CAUSA 2018-4-RE
(López Agràs c/ Síndic general)
Número de registre 40-2018. Recurs d'empara
Sentència del 4 de juny del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 13 de juny del 2018
(López Agràs c/ Síndic general)
Número de registre 40-2018. Recurs d'empara
Sentència del 4 de juny del 2018
_________________________________________________________________
BOPA núm. 36, del 13 de juny del 2018
En nom del Poble Andorrà;
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, l'1 de febrer del 2018, per la representació processal del Sr. Pere López Agràs, conseller general, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra diverses cartes del síndic general en relació amb la composició del Grup Parlamentari Mixt, així com per haver celebrat la reunió de la Junta de Presidents del 8 de gener del 2018 sense la presència de cap representant del Grup esmentat, fets que derivarien en la vulneració del seu dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, reconegut a l'article 25 de la Constitució, i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que declari que "la destitució del Sr. Pere López Agràs com a President del Grup Parlamentari Mixt per part del Síndic General, és contrària a la Constitució i s'ha efectuat amb vulneració dels seus drets i llibertats fonamentals compresos en l'article 25 de la Constitució", i també demana que es declari nul·la la convocatòria de la Junta de Presidents del 8 de gener del 2018, pel fet de no haver estat convocat el president o el president suplent del Grup Parlamentari Mixt;
Vista la Constitució, especialment els articles 25, 41.2, 98 c) i 102 b);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de març del 2018, que va admetre a tràmit el recurs d'empara interposat per la representació processal del Sr. Pere López Agràs;
Vist l'escrit d'al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 28 de març del 2018, pel Ministeri Fiscal;
Vist l'escrit d'al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 4 d'abril del 2018, pel síndic general;
Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per la representació processal del recurrent, pel síndic general i pel Ministeri Fiscal;
Escoltat l'informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;
1. Antecedents fàctics
1.1. El 12 de desembre del 2017, cinc consellers generals fins llavors adscrits al Grup Parlamentari Liberal van donar-se de baixa del mateix i, per consegüent, d'acord amb les disposicions de la secció primera del títol IV del Reglament del Consell General, es van incorporar automàticament al Grup Parlamentari Mixt.
1.2. El 15 de desembre següent, el síndic general, mitjançant carta, va informar d'aquest fet al Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt i, alhora, el va emplaçar a comunicar, en un breu termini, a la Sindicatura les modificacions eventuals que aquest fet pogués comportar en relació amb la Presidència del Grup.
1.3. El 22 de desembre del 2017, el síndic general va trametre una segona comunicació al president del Grup Parlamentari Mixt, en què reiterava la seva petició anterior i recordava que era responsabilitat dels membres del Grup Mixt determinar els seus president i president suplent, i que l'exercici d'aquesta responsabilitat no hauria de bloquejar ni retardar el normal funcionament de la Cambra Parlamentària. El síndic general afegia que el fet de no rebre aquesta informació impossibilitava convocar als representants d'aquest Grup a certes actuacions de caràcter parlamentari, més concretament, a la Junta de Presidents, la qual estava prevista per al 8 de gener del 2018.
1.4. El 4 de gener del 2018, el síndic general va enviar una carta al Sr. Pere López Agràs, com a conseller general, informant-lo que a manca de resposta del Grup Mixt, els seus representants no havien estat convocats a la Junta de Presidents abans esmentada.
1.5. L'endemà mateix, els cinc nous membres del Grup Mixt van adreçar una carta proposant com a president el Sr. Josep Pintat Forné i com a president suplent el Sr. Pere López Agràs. El 8 de gener següent, la consellera Sílvia Eloïsa Bonet Perot manifestava la seva adhesió a aquesta proposta.
1.6. El 8 de gener del 2018, es va celebrar la Junta de Presidents, amb un ordre del dia reduït als assumptes d'urgència. En aquesta Junta es va acordar únicament la convocatòria d'un Ple per a l'11 de gener de celebració del debat de la totalitat del pressupost, qüestió que havia de ser tramitada de manera preferent, d'acord amb les disposicions de l'article 109 del Reglament del Consell General.
1.7. El 12 de gener del 2018, es va celebrar una reunió convocada pel síndic general amb els membres del Grup Mixt per intentar desbloquejar la situació. Aquesta reunió va finalitzar sense acord.
1.8. No obstant això, el 15 de gener es va celebrar una segona reunió prèvia convocatòria a tots els consellers i amb la sola presència de 7 dels 10 consellers del Grup Mixt. En aquesta reunió es va adoptar per unanimitat dels 7 consellers presents un Reglament intern del Grup Mixt i es va designar el Sr. Josep Pintat Forné com a president i el Sr. Pere López Agràs, com a president suplent.
1.9. Després d'haver seguit els tràmits escaients (recurs presentat davant la Sindicatura del 5 de gener del 2018), el Sr. Pere López Agràs considerant que el síndic general l'havia destituït de la seva funció de president del Grup Parlamentari Mixt i que ni ell, ni cap altre representant del Grup esmentat van ser convocats a la Junta de Presidents del 8 de gener del 2018, va presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per considerar que s'havia vulnerat el seu dret de representant dels ciutadans a exercir el seu càrrec i a participar en els assumptes públics, reconegut a l'article 25 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica del recurrent
- Aquesta part retreu al síndic general haver deduït, sense cap fonamentació legal, que la integració d'un nombre de consellers generals al Grup Mixt implicava un canvi en el Reglament i, per tant, un canvi en la seva Presidència.
- Manifesta que d'acord amb els articles 24 i 26 del Reglament del Consell General, el Grup Mixt va indicar a la Sindicatura, durant els 5 primers dies hàbils des de la constitució del Consell General, els noms del president i del president suplent del seu Grup, així com el seu Reglament intern.
- Segons el parer d'aquesta part, no es pot posar en dubte la seva continuïtat i aquests càrrecs han de ser els mateixos durant tota la legislatura, tret que dimiteixin, deixin de ser consellers generals o s'adscriguin en un altre grup parlamentari.
