CAUSA 96-2-RE
Número de registre: 36-1996. Recurs d’empara
SENTÈNCIA DEL DIA 17 DE MAIG DE 1996
_______________________________________________________________
BOPA núm. 35, del 22 de maig de 1996
En nom del Poble Andorrà,
El Tribunal Constitucional,
Atès el recurs d’empara interposat pel Ministeri Fiscal -causa 96-2-RE-, en data 1 de febrer de 1996, contra la sentència de data 18 de gener de 1996 dictada per la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia, en la causa núm. TSJC-150/95, relativa a un procediment abreujat en reclamació de quantitat, seguit entre la societat “Gaudit, s.l.” i el Sr. Tomàs Nofre Ollé, pel qual sol.licita al Tribunal Constitucional que declari si s’han vulnerat o no els drets a la defensa i a un procés degut, reconeguts en l’article 10 de la Constitució,
Vista la Constitució, especialment els articles 10, 41, 98 c) i 102 c),
Vista la Llei qualificada del Tribunal Constitucional, especialment el títol IV, capítol sisè,
Vist l’aute del Tribunal Constitucional de 22 de març de 1996, que va admetre a tràmit, sense efectes suspensius, el recurs d’empara interposat pel Ministeri Fiscal,
Vist l’escrit presentat i registrat al Tribunal Constitucional el dia 15 de febrer de 1996, per la representació processal de la societat “Gaudit, s.l.”,
Vista la còpia dels autes del procediment abreujat en reclamació de quantitat seguit entre la societat “Gaudit, s.l.” i el Sr. Tomàs Nofre Ollé,
Vistes les al.legacions formulades pel Sr. Tomàs Nofre Ollé (registrades l’1 d’abril de 1996), pel Ministeri Fiscal (registrades el 3 d’abril de 1996), i per la societat “Gaudit, s.l.” (registrades el 15 d’abril de 1996),
Vistes les conclusions del Ministeri Fiscal (registrades el 7 de maig de 1996), de la societat “Gaudit, s. l.”, i del Sr. Tomàs Nofre Ollé (registrades el 8 de maig de 1996),
Escoltat el magistrat ponent, Sr. François Luchaire,
Antecedents:
Primer
Amb data 7 d’octubre de 1994, la societat “Gaudit, s.l.” interposa davant la Batllia una demanda civil en reclamació de la quantitat de 550.000 pessetes contra el Sr. Tomàs Nofre Ollé per un deute derivat de la realització d’uns treballs d’auditoria, de comptabilitat i de redacció de l’informe corresponent.
Segon
El Sr. Tomàs Nofre Ollé no compareix al tràmit d’al.legacions, i va ser declarat en situació de rebel.lia processal. La seva representació processal va comparèixer en el tràmit de proposició de proves i va manifestar que si haguessin pogut participar en el tràmit d’al.legacions haurien exposat una excepció de manca de legitimació passiva, ja que el subjecte passiu beneficiari dels treballs realitzats per la part demandant havia estat la societat “Habitat, s.a.” i no el Sr. Tomàs Nofre Ollé com a persona privada.
Tercer
Amb data 16 de juny de 1995, el Tribunal unipersonal de la Batllia, Secció Civil, dicta sentència estimant parcialment la demanda promoguda per la societat “Gaudit, s.l.” condemnant el Sr. Tomàs Nofre Ollé a satisfer a la societat actora la quantitat de 450.000 pessetes amb els interessos a partir de la contesta a la demanda, recollint en el 1r. considerant de la sentència que diu “no poden ser tingudes en compte ni analitzades les argumentacions del demandat introduïdes en l’escrit de proposició de proves que corresponia efectuar en tràmit d’al.legacions devent-li perjudicar al propi demandat la confusió que manifesta haver tingut respecte a l’atorgament o no de poder a favor del procurador ... (...) ... sense que aquest motiu sigui suficient per a vulnerar el principi de preclusió, entre altres raons perquè s’infringiria igualment el principi de contradicció en no haver tingut el demandant oportunitat de conèixer els motius d’oposició a la demanda fins al mateix moment del tancament del judici de proves el que podia igualment provocar un supòsit d’indefensió”.
Quart
Amb data 18 de setembre de 1995, el Sr. Tomàs Nofre Ollé formula conclusions davant de la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia en el recurs d’apel.lació presentat contra la sentència del Tribunal unipersonal de la Batllia. L’esmentat escrit de conclusions contenia la menció expressa de l’excepció de manca de legitimació passiva del demandat.
Cinquè
Amb data 9 d’octubre de 1995, la societat “Gaudit, s.l.”, mitjançant escrit de contesta a les conclusions en l’apel.lació formulada pel Sr. Tomàs Nofre Ollé, oposa la prescripció de l’excepció esmentada i declara que tenia un lligam jurídic amb el Sr. Tomàs Nofre Ollé i no exclusivament amb la societat “Habitat, s.a.” de la qual el Sr. Tomàs Nofre Ollé era l’administrador.
