greuges formulats pel recurrent.
DECISIÓ:
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Constitucional, per l’autoritat que li confereix la Constitució del Principat d'Andorra,
HA DECIDIT:
Primer
No atorgar l’empara sol·licitada per la representació processal del Sr. Josep Jiménez López en el present recurs.
Segon
Declarar que els autes del Tribunal de Corts de dates 27 de desembre de 1999 i 9 de març del 2000, no vulneren els drets reconeguts a l’article 10 de la Constitució.
Tercer
Publicar aquesta sentència, d’acord amb el que disposa l’article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
I així, per aquesta sentència nostra, que ha de ser notificada a les representacions processals de les parts, al Ministeri Fiscal, al president del Tribunal de Corts i al president de la Batllia, ho pronunciem, manem i signem a Andorra la Vella, el 12 de juliol del 2000.
Pere Vilanova Trias
Joan Josep López Burniol
President
Vicepresident
Philippe Ardant
Miguel Ángel Aparicio Pérez
Magistrat
Magistrat