- Amb la seva actuació el síndic general ha desautoritzat el president del Grup Mixt i no l'ha deixat desenvolupar les seves funcions. Així mateix, d'aquest fet se'n deriva una limitació de les funcions del Grup Mixt. Sobretot si es té en compte que els cinc consellers generals integrats no van reclamar mai una intervenció del síndic general pel fet d'oposar-se als presidents del Grup Mixt o al seu reglament intern.
- El síndic general va pressuposar una manca d'entesa entre els membres del Grup Mixt, fet que ha derivat en la manca de representació d'aquest Grup en la Junta de Presidents.
- Aquesta part recorda que el Grup Mixt és un grup més, amb funcionament i competències anàlogues a les dels altres grups parlamentaris, els quals també poden ser fruit de diverses tendències polítiques, i els presidents respectius han de transmetre a la Junta de Presidents allò que decideix cada grup internament sobre cada una de les voluntats polítiques. En el cas del Grup Mixt, el seu president representa al Grup protocol·làriament, però mai políticament.
- Així mateix, fa palès que l'obligació del síndic general és convocar a tots els presidents dels grups parlamentaris sense condicions i la no convocatòria d'un president invalida la reunió de la Junta de Presidents. El síndic general té la potestat de convocar la Junta de Presidents, però no pot excloure d'aquesta convocatòria a cap grup.
- Aquesta part exposa que el dret establert a l'article 25 de la Constitució contempla tres drets autònoms: el dret a la participació política directa o a través de representant, el dret a l'accés als càrrecs públics representatius, que inclou el sufragi passiu, i el dret a l'accés a la funció pública conforme als principis de mèrit i de capacitat.
- L'accés en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics té igualment una triple dimensió: accés, permanència i exercici del càrrec.
- Aquesta part reconeix que no tot acte que infringeixi la legalitat del lliure exercici del càrrec de conseller pot causar la vulneració d'un dels seus drets fonamentals; sí que es vulnera l'article 25 de la Constitució quan els òrgans mateixos de l'Assemblea impedeixen o coarten la pràctica de la funció legislativa o de control de l'acció del Govern o adopten decisions que contrariïn la natura de la representació o la igualtat dels representats.
- La part recurrent conclou que el fet d'impedir al Grup Mixt participar en la Junta de Presidents, òrgan que té per objecte la determinació de diversos punts organitzatius de gran importància per a la Cambra, impedeix la representativitat de tots els membres del Grup Mixt amb igualtat a la resta de representants.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que declari que la destitució del Sr. Pere López Agràs com a president del Grup Mixt vulnera els seus drets i llibertats fonamentals compresos en l'article 25 de la Constitució, i també demana que es declari nul·la la convocatòria de la Junta de Presidents del 8 de gener del 2018.
2.2. Argumentació jurídica del Ministeri Fiscal
- En primer lloc, el Ministeri Fiscal cita l'article 25 de la Constitució, el qual estableix que "Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis"; seguidament, precisa que tot i que el Reglament del Consell General preveu l'existència del Grup Mixt no regula de manera expressa el seu funcionament.
- Considera que, en aplicació de l'article 15 del Reglament del Consell General, el síndic general ha de fer complir el Reglament esmentat i, en cas de dubte, l'ha d'interpretar i això és precisament allò que el síndic general va fer amb la tramesa de les cartes objecte de controvèrsia: no va destituir ningú, va advertir de la situació creada per l'adscripció de cinc consellers al Grup Mixt i va demanar informació sobre una eventual -i en tot cas justificada- modificació del Reglament intern i de la Presidència del Grup.
- Atès que la reunió de la Junta de Presidents estava prevista per al 8 de gener del 2018, no es va donar cap resposta a la petició del síndic, tot i haver-la instat en tres ocasions. S'hagués pogut respondre al síndic que els càrrecs es mantenien en les mateixes persones, cosa que tampoc es va fer.
- Per consegüent, el Ministeri Fiscal considera que no s'ha produït cap vulneració constitucional, ja que no s'ha impedit a ningú l'exercici del càrrec de president del Grup Mixt. El síndic general va estimar necessari sol·licitar informació del Grup Mixt i va actuar de conformitat amb la manca de resposta, tenint en compte la proximitat de la data de la reunió de la Junta de Presidents i la diferent naturalesa del Grup Mixt. La resolució del síndic general és lògica i raonable des de la interpretació hermenèutica del Reglament del Consell General i, per tant, adaptada a les exigències de l'article 25 de la Constitució, que estableix un dret fonamental de configuració legal, és a dir, l'exercici del qual resta sotmès al compliment de les exigències legals.
- Així mateix, considera que aquesta interpretació del Reglament va ser efectuada per la persona legitimada legalment i no es pot considerar arbitrària.
- Per aquests motius, el Ministeri Fiscal demana al Tribunal Constitucional que desestimi aquest recurs d'empara.
2.3. Argumentació jurídica del síndic general
- En el seu escrit d'al·legacions el síndic general detalla la successió dels fets fent palès l'existència de contactes verbals abans la transmissió de la primera missiva i de diversos intents de reunió infructuosos abans de la segona. Així mateix, destaca que entre el 20 de desembre del 2017 i el 2 de gener del 2018 es produeixen diversos contactes entre la Sindicatura amb el conseller general recurrent i la resta de consellers generals del Grup Mixt, en què es constata la manca d'acord sobre la persona que ha d'assumir la Presidència del Grup.
- El conseller recurrent va sol·licitar que els Serveis del Consell General elaboressin un informe jurídic sobre la qüestió i aquest informe va concloure que en variar la composició del Grup Mixt es feia necessari un replantejament en el funcionament del mateix, fruit d'una negociació per part dels membres que l'integraven i que la seva representació havia d'anar obligatòriament relacionada amb la composició que el Grup pogués tenir en cada moment, per tal de respectar els principis de democràcia i de pluralitat.
- El síndic general circumscriu l'objecte d'aquest recurs d'empara a les resolucions de desestimació del recurs del conseller general i de convocatòria de la Junta de Presidents, úniques actuacions adoptades a partir de la inexistència de president del Grup Mixt.
- L'únic objecte de controvèrsia rau en saber si les modificacions en la composició del Grup Mixt constitueixen o no causa reglamentària de finalització ope legis de les possibilitats d'exercir les facultats representatives del fins aleshores president del Grup Mixt.