Sisè
Amb data 18 de gener de 1996, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia dicta la sentència objecte del present recurs d’empara. L’esmentada resolució estima que la societat “Gaudit, s.l.” no havia provat l’existència d’un contracte escrit entre ella i el Sr. Tomàs Nofre Ollé, mentre que aquest havia pogut provar que els treballs que havia encomanat a la societat “Gaudit, s.l.” havien estat per i en profit de la societat “Habitat, s.a.”; el Tribunal Superior de Justícia estima el recurs del Sr. Tomàs Nofre Ollé, reforma la sentència del Tribunal unipersonal de la Batllia de 16 de juny de 1995, en el sentit de desestimar la demanda formulada per la societat “Gaudit, s.l.” contra el Sr. Tomàs Nofre Ollé per manca de legitimació passiva.
Fonaments jurídics:
Considerant que
- Segons el Ministeri Fiscal i la representació processal de la societat “Gaudit, s.l.”, el Tribunal Superior de Justícia, estimant l’excepció de manca de legitimació passiva, al.legada extemporàniament pel demandat en el tràmit de proposició de proves davant de la Batllia, per la qual cosa el demandant no en va tenir coneixement fins al tràmit de conclusions, accepta que es negui a la societat “Gaudit, s.l.” un debat contradictori, la situa en una posició de desigualtat i li impedeix d’oposar-se a l’excepció o de contradir-la per no haver pogut proposar ni practicar proves en contra, ja que desconeixia el contingut de l’oposició.
- Segons el Sr. Tomàs Nofre Ollé, que no nega haver invocat aquesta excepció fora de termini davant de la Batllia, el Tribunal Superior de Justícia és plenament competent per jutjar, tenint en compte tots els elements de la causa.
Considerant que
- L’admissió en apel.lació d’una excepció que ha estat al.legada extemporàniament pel demandat en el tràmit de proposició de proves depèn de les regles de procediment aplicables en el procés.
- Aquestes regles no resulten de la Constitució, la qual disposa a l’article 86.1 que “Les normes de competència i procediment aplicables a l’Administració de Justícia estan reservades a la llei”.
Considerant que
- Per tant, correspon a les jurisdiccions ordinàries, i no al Tribunal Constitucional, interpretar les lleis que fixen les regles de procediment.
- No obstant això, segons l’article 10.1 de la Constitució “Es reconeix el dret a la jurisdicció, a obtenir d’aquesta una decisió fonamentada en Dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial predeterminat per la llei.”, i segons l’article 10.2 de la Constitució “Es garanteix a tothom el dret a la defensa...”.
- En conseqüència, correspon al Tribunal Constitucional, davant del qual s’ha interposat el present recurs d’empara, apreciar si en el decurs del procediment de tramitació de la decisió impugnada el principi de contradicció ha estat respectat, ja que el respecte d’aquest principi és necessari per poder afirmar que un procés és just i que els drets de la defensa estan garantits.
Considerant que
- La sentència del Tribunal unipersonal de la Batllia no podia admetre, sense vulnerar els drets a la defensa i al procés degut reconeguts en l’article 10 de la Constitució, una excepció formulada fora de termini i que la societat demandant no podia contradir i a la qual no es podia oposar per tant, aquesta decisió va ser pronunciada de manera ajustada a dret.
- El Tribunal Superior de Justícia, interpretant les normes de procediment, va declarar l’admissibilitat de l’excepció presentada en apel.lació pel Sr. Tomàs Nofre Ollé, tot i que aquesta excepció havia estat degudament declarada inadmissible per part del Tribunal unipersonal de la Batllia.
- Però, ja que l’esmentada excepció havia estat plantejada en l’escrit d’apel.lació, la societat “Gaudit, s.l.” havia tingut la possibilitat de contestar-la i d’aportar totes les proves contràries hagudes en la seva possessió.
- Si bé el Tribunal Superior de Justícia, per estimar el recurs del Sr. Tomàs Nofre Ollé, es basa, d’una banda, en les proves aportades al sumari i, d’una altra banda, en el fet que la societat “Gaudit, s.l.” no havia pogut provar que el Sr. Tomàs Nofre Ollé era el seu deutor, tots aquests elements van poder ser l’objecte d’una discussió contradictòria.
- En conseqüència, ni la sentència del Tribunal unipersonal de la Batllia ni la sentència del Tribunal Superior de Justícia, objecte de l’empara, no han estat pronunciades segons un procediment contrari als drets a la defensa i a un procés degut reconeguts en l’article 10 de la Constitució.
DECISIÓ:
En atenció a tot el que s’ha exposat, el Tribunal Constitucional, per l’autoritat que li confereix la Constitució del Principat d’Andorra,
HA DECIDIT:
No atorgar l’empara sol.licitada pel Ministeri Fiscal desestimant íntegrament la seva pretensió continguda en el recurs d’empara; no atorgar l’empara a la part codemandant en el present recurs. No es condemna en costes.
I així, per aquesta la nostra sentència, que serà notificada al Ministeri Fiscal, al president del Tribunal Superior de Justícia, al president de la Batllia i a les representacions processals de les parts comparegudes davant del Tribunal Constitucional, ho pronunciem, manem i signem, a Andorra la Vella, el dia disset de maig de mil nou-cents noranta-sis.
François Luchaire
Miguel Ángel Aparicio Pérez
President
Vicepresident
Pere Vilanova Trias
Magistrat