2018-10-RE

El Tribunal Constitucional;
 
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 23 de febrer del 2018, per la representació processal de la societat AIROLA, SL, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra la inactivitat de la Batllia en la causa B-0855-5/2014, per una presumpta vulneració del dret a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució, i, atès que demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada i que declari la vulneració del dret esmentat;
 
 
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41.2, 98 c) i 102;
 
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
 
Vist l'informe del Ministeri Fiscal del 20 de març del 2018;
 
Vist l'aute del Tribunal Constitucional del 4 de juny del 2018, que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d'empara 2018-10-RE;
 
Vist l'escrit d'al·legacions presentat, el 3 de juliol del 2018, per la representació processal de la societat recurrent;
 
Vistes les conclusions formulades dintre de termini per la part recurrent i pel Ministeri Fiscal;
 
 
Escoltat l'informe del magistrat ponent, Sr. Dominique Rousseau;
 
 
 
1. Antecedents processals davant les jurisdiccions ordinàries
 
1.1. El 22 de desembre del 2014, la Secció Civil 5 de la Batllia va dictar una sentència mitjançant la qual estimava substancialment la demanda formulada per la societat AIROLA, SL contra el Sr. J. C. C., sobre la resolució del contracte d'arrendament d'un apartament i de dues places de pàrquing, condemnava el defenent a deixar lliures i vacus aquests béns i a pagar a la societat demandant 3.000,00 € i 2,22 € en concepte de despeses de retorn dels rebuts impagats, així com a pagar la quantitat mensual establerta en concepte de lloguer a comptar del mes de juliol del 2014 i fins a l'efectiu retorn de la possessió. També condemnava el defenent al pagament de les despeses processals ocasionades.
 
1.2. En el marc de l'execució pecuniària d'aquesta sentència, l'1 de juny del 2016, el batlle de la Secció d'Execucions Civils va dictar una providència en què, d'acord amb l'article 4 a) de la Llei 44/2014, del 18 de desembre, de l'embargament, decidia suspendre l'execució dels béns i/o drets continguts en la sentència esmentada fins a l'acabament d'una altra execució.
 
1.3. El 16 de juny del 2016, la representació processal de la societat AIROLA, SL va formular un escrit d'oposició i/o recurs de reposició, per tal com considerava que aquesta decisió era irrespectuosa amb el dret a la jurisdicció. L'1 de setembre del 2017 i el 7 de febrer del 2018, la societat AIROLA, SL va presentar sengles escrits d'insistiment en relació amb la seva petició.
 
1.4. El 23 de febrer del 2018, la representació processal de la societat AIROLA, SL va interposar un recurs d'empara contra la inactivitat de la Batllia en aquesta causa, per una presumpta vulneració del dret a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
 
 
 
2. Argumentació jurídica
 
2.1. Argumentació jurídica de la societat recurrent
 
- Aquesta part manifesta que abans de presentar aquest recurs d'empara no ha disposat de cap possibilitat, a part de l'insistiment, per tal que la dilació indeguda en l'execució de la sentència recaiguda en aquesta causa deixi de produir-se. Per consegüent, la via directa a l'empara està justificada.
 
- Segons el seu parer, el contingut constitucional de les dilacions indegudes és indubtable en aquest cas.
 
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que atorgui l'empara sol·licitada i que declari la vulneració del dret esmentat.
 
- En el seu escrit d'al·legacions, aquesta part adjunta l'aute del 20 de març del 2018, dictat per la Secció d'Execucions Civils de la Batllia que manté la suspensió de l'execució que l'afecta.
 
- Aquesta part considera que 21 mesos per resoldre una demanda d'execució són un lapse de temps que vulnera el dret a obtenir una decisió judicial en un termini raonable, motiu pel qual reitera la seva pretensió.
 
 
2.2. Argumentació del Ministeri Fiscal
 
- En l'informe del 20 de març del 2018, el Ministeri Fiscal considerava que no hi havia dilacions indegudes en aquest procediment, atès que la suspensió del procediment d'execució derivava de l'aplicació de l'article 4 a) de la Llei 44/2014, de 18 de desembre, de l'embargament, el qual regula les regles que s'han d'aplicar en cas de concurrència de procediments. Així mateix, considerava que en aquest cas la pretesa dilació indeguda no era imputable a la Batllia.
 
- No obstant això, a la vista de l'escrit d'al·legacions de la part recurrent i essencialment del contingut de l'aute del 20 de març del 2018 aportat, que declara en el primer atès que "malgrat el recurs de reposició objecte d'examen va ser presentat en data 16 de juny del 2016, aquest no ha estat tramès per part del Departament d'execucions civils a la secció civil número 5 fins al mes de març dels corrents", és desprèn que la dilació no és únicament aquella inherent a la suspensió d'un procediment d'execució, sinó que és deguda als terminis de resolució del recurs de reposició contra la providència de l'1 de juny del 2016.
 
- Per consegüent, considera que s'ha de concloure que s'ha produït una dilació indeguda en la resolució d'aquell recurs únicament atribuïble als poders públics, motiu pel qual demana l'estimació del recurs d'empara i la declaració de la vulneració del dret a un judici de durada raonable.
 
 
 
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
 
3.1. L'únic objecte d'aquest recurs d'empara rau en la inactivitat de la Batllia en una causa pendent constitutiva d'una vulneració del dret a un judici de durada raonable.
 
3.2. L'apartat 2 de l'article 10 de la Constitució disposa que "Es garanteix a tothom el dret a la defensa i a l'assistència tècnica d'un lletrat, a un judici de durada raonable, a la presumpció d'innocència, a ésser informat de l'acusació, a no confessar-se culpable, a no declarar en contra d'ell mateix i, en els processos penals, al recurs."
 
3.3. En aquesta causa, el 16 de juny del 2016, la societat recurrent va presentar un escrit d'oposició i de recurs de reposició contra una providència de l'1 de juny del 2016 de la Batllia que decidia la suspensió de l'execució que l'afectava.
 
3.4. L'1 de setembre del 2017, la societat recurrent va presentar un escrit en què insistia en la seva demanda i sol·licitava una resposta per part de la Batllia.
 
3.5. El 7 de febrer del 2018, la societat recurrent va presentar un altre escrit en què sol·licitava novament una activitat per part de la Batllia.
 
3.6. El 20 de març del 2018, la Secció d'Execucions Civils de la Batllia va dictar un aute mitjançant el qual mantenia la decisió de suspensió acordada en la providència del 16 de juny del 2016.
 
3.7. A data d'avui, les demandes reiterades de petició d'activitat han quedat sense resposta i s'han escolat 21 mesos des de la data de la seva oposició i del seu recurs de reposició.
 
3.8. Per consegüent, cal estimar aquest recurs d'empara i declarar que s'ha vulnerat de manera manifesta el dret a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
 
 
DECISIÓ:
 
En atenció a tot això que s'ha exposat, el Tribunal Constitucional, per l'autoritat que li confereix la Constitució del Principat d'Andorra,
 
 
HA DECIDIT:
 
 
1. Estimar el recurs d'empara interposat per la representació processal de la societat AIROLA, SL.
 
 
2. Declarar que s'ha vulnerat el dret a un judici de durada raonable, reconegut a l'article 10 de la Constitució.
 
 
3. Declarar que la societat recurrent té dret a ser indemnitzada pels perjudicis soferts.

 
4. Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
 
 
I així, per aquesta sentència nostra, que ha de ser notificada a la representació processal de la societat AIROLA, SL, a la presidenta de la Batllia i al Ministeri Fiscal ho pronunciem, manem i signem a Andorra la Vella, el 7 de setembre del 2018.