- En aquest sentit, exposa les funcions representatives del president del Grup Mixt, les quals deriven de la decisió de designació adoptada pels membres d'aquest Grup, i afegeix que, si manca el caràcter representatiu, les facultats i la posició del president perden el seu fonament i el seu exercici comportaria la lesió dels membres del Grup.
- La problemàtica rau en la forma d'expressar o de constatar la pèrdua d'aquest caràcter representatiu en el cas del Grup Mixt respecte de la resta de grups, ja que el caràcter obligatori de l'adscripció de nous membres en un nombre que altera fonamentalment la relació de forces polítiques, implica la necessitat de renovar les decisions representatives del Grup.
- En aquest sentit, el síndic general manifesta que els cinc nous membres havien manifestat de manera expressa la seva voluntat contrària al manteniment del president del Grup Mixt i les actuacions del síndic general i de la Sindicatura van dirigir-se a resoldre la situació mitjançant l'actuació autònoma i ordinària del Grup Mixt mateix amb la finalitat de garantir el necessari desenvolupament de les funcions parlamentàries, sense adoptar cap decisió ni de destitució ni de designació dels càrrecs afectats.
- Pel que fa a la convocatòria i a la celebració de la Junta de Presidents, el síndic general manifesta que la decisió de no convocar-lo no afecta als seus drets de president, ja inexistents, sinó que precisament pretén garantir els drets dels consellers generals del Grup Mixt que es veurien vulnerats si les facultats de representació s'exercissin per una persona no legitimada.
- Considera que al llarg del decurs dels esdeveniments, tenint en compte la previsió de la data de la convocatòria de la Junta de Presidents, es va impulsar per tots els mitjans (converses informals, comunicacions escrites, informes jurídics, etc.) la designació formal d'un president per part del Grup Mixt, el qual va tenir força oportunitats per procedir-hi.
- En efecte, fa palès la necessitat de convocar la Junta de Presidents esmentada per tal d'evitar un endarreriment o paralització de les actuacions del Consell General, destacant que les seves decisions de direcció política del Consell només poden justificar-se en la legitimitat que resulta del seu caràcter representatiu dels consellers i de la seva adscripció política, d'acord amb el contingut de l'article 30 del Reglament del Consell General.
- Per acabar amb aquesta punt, es destaca que la Junta esmentada va limitar les seves decisions a la convocatòria del Ple pel debat del projecte de Llei del pressupost general per al 2018, qüestió urgent i cabdal, i conclou que no existia una actuació alternativa que fos menys gravosa per als drets dels consellers generals del Grup Mixt.
- El síndic general demana al Tribunal Constitucional que desestimi íntegrament aquest recurs d'empara i que declari la constitucionalitat de les seves actuacions i de les de la Sindicatura, i en particular, de la convocatòria de la Junta de Presidents, així com de les decisions adoptades per aquesta última.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. Aquest recurs d'empara ha estat presentat pel conseller general, Sr. Pere López Agràs, el qual considera que s'han vulnerat els seus drets protegits a l'article 25 de la Constitució, una de les tres disposicions que conformen el capítol IV consagrat als "Drets polítics dels andorrans".
3.2. L'article 25 de la Constitució identifica com a titulars del dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics a tots els andorrans. Altrament dit, es tracta no només d'aquells ciutadans candidats a un càrrec de representació, sinó també a qualsevol representant en exercici de les seves funcions ja titular d'un càrrec públic de representació dels ciutadans. A partir del moment en què qualsevol d'aquestes persones considera que el seu dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics ha estat infringit, disposa de legitimació per interposar un recurs d'empara. En aquest cas, el recurrent, conseller general, pot defensar els seus drets polítics sobre la base de l'article 25 de la Constitució esmentat.
3.3. El dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics ha d'exercir-se "amb els requisits que determinin les lleis" (in fine mateix article 25). En aquesta causa, cal entendre la llei en un sentit material i no formal. Concretament, pel cas que ens ocupa, el Reglament del Consell General del 3 de setembre de 1993.
3.4. Sobre la base d'aquests elements, la controvèrsia constitucional que fonamenta aquest recurs d'empara rau essencialment en les línies de demarcació entre, d'una banda, l'exigència d'eficàcia del treball parlamentari dirigida pel síndic general i la Sindicatura (capítol tercer del títol I, secció primera, articles 14 a 19) i, d'altra banda, l'autonomia i l'organització interna dels grups parlamentaris i, en el seu si, els drets polítics dels seus membres a poder accedir i mantenir-se en condicions d'igualtat en la funció de president del Grup Mixt (capítol quart del títol I, secció primera, articles 24 a 29). En aquest context, cal analitzar si amb la finalitat lloable d'assegurar el funcionament normal i regular del Parlament (article 18.1 b) del Reglament del Consell General), el síndic general va ultrapassar les seves funcions i de retruc va afectar el dret del recurrent, com a president del Grup Mixt.
3.5. D'acord amb l'article 25.2 in fine del Reglament del Consell General, "La participació del Grup Mixt en les activitats del Consell General és anàloga a la dels altres Grups Parlamentaris".
Així doncs, com en el cas de les altres formacions polítiques, durant els cinc primers dies hàbils després de la constitució del Consell General, el Grup Mixt ha d'indicar la constitució del seu Grup mitjançant una declaració signada pels seus membres que ha de ser traslladada al síndic general (article 24.1 del Reglament del Consell General); com els altres grups parlamentaris, ha de remetre a la Sindicatura la llista de consellers generals que l'integren, indicant el nom del president i del president suplent, així com el seu Reglament intern (article 26 del Reglament del Consell General). Aquestes obligacions van ser degudament efectuades pel recurrent l'any 2015 en el moment de l'inici de la legislatura: va comunicar al síndic i a la Sindicatura la composició del Grup Mixt, així com la seva funció de president del mateix.
3.6. En el mateix ordre d'idees, el president del Grup Mixt, com els de les altres formacions polítiques, ha de comunicar a la Sindicatura les altes i les baixes que puguin produir-se en el seu Grup Parlamentari (article 26 in fine del Reglament del Consell General). Aquesta obligació vincula els presidents de tots els grups, i adquireix una significació particular pel Grup Mixt, més propens a integrar nous membres, no per això no té exactament el mateix abast, el d'una simple obligació d'informació a càrrec dels presidents dels grups, siguin quins siguin. Per tal com té per objectiu assegurar una comunicació fluida entre el síndic general i els representants dels grups polítics i la convocatòria de tots aquells que en formen part per tal d'organitzar els treballs del grup parlamentari, no implica la necessitat d'una reestructuració interna automàtica dels grups parlamentaris, els quals són autònoms i l'organització dels quals es regula mitjançant el seu reglament.
3.7. Sobre la base d'aquests elements, del Reglament del Grup Mixt, aleshores en vigor, es desprèn clarament que la càrrega de designar el president i el president suplent correspon al Grup Mixt mateix (article 3 del Reglament esmentat). En aquest context, el president "representa el Grup, presideix i ordena el desenvolupament de les seves reunions" (mateix article 3). En qualsevol cas, tota discussió política que pogués sorgir en el marc del funcionament del Consell General o en cas que "per a una acció concreta sigui necessari la utilització del Grup en la totalitat, es convocarà una reunió del Grup per decidir sobre la procedència de la mateixa" (article 4.4); així mateix, qualsevol modificació i revisió del Reglament del Grup Mixt, ha de ser aprovada per unanimitat de tots els membres del Grup Mixt (article 6).
3.8. D'acord amb els fets tal com estan ressenyats en el primer apartat d'aquesta sentència, el 15 de desembre del 2017, el síndic general va prendre la iniciativa de demanar al recurrent, en aquell moment president en exercici del Grup Mixt, de fer-li saber "les eventuals modificacions" que la incorporació de 5 nous membres poguessin "comportar tant en relació amb el reglament del Grup Mixt, com en relació a les persones que ocupen els càrrecs de president i president suplent". Aquesta iniciativa –reiterada el 22 de desembre següent– ha estat ulteriorment explicitada en l'escrit d'al·legacions del síndic general. Parteix de les premisses, explicitades en l'informe jurídic dels Serveis del Consell General (pàg. 6), d'acord amb les quals "cal considerar que els canvis en la composició del Grup Mixt, i en especial l'adscripció de nous membres en un nombre que altera fonamentalment la seva relació de forces polítiques, implica la necessitat de renovar les decisions representatives del grup i, especialment, la designació dels seus càrrecs de President i President Suplent". La idea expressada en diverses ocasions en l'escrit d'al·legacions esmentat és que el Grup Mixt es diferencia dels altres i, per tant, ha d'aplicar unes regles específiques de funcionament. Altrament dit, la integració de nous membres obligaria, ipso facto, al reacondicionament de la direcció interna del Grup Mixt, per tal de tenir en consideració els nous equilibris apareguts.
3.9. Aquesta interpretació entra en contradicció formal amb el redactat de la segona frase de l'article 26 del Reglament del Consell General, el qual estableix una obligació d'informació a càrrec del president de grup en relació amb les altes i les baixes que puguin produir-se en aquest grup. Ara bé, si és clar que per la seva naturalesa, el Grup Mixt pot conèixer de manera més freqüent variacions en la seva composició, l'article 25.2 in fine del Reglament del Consell General menciona expressis verbis que la seva participació a les activitats del Consell General "és anàloga a la dels altres Grups Parlamentaris".
3.10. En aquest cas, corresponia al president del Grup Mixt, actual recurrent en empara, informar a la Sindicatura les altes dels nous integrants en el seu Grup (article 26.2 in fine). Li corresponia igualment utilitzar totes les funcions derivades del seu càrrec per tal d'activar, en el marc intern, les discussions (d'acord amb l'article 4.4 del Reglament del Grup Mixt) –i únicament si estimava políticament pertinent aquesta acció– amb la finalitat de valorar les conseqüències de la integració de 5 nous membres provenint del Grup Liberal al Grup Mixt, el qual originàriament estava constituït per 5 membres: 3 consellers del PS, un conseller del SDP i una consellera independent.
3.11. És a dir, si bé existeix clarament una obligació, aquesta correspon als presidents de grup (sigui quin sigui -article 26.2 in fine) i no al síndic general.
3.12. Si és del tot comprensible i legítim concebre una redistribució de les funcions de direcció interna d'un grup parlamentari quan aquest veu la seva composició substancialment modificada, jurídicament, només es tracta d'una opció política, la qual és una qüestió interna de cada grup parlamentari.
3.13. Per consegüent, si el síndic general hagués afectat els drets de participació del Grup Mixt en les activitats del Consell General, és per causa, d'una banda de la manca de diligència del president d'aquest Grup, per tal de resoldre, internament i en un termini breu, la situació provocada per l'arribada de nous membres al seu Grup, i d'altra banda, de la preocupació d'assegurar el bon funcionament del Consell General.
3.14. Tenint en compte que la Junta de Presidents duta a terme el 8 de gener d'aquest any només va tractar de la data de convocatòria del Ple de debat de la totalitat dels pressupostos dels 2018 i que es va acordar com a data l'11 de gener del mateix any, data que havia estat objecte d'acord previ a les modificacions en la composició del Grup Mixt, el Tribunal Constitucional acorda no declarar la seva nul·litat.
DECISIÓ:
En atenció a tot això que s'ha exposat, el Tribunal Constitucional, per l'autoritat que li confereix la Constitució del Principat d'Andorra,
HA DECIDIT:
1. Desestimar l'empara sol·licitada per la representació processal del Sr. Pere López Agràs, per la vulneració del seu dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, reconegut a l'article 25 de la Constitució.
2. Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
I així, per aquesta sentència nostra, que ha de ser notificada a la representació processal del recurrent, al síndic general i al Ministeri Fiscal ho pronunciem, manem i signem a Andorra la Vella, el 4 de juny del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat
El Tribunal Constitucional;
Atès l'escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional, l'1 de febrer del 2018, per la representació processal del Sr. Pere López Agràs, conseller general, mitjançant el qual interposa un recurs d'empara contra diverses cartes del síndic general en relació amb la composició del Grup Parlamentari Mixt, així com per haver celebrat la reunió de la Junta de Presidents del 8 de gener del 2018 sense la presència de cap representant del Grup esmentat, fets que derivarien en la vulneració del seu dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, reconegut a l'article 25 de la Constitució, i atès que sol·licita al Tribunal Constitucional que declari que "la destitució del Sr. Pere López Agràs com a President del Grup Parlamentari Mixt per part del Síndic General, és contrària a la Constitució i s'ha efectuat amb vulneració dels seus drets i llibertats fonamentals compresos en l'article 25 de la Constitució", i també demana que es declari nul·la la convocatòria de la Junta de Presidents del 8 de gener del 2018, pel fet de no haver estat convocat el president o el president suplent del Grup Parlamentari Mixt;
Vista la Constitució, especialment els articles 25, 41.2, 98 c) i 102 b);
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítols primer i sisè;
Vist l'aute del Tribunal Constitucional del 14 de març del 2018, que va admetre a tràmit el recurs d'empara interposat per la representació processal del Sr. Pere López Agràs;
Vist l'escrit d'al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 28 de març del 2018, pel Ministeri Fiscal;
Vist l'escrit d'al·legacions presentat i registrat al Tribunal Constitucional, el 4 d'abril del 2018, pel síndic general;
Vistes les conclusions formulades, dintre de termini, per la representació processal del recurrent, pel síndic general i pel Ministeri Fiscal;
Escoltat l'informe de la magistrada ponent, Sra. Laurence Burgorgue-Larsen;
1. Antecedents fàctics
1.1. El 12 de desembre del 2017, cinc consellers generals fins llavors adscrits al Grup Parlamentari Liberal van donar-se de baixa del mateix i, per consegüent, d'acord amb les disposicions de la secció primera del títol IV del Reglament del Consell General, es van incorporar automàticament al Grup Parlamentari Mixt.
1.2. El 15 de desembre següent, el síndic general, mitjançant carta, va informar d'aquest fet al Sr. Pere López Agràs, president del Grup Parlamentari Mixt i, alhora, el va emplaçar a comunicar, en un breu termini, a la Sindicatura les modificacions eventuals que aquest fet pogués comportar en relació amb la Presidència del Grup.
1.3. El 22 de desembre del 2017, el síndic general va trametre una segona comunicació al president del Grup Parlamentari Mixt, en què reiterava la seva petició anterior i recordava que era responsabilitat dels membres del Grup Mixt determinar els seus president i president suplent, i que l'exercici d'aquesta responsabilitat no hauria de bloquejar ni retardar el normal funcionament de la Cambra Parlamentària. El síndic general afegia que el fet de no rebre aquesta informació impossibilitava convocar als representants d'aquest Grup a certes actuacions de caràcter parlamentari, més concretament, a la Junta de Presidents, la qual estava prevista per al 8 de gener del 2018.
1.4. El 4 de gener del 2018, el síndic general va enviar una carta al Sr. Pere López Agràs, com a conseller general, informant-lo que a manca de resposta del Grup Mixt, els seus representants no havien estat convocats a la Junta de Presidents abans esmentada.
1.5. L'endemà mateix, els cinc nous membres del Grup Mixt van adreçar una carta proposant com a president el Sr. Josep Pintat Forné i com a president suplent el Sr. Pere López Agràs. El 8 de gener següent, la consellera Sílvia Eloïsa Bonet Perot manifestava la seva adhesió a aquesta proposta.
1.6. El 8 de gener del 2018, es va celebrar la Junta de Presidents, amb un ordre del dia reduït als assumptes d'urgència. En aquesta Junta es va acordar únicament la convocatòria d'un Ple per a l'11 de gener de celebració del debat de la totalitat del pressupost, qüestió que havia de ser tramitada de manera preferent, d'acord amb les disposicions de l'article 109 del Reglament del Consell General.
1.7. El 12 de gener del 2018, es va celebrar una reunió convocada pel síndic general amb els membres del Grup Mixt per intentar desbloquejar la situació. Aquesta reunió va finalitzar sense acord.
1.8. No obstant això, el 15 de gener es va celebrar una segona reunió prèvia convocatòria a tots els consellers i amb la sola presència de 7 dels 10 consellers del Grup Mixt. En aquesta reunió es va adoptar per unanimitat dels 7 consellers presents un Reglament intern del Grup Mixt i es va designar el Sr. Josep Pintat Forné com a president i el Sr. Pere López Agràs, com a president suplent.
1.9. Després d'haver seguit els tràmits escaients (recurs presentat davant la Sindicatura del 5 de gener del 2018), el Sr. Pere López Agràs considerant que el síndic general l'havia destituït de la seva funció de president del Grup Parlamentari Mixt i que ni ell, ni cap altre representant del Grup esmentat van ser convocats a la Junta de Presidents del 8 de gener del 2018, va presentar un recurs d'empara davant el Tribunal Constitucional per considerar que s'havia vulnerat el seu dret de representant dels ciutadans a exercir el seu càrrec i a participar en els assumptes públics, reconegut a l'article 25 de la Constitució.
2. Argumentació jurídica
2.1. Argumentació jurídica del recurrent
- Aquesta part retreu al síndic general haver deduït, sense cap fonamentació legal, que la integració d'un nombre de consellers generals al Grup Mixt implicava un canvi en el Reglament i, per tant, un canvi en la seva Presidència.
- Manifesta que d'acord amb els articles 24 i 26 del Reglament del Consell General, el Grup Mixt va indicar a la Sindicatura, durant els 5 primers dies hàbils des de la constitució del Consell General, els noms del president i del president suplent del seu Grup, així com el seu Reglament intern.
- Segons el parer d'aquesta part, no es pot posar en dubte la seva continuïtat i aquests càrrecs han de ser els mateixos durant tota la legislatura, tret que dimiteixin, deixin de ser consellers generals o s'adscriguin en un altre grup parlamentari.
- Amb la seva actuació el síndic general ha desautoritzat el president del Grup Mixt i no l'ha deixat desenvolupar les seves funcions. Així mateix, d'aquest fet se'n deriva una limitació de les funcions del Grup Mixt. Sobretot si es té en compte que els cinc consellers generals integrats no van reclamar mai una intervenció del síndic general pel fet d'oposar-se als presidents del Grup Mixt o al seu reglament intern.
- El síndic general va pressuposar una manca d'entesa entre els membres del Grup Mixt, fet que ha derivat en la manca de representació d'aquest Grup en la Junta de Presidents.
- Aquesta part recorda que el Grup Mixt és un grup més, amb funcionament i competències anàlogues a les dels altres grups parlamentaris, els quals també poden ser fruit de diverses tendències polítiques, i els presidents respectius han de transmetre a la Junta de Presidents allò que decideix cada grup internament sobre cada una de les voluntats polítiques. En el cas del Grup Mixt, el seu president representa al Grup protocol·làriament, però mai políticament.
- Així mateix, fa palès que l'obligació del síndic general és convocar a tots els presidents dels grups parlamentaris sense condicions i la no convocatòria d'un president invalida la reunió de la Junta de Presidents. El síndic general té la potestat de convocar la Junta de Presidents, però no pot excloure d'aquesta convocatòria a cap grup.
- Aquesta part exposa que el dret establert a l'article 25 de la Constitució contempla tres drets autònoms: el dret a la participació política directa o a través de representant, el dret a l'accés als càrrecs públics representatius, que inclou el sufragi passiu, i el dret a l'accés a la funció pública conforme als principis de mèrit i de capacitat.
- L'accés en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics té igualment una triple dimensió: accés, permanència i exercici del càrrec.
- Aquesta part reconeix que no tot acte que infringeixi la legalitat del lliure exercici del càrrec de conseller pot causar la vulneració d'un dels seus drets fonamentals; sí que es vulnera l'article 25 de la Constitució quan els òrgans mateixos de l'Assemblea impedeixen o coarten la pràctica de la funció legislativa o de control de l'acció del Govern o adopten decisions que contrariïn la natura de la representació o la igualtat dels representats.
- La part recurrent conclou que el fet d'impedir al Grup Mixt participar en la Junta de Presidents, òrgan que té per objecte la determinació de diversos punts organitzatius de gran importància per a la Cambra, impedeix la representativitat de tots els membres del Grup Mixt amb igualtat a la resta de representants.
- Per acabar, demana al Tribunal Constitucional que declari que la destitució del Sr. Pere López Agràs com a president del Grup Mixt vulnera els seus drets i llibertats fonamentals compresos en l'article 25 de la Constitució, i també demana que es declari nul·la la convocatòria de la Junta de Presidents del 8 de gener del 2018.
2.2. Argumentació jurídica del Ministeri Fiscal
- En primer lloc, el Ministeri Fiscal cita l'article 25 de la Constitució, el qual estableix que "Tots els andorrans tenen dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, amb els requisits que determinin les lleis"; seguidament, precisa que tot i que el Reglament del Consell General preveu l'existència del Grup Mixt no regula de manera expressa el seu funcionament.
- Considera que, en aplicació de l'article 15 del Reglament del Consell General, el síndic general ha de fer complir el Reglament esmentat i, en cas de dubte, l'ha d'interpretar i això és precisament allò que el síndic general va fer amb la tramesa de les cartes objecte de controvèrsia: no va destituir ningú, va advertir de la situació creada per l'adscripció de cinc consellers al Grup Mixt i va demanar informació sobre una eventual -i en tot cas justificada- modificació del Reglament intern i de la Presidència del Grup.
- Atès que la reunió de la Junta de Presidents estava prevista per al 8 de gener del 2018, no es va donar cap resposta a la petició del síndic, tot i haver-la instat en tres ocasions. S'hagués pogut respondre al síndic que els càrrecs es mantenien en les mateixes persones, cosa que tampoc es va fer.
- Per consegüent, el Ministeri Fiscal considera que no s'ha produït cap vulneració constitucional, ja que no s'ha impedit a ningú l'exercici del càrrec de president del Grup Mixt. El síndic general va estimar necessari sol·licitar informació del Grup Mixt i va actuar de conformitat amb la manca de resposta, tenint en compte la proximitat de la data de la reunió de la Junta de Presidents i la diferent naturalesa del Grup Mixt. La resolució del síndic general és lògica i raonable des de la interpretació hermenèutica del Reglament del Consell General i, per tant, adaptada a les exigències de l'article 25 de la Constitució, que estableix un dret fonamental de configuració legal, és a dir, l'exercici del qual resta sotmès al compliment de les exigències legals.
- Així mateix, considera que aquesta interpretació del Reglament va ser efectuada per la persona legitimada legalment i no es pot considerar arbitrària.
- Per aquests motius, el Ministeri Fiscal demana al Tribunal Constitucional que desestimi aquest recurs d'empara.
2.3. Argumentació jurídica del síndic general
- En el seu escrit d'al·legacions el síndic general detalla la successió dels fets fent palès l'existència de contactes verbals abans la transmissió de la primera missiva i de diversos intents de reunió infructuosos abans de la segona. Així mateix, destaca que entre el 20 de desembre del 2017 i el 2 de gener del 2018 es produeixen diversos contactes entre la Sindicatura amb el conseller general recurrent i la resta de consellers generals del Grup Mixt, en què es constata la manca d'acord sobre la persona que ha d'assumir la Presidència del Grup.
- El conseller recurrent va sol·licitar que els Serveis del Consell General elaboressin un informe jurídic sobre la qüestió i aquest informe va concloure que en variar la composició del Grup Mixt es feia necessari un replantejament en el funcionament del mateix, fruit d'una negociació per part dels membres que l'integraven i que la seva representació havia d'anar obligatòriament relacionada amb la composició que el Grup pogués tenir en cada moment, per tal de respectar els principis de democràcia i de pluralitat.
- El síndic general circumscriu l'objecte d'aquest recurs d'empara a les resolucions de desestimació del recurs del conseller general i de convocatòria de la Junta de Presidents, úniques actuacions adoptades a partir de la inexistència de president del Grup Mixt.
- L'únic objecte de controvèrsia rau en saber si les modificacions en la composició del Grup Mixt constitueixen o no causa reglamentària de finalització ope legis de les possibilitats d'exercir les facultats representatives del fins aleshores president del Grup Mixt.
- En aquest sentit, exposa les funcions representatives del president del Grup Mixt, les quals deriven de la decisió de designació adoptada pels membres d'aquest Grup, i afegeix que, si manca el caràcter representatiu, les facultats i la posició del president perden el seu fonament i el seu exercici comportaria la lesió dels membres del Grup.
- La problemàtica rau en la forma d'expressar o de constatar la pèrdua d'aquest caràcter representatiu en el cas del Grup Mixt respecte de la resta de grups, ja que el caràcter obligatori de l'adscripció de nous membres en un nombre que altera fonamentalment la relació de forces polítiques, implica la necessitat de renovar les decisions representatives del Grup.
- En aquest sentit, el síndic general manifesta que els cinc nous membres havien manifestat de manera expressa la seva voluntat contrària al manteniment del president del Grup Mixt i les actuacions del síndic general i de la Sindicatura van dirigir-se a resoldre la situació mitjançant l'actuació autònoma i ordinària del Grup Mixt mateix amb la finalitat de garantir el necessari desenvolupament de les funcions parlamentàries, sense adoptar cap decisió ni de destitució ni de designació dels càrrecs afectats.
- Pel que fa a la convocatòria i a la celebració de la Junta de Presidents, el síndic general manifesta que la decisió de no convocar-lo no afecta als seus drets de president, ja inexistents, sinó que precisament pretén garantir els drets dels consellers generals del Grup Mixt que es veurien vulnerats si les facultats de representació s'exercissin per una persona no legitimada.
- Considera que al llarg del decurs dels esdeveniments, tenint en compte la previsió de la data de la convocatòria de la Junta de Presidents, es va impulsar per tots els mitjans (converses informals, comunicacions escrites, informes jurídics, etc.) la designació formal d'un president per part del Grup Mixt, el qual va tenir força oportunitats per procedir-hi.
- En efecte, fa palès la necessitat de convocar la Junta de Presidents esmentada per tal d'evitar un endarreriment o paralització de les actuacions del Consell General, destacant que les seves decisions de direcció política del Consell només poden justificar-se en la legitimitat que resulta del seu caràcter representatiu dels consellers i de la seva adscripció política, d'acord amb el contingut de l'article 30 del Reglament del Consell General.
- Per acabar amb aquesta punt, es destaca que la Junta esmentada va limitar les seves decisions a la convocatòria del Ple pel debat del projecte de Llei del pressupost general per al 2018, qüestió urgent i cabdal, i conclou que no existia una actuació alternativa que fos menys gravosa per als drets dels consellers generals del Grup Mixt.
- El síndic general demana al Tribunal Constitucional que desestimi íntegrament aquest recurs d'empara i que declari la constitucionalitat de les seves actuacions i de les de la Sindicatura, i en particular, de la convocatòria de la Junta de Presidents, així com de les decisions adoptades per aquesta última.
3. Fonaments jurídics del Tribunal Constitucional
3.1. Aquest recurs d'empara ha estat presentat pel conseller general, Sr. Pere López Agràs, el qual considera que s'han vulnerat els seus drets protegits a l'article 25 de la Constitució, una de les tres disposicions que conformen el capítol IV consagrat als "Drets polítics dels andorrans".
3.2. L'article 25 de la Constitució identifica com a titulars del dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics a tots els andorrans. Altrament dit, es tracta no només d'aquells ciutadans candidats a un càrrec de representació, sinó també a qualsevol representant en exercici de les seves funcions ja titular d'un càrrec públic de representació dels ciutadans. A partir del moment en què qualsevol d'aquestes persones considera que el seu dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics ha estat infringit, disposa de legitimació per interposar un recurs d'empara. En aquest cas, el recurrent, conseller general, pot defensar els seus drets polítics sobre la base de l'article 25 de la Constitució esmentat.
3.3. El dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics ha d'exercir-se "amb els requisits que determinin les lleis" (in fine mateix article 25). En aquesta causa, cal entendre la llei en un sentit material i no formal. Concretament, pel cas que ens ocupa, el Reglament del Consell General del 3 de setembre de 1993.
3.4. Sobre la base d'aquests elements, la controvèrsia constitucional que fonamenta aquest recurs d'empara rau essencialment en les línies de demarcació entre, d'una banda, l'exigència d'eficàcia del treball parlamentari dirigida pel síndic general i la Sindicatura (capítol tercer del títol I, secció primera, articles 14 a 19) i, d'altra banda, l'autonomia i l'organització interna dels grups parlamentaris i, en el seu si, els drets polítics dels seus membres a poder accedir i mantenir-se en condicions d'igualtat en la funció de president del Grup Mixt (capítol quart del títol I, secció primera, articles 24 a 29). En aquest context, cal analitzar si amb la finalitat lloable d'assegurar el funcionament normal i regular del Parlament (article 18.1 b) del Reglament del Consell General), el síndic general va ultrapassar les seves funcions i de retruc va afectar el dret del recurrent, com a president del Grup Mixt.
3.5. D'acord amb l'article 25.2 in fine del Reglament del Consell General, "La participació del Grup Mixt en les activitats del Consell General és anàloga a la dels altres Grups Parlamentaris".
Així doncs, com en el cas de les altres formacions polítiques, durant els cinc primers dies hàbils després de la constitució del Consell General, el Grup Mixt ha d'indicar la constitució del seu Grup mitjançant una declaració signada pels seus membres que ha de ser traslladada al síndic general (article 24.1 del Reglament del Consell General); com els altres grups parlamentaris, ha de remetre a la Sindicatura la llista de consellers generals que l'integren, indicant el nom del president i del president suplent, així com el seu Reglament intern (article 26 del Reglament del Consell General). Aquestes obligacions van ser degudament efectuades pel recurrent l'any 2015 en el moment de l'inici de la legislatura: va comunicar al síndic i a la Sindicatura la composició del Grup Mixt, així com la seva funció de president del mateix.
3.6. En el mateix ordre d'idees, el president del Grup Mixt, com els de les altres formacions polítiques, ha de comunicar a la Sindicatura les altes i les baixes que puguin produir-se en el seu Grup Parlamentari (article 26 in fine del Reglament del Consell General). Aquesta obligació vincula els presidents de tots els grups, i adquireix una significació particular pel Grup Mixt, més propens a integrar nous membres, no per això no té exactament el mateix abast, el d'una simple obligació d'informació a càrrec dels presidents dels grups, siguin quins siguin. Per tal com té per objectiu assegurar una comunicació fluida entre el síndic general i els representants dels grups polítics i la convocatòria de tots aquells que en formen part per tal d'organitzar els treballs del grup parlamentari, no implica la necessitat d'una reestructuració interna automàtica dels grups parlamentaris, els quals són autònoms i l'organització dels quals es regula mitjançant el seu reglament.
3.7. Sobre la base d'aquests elements, del Reglament del Grup Mixt, aleshores en vigor, es desprèn clarament que la càrrega de designar el president i el president suplent correspon al Grup Mixt mateix (article 3 del Reglament esmentat). En aquest context, el president "representa el Grup, presideix i ordena el desenvolupament de les seves reunions" (mateix article 3). En qualsevol cas, tota discussió política que pogués sorgir en el marc del funcionament del Consell General o en cas que "per a una acció concreta sigui necessari la utilització del Grup en la totalitat, es convocarà una reunió del Grup per decidir sobre la procedència de la mateixa" (article 4.4); així mateix, qualsevol modificació i revisió del Reglament del Grup Mixt, ha de ser aprovada per unanimitat de tots els membres del Grup Mixt (article 6).
3.8. D'acord amb els fets tal com estan ressenyats en el primer apartat d'aquesta sentència, el 15 de desembre del 2017, el síndic general va prendre la iniciativa de demanar al recurrent, en aquell moment president en exercici del Grup Mixt, de fer-li saber "les eventuals modificacions" que la incorporació de 5 nous membres poguessin "comportar tant en relació amb el reglament del Grup Mixt, com en relació a les persones que ocupen els càrrecs de president i president suplent". Aquesta iniciativa –reiterada el 22 de desembre següent– ha estat ulteriorment explicitada en l'escrit d'al·legacions del síndic general. Parteix de les premisses, explicitades en l'informe jurídic dels Serveis del Consell General (pàg. 6), d'acord amb les quals "cal considerar que els canvis en la composició del Grup Mixt, i en especial l'adscripció de nous membres en un nombre que altera fonamentalment la seva relació de forces polítiques, implica la necessitat de renovar les decisions representatives del grup i, especialment, la designació dels seus càrrecs de President i President Suplent". La idea expressada en diverses ocasions en l'escrit d'al·legacions esmentat és que el Grup Mixt es diferencia dels altres i, per tant, ha d'aplicar unes regles específiques de funcionament. Altrament dit, la integració de nous membres obligaria, ipso facto, al reacondicionament de la direcció interna del Grup Mixt, per tal de tenir en consideració els nous equilibris apareguts.
3.9. Aquesta interpretació entra en contradicció formal amb el redactat de la segona frase de l'article 26 del Reglament del Consell General, el qual estableix una obligació d'informació a càrrec del president de grup en relació amb les altes i les baixes que puguin produir-se en aquest grup. Ara bé, si és clar que per la seva naturalesa, el Grup Mixt pot conèixer de manera més freqüent variacions en la seva composició, l'article 25.2 in fine del Reglament del Consell General menciona expressis verbis que la seva participació a les activitats del Consell General "és anàloga a la dels altres Grups Parlamentaris".
3.10. En aquest cas, corresponia al president del Grup Mixt, actual recurrent en empara, informar a la Sindicatura les altes dels nous integrants en el seu Grup (article 26.2 in fine). Li corresponia igualment utilitzar totes les funcions derivades del seu càrrec per tal d'activar, en el marc intern, les discussions (d'acord amb l'article 4.4 del Reglament del Grup Mixt) –i únicament si estimava políticament pertinent aquesta acció– amb la finalitat de valorar les conseqüències de la integració de 5 nous membres provenint del Grup Liberal al Grup Mixt, el qual originàriament estava constituït per 5 membres: 3 consellers del PS, un conseller del SDP i una consellera independent.
3.11. És a dir, si bé existeix clarament una obligació, aquesta correspon als presidents de grup (sigui quin sigui -article 26.2 in fine) i no al síndic general.
3.12. Si és del tot comprensible i legítim concebre una redistribució de les funcions de direcció interna d'un grup parlamentari quan aquest veu la seva composició substancialment modificada, jurídicament, només es tracta d'una opció política, la qual és una qüestió interna de cada grup parlamentari.
3.13. Per consegüent, si el síndic general hagués afectat els drets de participació del Grup Mixt en les activitats del Consell General, és per causa, d'una banda de la manca de diligència del president d'aquest Grup, per tal de resoldre, internament i en un termini breu, la situació provocada per l'arribada de nous membres al seu Grup, i d'altra banda, de la preocupació d'assegurar el bon funcionament del Consell General.
3.14. Tenint en compte que la Junta de Presidents duta a terme el 8 de gener d'aquest any només va tractar de la data de convocatòria del Ple de debat de la totalitat dels pressupostos dels 2018 i que es va acordar com a data l'11 de gener del mateix any, data que havia estat objecte d'acord previ a les modificacions en la composició del Grup Mixt, el Tribunal Constitucional acorda no declarar la seva nul·litat.
DECISIÓ:
En atenció a tot això que s'ha exposat, el Tribunal Constitucional, per l'autoritat que li confereix la Constitució del Principat d'Andorra,
HA DECIDIT:
1. Desestimar l'empara sol·licitada per la representació processal del Sr. Pere López Agràs, per la vulneració del seu dret a accedir en condicions d'igualtat a les funcions i als càrrecs públics, reconegut a l'article 25 de la Constitució.
2. Publicar aquesta sentència, d'acord amb allò que disposa l'article 5 de la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, al Butlletí Oficial del Principat d'Andorra.
I així, per aquesta sentència nostra, que ha de ser notificada a la representació processal del recurrent, al síndic general i al Ministeri Fiscal ho pronunciem, manem i signem a Andorra la Vella, el 4 de juny del 2018.
Isidre Molas Batllori Dominique Rousseau
President Vicepresident
Laurence Burgorgue-Larsen Josep-D. Guàrdia Canela
Magistrada Magistrat